La narrativa influeix en la percepció d’olors i sabors d’un plat
Els restauradors Pepe Romany (Pont Sec) i Evarist Miralles (Nou Cavall Verd) han col·laborat en una recerca, emmarcada en l’àrea de neurogastronomía, realitzada per la professora Rosa Torres i el seu equip a través del programa d’ajudes R+D+I del Centre de Gastronomia del Mediterrani Gasterra UA-Dénia. Emociona menjar? La narrativa influeix en el gaudi? La resposta és sí. El plat, l’entorn, el que s’explica… tot influeix, “fins i tot convida a provar plats amb els quals no ens atrevíem”, assenyalen. Es van servir d’elèctrodes per a fer els seus experiments i van comprovar que el cervell reaccionava de manera diferent, “que la percepció d’olors i sabors, fins i tot de records, era distinta”, si hi havia o no una narrativa per part del xef. Van utilitzar també qüestionaris d’anàlisi sensorial per a contrastar els resultats “i, efectivament, contar la història del plat, d’on ve, vincular-lo al producte local… predisposa molt favorablement a la seva degustació”. 
Aquí no va quedar la cosa. La neurogastronomía significa intervenir com a suport i, sobre la base d’això, es van realitzar altres intervencions interessants. En el col·legi Raquel Payá de Dénia, també l’alumnat que havia estat manipulant els aliments contava la seua història. Van constatar que les arts culinàries en les seues diferents fases poden ser un recurs d’inclusió, ocupabilitat i autonomia i que si es contracten persones amb risc d’inclusió -missatge per als departaments de responsabilitat social- “cal deixar que s’expressen perquè, quan hi ha una narrativa i la contes, també en aquest cas el comensal gaudeix i valora millor el plat”.
Amb dones migrants de 19 nacionalitats distintes que treballen en una empresa hortofructícola d’Almeria es va fer una altra intervenció. Van degustar una sèrie de plats i els van preguntar pels records i emocions que els despertaven. D’aquest mode, van començar a conèixer-se i a contar històries relacionades amb el seu territori. Amb això, afirmen les investiadores, van comprovar que el menjar, però sobretot l’emoció, uneixen, i van veure en la gastronomia una eina per a la gestió de recursos humans.
Una altra prova, basada també en la degustació de productes i les històries que es contaven, es va fer amb una associació andalusa de dones rurals, ramaderes, agricultores, de més de 70 i 80 anys. Van sortir propostes d’emprenedoria perquè no s’abandonés el poble i van veure en la gastronomia i les emocions una possibilitat d’intervenir per a dinamitzar el territori i posar en valor el paper de les dones rurals.
