El fetge és un òrgan essencial per a la vida. S’encarrega de processar nutrients, eliminar toxines i regular múltiples funcions del metabolisme. No obstant això, existixen cada vegada més persones diagnosticades de fetge gras no alcohòlic o també conegut com esteatosis hepàtica no alcohòlica.
Segons explica el Dr. Noe Quesada, especialista en Aparell Digestiu de l’Hospital HLA San Carlos, “a diferència del fetge gras associat al consum excessiu d’alcohol, esta malaltia es presenta en persones que no beuen o ho fan de manera ocasional”. L’especialista, a més, assenyala que “el principal problema del fetge gras no alcohòlic és que no produïx símptomes clars en etapes inicials i la seua aparició està estretament lligada a factors com el sobrepés, l’obesitat, la diabetis tipus 2 i el colesterol alt”.
Si no es detecta a temps, l’acumulació de greix pot provocar una inflamació crònica del fetge (esteatohepatitis), i amb els anys podria evolucionar a cirrosis o fins i tot desenrotllar càncer hepàtic.
“Molts pacients se senten perfectament bé i descobrixen la malaltia de manera casual, en una ecografia o en una anàlisi de sang rutinari”, afig.
L’origen principal d’eixa condició s’associa a la síndrome metabòlica, una combinació d’alteracions que inclouen un excés de greix abdominal, tindre el colesterol o els triglicèrids elevats, hipertensió arterial i una resistència a la insulina o diabetis tipus 2. A més, el sedentarisme i les dietes riques en sucres, greixos saturats i ultraprocessats també exercixen un paper clau en el seu desenrotllament.
El diagnòstic del fetge no alcohòlic sol realitzar-se mitjançant una anàlisi de sang i una ecografia abdominal. En alguns casos concrets, també és necessari recórrer a proves més precises, com l’elastografía hepàtica o la biòpsia, que permetran avaluar el grau del mal.
Encara que al fetge gras no alcohòlic se’l considera una malaltia silenciosa -ja que no produïx uns símptomes determinants en les seues primeres etapes- es pot previndre en diversos casos. Tal com explica el Dr. Quesada, “el fetge gras no alcohòlic pot revertir-se. El seu tractament es basa principalment en els canvis en l’estil de vida: perdre pes de manera progressiva, realitzar exercici físic regular i adoptar una alimentació equilibrada. Una pèrdua d’entre el 7 al 10% del pes corporal pot millorar notablement el fetge gras”.
No obstant això, recentment s’ha aprovat un nou fàrmac per al fetge gras, el Resmetirom, que ja està comercialitzat als Estats Units i té pendent la seua comercialització a Europa a la fi d’anys.
Noe
