Memòria i Futur presenta dos projectes aplicats a l’aula que faciliten l’aprenentatge d’una història mai contada
Hi ha coses que s’oculten, es callen o es tergiversen. No és una actuació innocent. Tot té un perquè i hi ha un interès al darrere. Huitanta-sis anys després del triomf del cop d’Estat i l’inici d’un repressió traumàtica, que encara fa mal, i 50 des de la mort del dictador, la guerra civil espanyola i les seues conseqüències es tracten de puntetes en les classes d’història a les escoles i els instituts. Si és que es tracten. Ocorre alguna cosa semblant amb la segona República, un temps d’apertura i de conquestes socials que prompte es veurien segades. O amb la figura i la participació dels republicans espanyols en la Segona Guerra Mundial. 
Amb l’objectiu de recuperar estos temes, silenciats i oblidats però també moltes vegades tergiversats, s’han posat en marxa vàries iniciatives dins de l’aula que han donat magnífics fruits. L’afany no és cap altre que ensenyar, que és la funció principal de l’escola, educar en valors i facilitar l’aprenentatge. En este cas recuperant la memòria, donant veu als qui foren obligats a callar i, alhora, despertant l’esperit crític de l’alumnat. Perquè si algun cosa més hem d’endur-nos de l’escola és haver aprés a pensar.
Testimonis orals
Lecciones robadas és un llibre que ha nascut del sí de l’escola. Luis Vivas Ramos, professor d’història en un institut valencià, el presenta com un llibre que qualsevol professor podria recomanar a l’alumnat per a saber sobre totes estes qüestions. No ha arribat però encara a les aules. Pot ser per falta d’implicació dels centres o dels governs en el disseny dels plans d’estudis o perquè alguns no estan perquè es parle d’eixes qüestions.
“No hi ha llibres de recolzament a la història del segle XX que pugues recomanar a classe”, explicava dimecres en la Biblioteca de Dénia Vivas Ramos en un dels actes de les jornades Memòria i Futur. Afegia que segons editorials, segons centres i segons docents eixes qüestions s’aborden o no al llarg del curs i d’una manera o d’un altra. Moltes vegades, insistia, encara amb por.
Així que, dos anys després d’haver posat en marxa un projecte amb el seu alumnat de l’ESO i haver publicat Lecciones de nuestros abuelos y abuelas, va proposar el seus exalumnes mamprendre una aventura més ambiciosa. Per a documentar-se, es van posar en contacte amb veus expertes, van fer entrevistes i van recopilar informació. Són eixes veus i una bona documentació el fonament de Lecciones robadas, el segon llibre, “on no analitzem els dos suposats bàndols sinó que ens posicionem al costat de la democràcia, els drets humans i la solidaritat”.
En el llibre, que analitza els fets ocorreguts des de la segona República fins a la transició i l’actualitat, van participar 22 exalumnes, tants com els capítols que té. Al final de cadascun apareix un codi QR amb què es poden escoltar les entrevistes a les persones expertes entrevistades. Per a il·lustrar-lo, el dibuixant de còmics Carlos Giménez va cedir algunes vinyetes -les altres les va fer una alumna- i el grup format per Pedro Pastor y los locos descalzos li va posar la banda sonora.
El llibre és fruit d’un projecte, Libros con memòria, que trenca amb la forma tradicional d’ensenyar o d’aprendre. El primer fou Lecciones de nuestro abuelos y abuelas i es plantejava com una metodologia de treball intergeneracional perquè l’alumnat aprenguera preguntant als seus avantpassats. La seua base són les fonts orals i el treball dels estudiants és tan variat com fer de periodistes, documentar-se i recuperar o elaborar material gràfic, per exemple. El projecte treballa els valors, les emocions i els sentiments, precisava el professor d’història, i té a més a més un component social o solidari, de retorn a la societat. Els beneficis es destinen a les famílies afectades per la dana.
Vivas Ramos està segur que l’alumnat que ha participat en esta experiència no oblidarà mai el que ha aprés, com tampoc ho farà l’alumnat de l’IES de Teulada que participa en els projectes sobre memòria democràtica que coordina el professor Manu Farpón, cap del departament de Geografia i Història del centre.
Els deportats
Tot i la falta de recolzament institucional que ha sofert el projecte de Teulada en algun moment, l’alumnat de l’institut porta ja alguns anys treballant estes qüestions. En estos moments té obertes vàries línies d’actuació: un documental amb testimonis de la repressió de guerra i les deportacions; un treball sobre la repressió de guerra centrat en el municipi; i un altre sobre la repressió femenina, un tema bastant desconegut. Manu Farpón afegeix sobre este últim assumpte que “no pot haver memòria democràtica sense la visualització de la dona”. , Tot i els anys que han passat des de la instauració de la democràcia, destaca que continua havent dificultat per a trobar fonts orals que conten històries de la repressió.
A la Biblioteca de Dénia, l’IES de Teulada presentava Una historia incómoda. Memoria de los vencidos: los deportados republicanos de la Marina Alta en Mauthausen y Gusen. El llibre és fruit d’un projecte per entendre la història des del punt de vista dels vençuts, explicava el professor Iván Martínez, “per recuperar la història dels que patiren la barbàrie i dignificar a aquells que lluitaren per la llibertat i la democràcia”.
L’alumnat que ha treballat en el projecte presenta, a través de fitxes, textos, gràfics i imatges, la història dels 18 deportats de la Marina Alta als camps de concentració i extermini de Mauthausen i Gusen (Àustria) . La majoria serien assassinats pels nazis.
Com deia Martínez, el projecte ha sigut necessari alhora incòmode pel fantasma de les pors, quan en una societat sana, afegia, “ningú s’ha de sentir hereu del passat ni d’actuacions que van contra els drets socials”.
Abel Noguera, que junt amb Pau Buigues són els dos alumnes que han coordinat el llibre, va explicar el mètode de treball, “deconstruint la història per a reconstruir-la” i tenint clar que la història que coneguem l’havien escrita els vençuts. S’han recolzat en els arxius PARES i Arolsen i els llibres que s’han escrit sobre els camps de concentració, han inclòs mapes d’elaboració pròpia, gràfiques i il·lustracions, obra de Marc Català, i han fet també un podcast. El resultat, un treball de 90 pàgines elaborat amb materials propis que el jove estudiant ha definit com “l’experiència de la nostra vida acadèmica”.
El llibre ha sigut elaborat en memòria dels 18 deportats de la Marina Alta, el nom i cognoms dels quals queden recollits en les seues pàgines. Com els demés republicans que lluitaren per la llibertat enviats als camps de concentració alemanys, recordava, van ser abandonats i oblidats pels governs francès i espanyol i no va ser fins l’any 2007 quan es va fer la primera llei de memòria històrica. “Quan les institucions obliden el que ha passat”, afegia, “l’educació és clau”.
En l’acte va intervenir també Tina Guillem, cofundadora del Movimiento Democrático de Mujeres (MDM), represaliada i defensora dels drets humans, qui va remarcar la importància i el valor educatiu dels testimonis orals. La seua va ser una família compromesa i durament represaliada i la seua una història de lluita. Va advertir de l’intent dels colpistes per esborrar l’empremta dels seus crims, de l’ús d’un llenguatge determinat per a blanquejar els fets que continua utilitzant-se hui en dia i de la destrucció de la memòria col·lectiva de l’Espanya republicana amb els silencis, la por i la tergiversació dels fets.
