Juan Sebastián Ferrer Benavent, més conegut en el món del futbol com a Borrosco, va morir diumenge passat als 78 anys d’edat. Va ser jugador del Pego CF entre les dècades dels seixanta i setanta, i posteriorment es va vincular al club roget com a entrenador. En la temporada 66/67, quan el Pego jugava en Tercera Regional i ell només tenia 20 anys, va ser el màxim golejador de l’equip amb 19 gols.
En la seua etapa com a jugador també va militar a l’Oliva i al Xàbia, i com a entrenador va dirigir altres equips com el Pedreguer —on va aconseguir un ascens a Primera Regional a principis dels noranta— i l’Ondara. A Pego es va fer càrrec de l’equip en els dos últims partits de la temporada 96/97, aconseguint mantindre’l en Tercera Divisió. En l’acte del centenari del Pego CF, celebrat a finals de 2022, va ser nomenat president honorífic de l’entitat.
Borrosco va ser un “home de futbol”, com el recorden aquells que van compartir vivències amb ell. Son pare també va ser un gran futbolista en les dècades dels 40 i 50, destacant per la seua corpulència i qualitat, característiques que Borrosco va heretar. Va perfilar com ningú el concepte de jugador “10”, vinculat al lideratge com a capità. Considerava que eixe número i el braçalet havien de reservar-se a algú que fora bon jugador, amb bona tècnica, però, sobretot, amb una gran qualitat humana. I ell ho va ser: el bon jugador, el número 10, el capità, i, per damunt de tot, una gran persona. Un “home bo”, que va deixar constància de la seua bondat i dels seus valors allà on va estar, sempre amb eixe aire tan característic d’autèntic pegolí.
“Per a mi va ser un referent, una mena de mestre, un ídol”, recorda Juan Miguel Almela, que el va tindre com a entrenador. Un dels seus companys de batalles futbolístiques afirma que “va ser el millor de Pego que he conegut, amb gran tècnica, visió de joc, bon passe i gol”. Dos testimonis que resumeixen el record que Borrosco va deixar entre aquells que van tindre la sort de conéixer-lo. Descanse en pau.
