“El futur ha de passar per la memòria”. Ni oblits ni silencis. Conèixer el que va ocórrer és la millor manera de lluitar per la defensa dels drets humans i contra la crueltat. Com aquella que durant anys es va encebar contra totes aquelles persones que el Tercer Reich va considerar inferiors i contràries. Entre elles, els més de 7.000 espanyols que van ser internats en el camp de concentració de Mauthausen i els seus subcamps. Prop de 5.000 no van tornar. En memòria de tots els que van sofrir la barbàrie nazi, l’Ajuntament de Dénia ha organitzat un acte en el cementiri municipal coincidint amb el vuitanta aniversari de l’alliberament del camp, el 5 de maig de 1945, per les tropes aliades. Clavells, les notes del Cant dels Ocells i una gran pancarta que reprodueix la que van penjar els espanyols entre les dues torres de guaita de l’entrada principal han servit per a retre homenatge als qui van lluitar per la llibertat i la democràcia.
Entre els republicans internats en els camps de concentració nazis, la majoria en Mauthausen i Gusen, figuraven 18 veïns de la comarca. Una placa recorda en el cementiri de Dénia a Asensio Vives Roselló, que va morir als 45 anys i set mesos després d’arribar al camp; Jaime Crespo Vengut, que va morir als quatre mesos amb 50 anys d’edat; José Ramis, de 47 anys i que va resistir dos anys i cinc mesos; i Vicente Pérez, l’únic supervivent, alliberat amb 31 anys després d’haver sofert 4 anys i un mes de tancament i vexacions. La seva filla, Teresa Pérez, ha participat en l’acte al costat de familiars d’altres víctimes i un nodrit grup d’estudiants dels instituts de Teulada i Sorts de la Mar de Dénia. Entre els assistents, ciutadans del carrer, representants municipals i Adrián Blas, delegat de AMICAL de Mauthausen a la Comunitat Valenciana. L’alcalde, Vicent Grimalt, ha tirat una llança en favor d’una reforma en els plans d’estudi que permeta acostar els fets històrics més pròxims als joves i s’ha congratulat que la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica investigue per primera vegada el paper del franquisme en la mort de vora 5.000 espanyols en els camps de concentració i extermini nazis.
La llista de deportats de la comarca la completan José Moll Ribes de Beniarbeig; Juan B. Mengual de Benimaurell; Manuel Ginestar de Benimeli; José Tur Ibars i Jaime Tur de Calp; Alfredo Moltó de Castell de Castells; José Carrió Marsal de Pedreguer; José Cerver, Vicente Sendra, Andrés Sendra, Carlos Sendra i Pascual Franqueza de Pego; i Juan B. Bas i Bartolomé Cardona de Xàbia.
