Les jornades ‘Dona i esport: salut, experiències i futur’ posen sobre la taula vivències i reptes
Ser la millor o voler superar-se? Obligació o passió? Aprenentatge o frustració? Facilitats o entrebancs? Joves esportistes i altres en edat adulta han tractat de respondre a estes i altres preguntes durant les jornades dedicades a l’esport i la dona que s’han organitzat dins del programa Dénia, Ciutat del Pensament. Si alguna cosa va quedar clara en les taules redones de dimecres és que l’esport no té gènere i que darrere la decisió de continuar competint o entrenant quan passen els anys hi ha molta passió per la pràctica d’un esport. Ara bé, el camí no és fàcil i, com van posar de manifest les esportistes veteranes i no tan veteranes, són encara moltes les barreres amb què entropessen. No sols el gènere i la conciliació. També la dificultat per compaginar els estudis o la carència d’unes bones comunicacions des de Dénia i els pobles de la Marina Alta per a poder competir en altres nivells o continuar desenvolupant-se professionalment.
La majoria de les joves reunides en la Biblioteca Juan Chabás de Dénia coincidiren a destacar el fet d’haver fet bones amistats en la pràctica de l’esport. Són jugadores de voleibol, handbol i billar; altres practiquen la natació o la gimnàstica rítmica. Totes parlen d’unió i companyonia, de vincles i records que -pensen- perduraran en el temps. Quasi totes tenen referents familiars en la pràctica de l’esport. No passa el mateix amb les esportistes sèniors, on la manca de referents en la família és notòria i que han arribat on estan per camins diferents. 
Tant unes com les altres demanden major visibilitat i recolzament per als esports minoritaris, que moltes vegades no estan considerats i que no reben les ajudes suficients.
Qüestions que haurien d’estar superades semblen enquistades, com els perjudicis lligats al gènere i la pràctica de determinats esports. Encara hi ha qui considera gai un xicon que practica gimnàstica rítmica i qui fa comentaris despectius -‘quin matxirulo’- a les xicones que juguen a handbol. En casos com estos és difícil fer cantera, un problema que es veu agreujat quan les joves esportistes han d’anar a estudiar fora de casa. Moltes vegades, és en eixe moment quan es produeix el trencament amb el club i l’esport que practiquen.
Estudis i esport són difícils de compatibilitzar i, si no pertanys a un club gran o amb renom, les possibilitats d’entrar en un Centre d’Alt Rendiment (CAR) són escasses. Són les impressions de les set joves que han participat en la taula redona. L’esport, diuen, les ha ajudades a aprendre a esforçar-se, organitzar-se, no rendir-se, conviure i autoexigir-se. També a aprendre dels errors quan perden, la qual cosa no lleva que en algun moment les haja envaïdes la frustració i hagen pensat a abandonar.
Les joves noten a faltar a Dénia la possibilitat de jugar a handbol a la platja, practicar gimnàstica o patinatge artístics. Entre el públic es reclamava en canvi un major foment de la pràctica de l’esport en edat escolar i la promoció de l’esport nàutic.
Una manera de viure
Per a les dones que competeixen, practiquen o són entrenadores, l’esport és una manera de viure i no són capaços d’imaginar-se la vida sense fer esport. Algunes han sigut les úniques competint entre homes. Altres han pogut compatibilitzar els estudis universitaris o la docència amb els entrenaments. Destaquen la importància de tindre a la família al costat quan prens la decisió de dedicar-te’n professionalment; el paper de l’esport com element socialitzador, com a escola de vida davant les adversitats o com a vàlvula per escapar de moments roïns; els seus beneficis per a la salut i els valors que ajuda a transmetre.
Són sis dones apassionades del bàsquet, els dards, l’atletisme, el futbet, el rem i una que practica esport inclusiu. En el futur, els agradaria vore més igualtat entre homes i dones, més oportunitats per a les esportistes, més dones que practiquen esport de forma continuada en edat adulta, més recolzament per als equips femenins i més dones entrenadores. En el cas del bàsquet, un somni: veure una entrenadora en la lliga ACB. “Perquè nosaltres també sabem d’això”.
