El 2 de febrer és el Dia Mundial dels Aiguamolls. S'entén com a tal qualsevol superfície terrestre inundada per aigua, és a dir, llacs, llacunes, manglars, albuferes, deltes de riu, etc. I n'hi ha molt coneguts, com el Parc Nacional de Taules de Daimiel, el Parc Nacional de Doñana i, més prop de casa, el Parc Natural del Fondo, l'Albufera de València o Les Salines de Santa Pola, per citar alguns exemples.
A la Marina Alta tenim el Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva i les Salines de Calp. En aquesta última localitat han celebrat el 2 de febrer amb una ruta interpretativa per les Salines, una massa d'aigua salada de 41,80 hectàrees de superfície situada a escassos metres del Parc Natural del Penyal d’Ifac. Hi ha una senda marcada, d'uns 2,3 quilòmetres de distància, i tres miradors que permeten descobrir els tresors d'aquesta peculiar llacuna. Un itinerari de dificultat baixa i que pots completar amb la família en poc més de 45 minuts.
Fa dos milions d'anys, aquesta llacuna era una badia oberta a la mar. El Penyal d’Ifac era una illa que la protegia de vents i corrents marins. Això va facilitar la lenta acumulació de sorra que acabaria per tancar la badia i convertir-la en llacuna. El primer document escrit que parla de Les Salines es remunta a mitjan segle XIII. 
La sal era molt important per a la conservació d'aliments quan no existien els frigorífics. Per això van transformar la llacuna en salines, i la veritat és que es va convertir en una indústria estratègica. La seva explotació es va estendre des de l'època romana fins a 1988. Aquesta llarga vida va possibilitar la seva conservació mentre que altres salines van ser dessecades per a combatre la malària i per a conrear les terres. L'aportació d'aigua marina es realitzava artificialment per a produir sal i, en l'actualitat, es manté el sistema gràcies a una bomba que impulsa aigua des de la mar.
No és només un aiguamoll sinó un enclavament singular amb presents valors culturals i socials, a més dels naturals. N'hi ha prou amb dir que s'han registrat fins a 173 espècies d'ocells, que es diu aviat. Algunes són residents, com el flamenc comú, la camallonga o l'ànec blanc. Unes altres són hivernants, com l'agró blau i la corba marina grossa, i n'hi ha en pas migratori, com el tifort comú i la cueta groga. Sense oblidar la població de gavines de diferents classes, d’audoin, patiamarilla i la reidora. I el curiós és que canvien les seves plomes d'una temporada de l'any a una altra, de gris a l'hivern a blanques a l'estiu.
No sols els ocells tenen protagonisme a les Salines ja que la vegetació també té la seva importància en un entorn salí, és a dir, adaptada al mitjà. La major part està dominada per matoll de port elevat amb llentiscle, margalló i savina negral, entre el qual creixen plantes aromàtiques com el romaní, la farigola i la lavanda. També podem veure pins, fruit d'antigues repoblacions.
El clima de la Terra està canviant i els aiguamolls són la clau per a fer front al canvi climàtic, ja que exerceixen un paper important en l'estabilització de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i en la reducció dels efectes del canvi climàtic. Tot això sense oblidar que protegeixen les costes, redueixen les inundacions i alleugen les sequeres i absorbeixen i emmagatzemen carboni de manera natural. Els aiguamolls són els embornals de carboni més eficaços de la Terra, així de clar.
