Carles Mulet presenta el seu tríptic eròtico-amorós Tabernacle
Tres petits poemaris centrats en la temàtica amorosa donen cos a l’últim treball de Carles Mulet, Tabernacle. Tríptic eròtico-amorós. Són poemes inèdits, alguns escrits fa més de 25 anys, estructurats de manera que donen unitat al llibre. Perquè a l’autor, com va confessar en la presentació, li agrada que les seues obres poètiques tinguen un fil conductor. Així, a través dels seus versos, ofereix una gradació de la vida sentimental, una mena de periple del sentiment amorós i la passió. 
El nom del llibre, on queda palesa la influència de la poesia mística i el simbolisme, no ha estat escollit a l’atzar. El tabernacle és un terme d’origen llatí que significa tenda de campanya. Fa referència a la tenda on els hebreus guardaven l’arca de l’Aliança, que contenia les tauletes de la Llei, durant l’èxode. En el cas del recull de poemes, com deia Carles Mulet, és símbol de l’aixopluc que es requereix per a la història amorosa.
L’amor s’entén com una vivència pròpia, de cadascú, que no es pot explicar . L’autor distingeix en la història amorosa tres frases que fa coincidir en les tres parts en què divideix el llibre: una fase d’enlluernament, on els poemes són reflex d’enamorament i la idealització de la persona estimada; una segona que ha titulat ‘Jo ets ella’, una frase que uneix primera i segona persona per expressar que els dos protagonistes de l’enamorament són un ésser diferent complet, fruit d’una fusió esdevinguda de la plenitud d’eixe encontre amorós; i una tercera fase que fa referència a la dedicació que requereix l’amor, que sempre està en perill i sempre en construcció, dia a dia.
Els versos de Mulet desprenen una sensació de suavitat, de dolçor, de calma contemplativa -remarcava Lalo Arrarte, que el va acompanyar en la presentació- en contrapunt a les corrents turbulentes de la passió, l’èxtasi i el desig. El filòleg va destacar la riquesa lèxica del treball, on es percep una presència destacada de la natura i dels símbols així como la influència del misticisme. Perquè la mística, matisava el poeta, ha sigut font d’inspiració de la poesia eròtica. “Misticisme, erotisme i poesia tenen una relació indestriable”, afegia.
Al llarg del llibre, l’autor inclou citacions del Cantar dels Cantars i d’autors com Ramon Llull, San Juan de la Cruz i Octavio Paz, entre d’altres, i fa un xicotet homenatge a Joan Salvat- Papasseit amb un haiku, un tipus de composició que és molt del seu gust.
Si Lalo Arrarte definia la seua poesia com “arrelada a la terra i la vida”, Carles Mulet ho reafirmava en parlar de l’autenticitat, del seu interès per la paraula viva i el sentit primigeni de les paraules, la importància de mantenir el ritme i la musicalitat, el sentit del meravellós o el fet que el poeta ha de deixar traces en la seua poesia.
L’acte de presentació del llibre, que es fa ver a la Biblioteca Juan Chabás de Dénia, es va tancar amb un recital de poemes del Tabernacle. Tríptic eròtico-amorós de Carles Mulet a cura del rapsoda Joan Femenia.
