Javier Pinto no defrauda en el seu primer concert de la Santíssima Sang com a director de l’Agrupació Artística Musical
La Banda de Dénia no deixa de sorprendre’ns. Ho fa especialment en dos ocasions, en el concert de Santa Cecília i en el de la Santíssima Sang, que se celebra durant la setmana de festes. Diumenge actuava davant un públic fidel i entregat, com sempre, dirigida ara per Javier Pinto, músic, director i compositor criat a la casa. Assumia la responsabilitat de conduir l’Agrupació Artística Musical de Dénia en una de les actuacions principals de l’any. El seu antecessor, Frank de Vuyst, havia deixat el llistó ben alt després de molts grans concerts de Festa Major. El repte, per tant, era gran. Dalt l’escenari, més de setanta músics recrearen els deus de l’Olimp en una gran actuació. El resultat, prova superada i amb nota en una calorosa nit d’estiu.
L’obra central del concert de la Santíssima Sang, una magnífica peça descriptiva sobre la mitologia grega del compositor Óscar Navarro, no era precisament una d’eixes composicions conegudes o de tonada fàcil que l’espectador poc donat a apostes més arriscades aplaudeix sense més. El Olimpo de los Dioses s’estructura en deu moviments que representen els dotze deus grecs. L’actor Tomàs Mestre -encarnació de Zeus, el rei de l’Olimp- donava entrada a cadascun dels moviments i de les deïtats. 
Junt amb les paraules de Mestre -a partir d’un text escrit per Joan Nave- un gran tro feia de fil conductor de l’obra. Hi hagué moviments especialment brillants, com el dedicat a Posidó; altres apoteòsiques, com el del rei i la reina de l’Olimp, la deessa Hera, que tancava esta aventura mitològica. La música recreà també Hermes, Artemisa, Hades, Deméter, Hefest, Apol·lo, Afrodita, Ares i Atenea. Dotze deus per a una nit de màgia i color, amb jocs de llum i de fum i la introducció d’alguns instruments poc habituals en una banda.
Però això no va ser tot. El concert arrancava amb Maido, un conegut pasdoble de José Rafael Pascual Vilaplana, molt aplaudit per un públic sempre agraït amb les peces clàssiques del repertori bandístic. Com a colofó, en el bis, My way, el tema popularitzat per Frank Sinatra del qual s’han fet moltes versions. La de diumenge, vora la mitja nit, va ser com la cirereta del pastís. Bé acaba el que bé comença, que diuen.
