El debat sobre mobilitat de CANFALI Marina Alta
Per parafrasejar amb el títol d’aquella pel·lícula dels anys 80, basada amb una obra de teatre escrita per Fernando Fernán Gómez, titulada “Las bicicletas son para el verano”, només caldria posar-li una interrogant i traslladar-la a la nostra ciutat, per moure el debat radiofonic que ha celebrat esta setmana Canfali Marina Alta. Els tertulians han sigut Javier Scotto, regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat de Dénia, i dos usuaris de bici Roland Bartels -que a més col·labora en la publicació d’artícles a les pàgines de Canfali- i Luis Silvestre.
En un moment en què es promou la mobilitat sostenible i el respecte pel medi ambient, la bicicleta emergeix com una alternativa saludable, econòmica i ecològica a l’ús del cotxe. Dénia, amb el seu clima privilegiat, distàncies moderades i un entorn natural envejable, sembla ser l’escenari perfecte per fomentar l’ús de la bicicleta. Tanmateix, la realitat per a molts ciclistes urbans dista molt d’aquesta visió idíl·lica. La manca de carrils adequats, la deficient senyalització, la convivència difícil amb vianants i vehicles, i la falta de consciència viària per part de tots els actors implicats són només alguns dels reptes que afronten.
Per tant, ens plantegem la pregunta: està realment Dénia preparada per convertir-se en una ciutat amable amb els ciclistes? Què s’està fent i què falta per fer? Quina responsabilitat tenen l’Ajuntament, els ciutadans i els propis usuaris de la bicicleta? En la tertúlia d’esta setmana de Canfali s’ha plantejat debat sobre els reptes, les mancances i les possibles solucions perquè moure’s en bici per Dénia deixe de ser una cursa d’obstacles i es convertisca en una opció viable per a tots.
Scotto: Dénia té el potencial, però falta una cultura ciclista arrelada
Scotto va començar la seva intervenció destacant que Dénia compta amb les condicions per esdevenir una ciutat amable amb la bicicleta, tot i que encara no està preparada. Amb només un 2% dels desplaçaments realitzats amb bicicleta, va subratllar la manca de cultura ciclista, tot i que un 85% de la població té bicicleta. Va insistir en la necessitat de millorar les infraestructures, ja que actualment molts carrils bici són incomplets, mal connectats o acaben “en no-res”. També va recordar que la convivència entre vehicles i bicicletes és complicada per l’excés de velocitat en zones urbanes, amb vehicles detectats a 80 km/h en zones on la velocitat màxima hauria de ser de 30 km/h. Va proposar que, davant la dificultat de crear carrils segregats, es fomenti l’ús compartit de la calçada amb velocitats limitades en zones 20, 30 o 40, a l’estil de ciutats que prioritzen la seguretat. Va concloure afirmant que el Pla de Mobilitat ja contempla millores importants, com la connexió segura de la via verda amb el nucli urbà.
BARTELS: MÉS transport públic i MÉS fluïdesa en els carrils bici
Roland, resident a les Rotes, va compartir la seva experiència quotidiana, ressaltant que sovint ha de caminar per la manca de transport públic regular i la dificultat per aconseguir un taxi. Va ironitzar sobre la situació, dient: “Si tens sort, agafes un taxi, si no, vas caminant”. Va criticar els carrils bici de la ciutat, afirmant que “no pots anar 100 metres seguits sense parar”, cosa que trenca la fluïdesa i desmotiva l’ús de la bicicleta. Va denunciar també que la carretera de les Rotes continua limitada a 50 km/h quan “hauria de ser zona 20 com a mínim”, creant situacions perilloses per a ciclistes i vianants. Roland va proposar l’implementació de mesures de prova com tallar temporalment carrers per experimentar amb altres models de mobilitat, així com una millor senyalització per prioritzar la bicicleta. Va lamentar que a Dénia “encara no hi ha cultura de donar-li prioritat a la bicicleta” i va destacar la confusió existent amb la senyalització, com en el túnel, on “ningú sap si pots passar amb bici o no”.
SILVESTRE: manca coherència i seguretat en la infraestructura ciclista
Luis Silvestre, ciclista habitual, va criticar la manca de coherència i seguretat de les infraestructures ciclistes de Dénia. Va afirmar que molts carrils bici “comencen en un lloc i acaben en cap lloc”, la qual cosa obliga els ciclistes a baixar de la bici i continuar a peu. Va lamentar que la bicicleta “no està integrada com a vehicle real” i és vista més com un obstacle que com un mitjà de transport. Va destacar que el problema no només resideix en la infraestructura, sinó també en la cultura viària, ja que molts conductors no respecten ni la distància de seguretat ni els límits de velocitat. Luis va advocar per una convivència real i segura entre vehicles i bicicletes, i va subratllar la necessitat de més escolta activa dels col·lectius ciclistes per millorar la planificació de les infraestructures. Va insistir en la importància d’una voluntat política clara per prioritzar la mobilitat sostenible i trencar la inèrcia del cotxe privat com a opció preferida per als desplaçaments.
