El grup de Joves de CCOO L’Alacantí–Els Marines ha llançat un duro diagnòstic sobre la situació de les persones jóvens treballadores de la comarca. El sindicat alerta d’una triple crisi que colpeja a este sector: la impossibilitat d’accedir a una vivenda digna, la deterioració de la salut mental derivat de la precarietat laboral i una creixent desafecció política que, asseguren, no és apatia, sinó conseqüència d’estructures allunyades de la realitat juvenil.
En un territori tensionado pel turisme i l’especulació immobiliària, a Dénia s’han de pagar 1.000 euros de lloguer enfront de 1.050 euros de salari juvenil.
Segons CCOO, estos sous, en cap cas superiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), reflectixen un mercat laboral dominat per contractes a temps parcial i ocupacions en el sector de l’hostaleria, segons dades del SEPE de 2024. A això se suma la forta presència d’economia submergida. L’últim informe d’Inspecció de Treball col·loca a la província d’Alacant en el quint lloc nacional en nombre d’irregularitats detectades.
D’acord amb les dades del sindicat, el panorama laboral per a la joventut alacantina mostra un clar desavantatge: les persones menors de 35 anys representen el 27,1% de la població ocupada per compte d’altri, però suporten el 48,9% de la contractació temporal. A més, el 36,8% dels menors de 35 anys treballen a temps parcial, encara que només suposen el 23,8% del total de la població ocupada.
La bretxa entre ingressos i vivenda s’agreuja si es compara amb les recomanacions internacionals: no destinar més del 30% del salari al lloguer. En les principals ciutats de la comarca, una persona jove gasta entre el 60% i el 90% dels seus ingressos sol a pagar el sostre sota el qual viu, la qual cosa bloqueja l’emancipació i provoca dependència econòmica, inseguretat residencial i convivència forçada.
La precarietat no sols buida les butxaques, també passa factura a la salut. Des de CCOO assenyalen que cada vegada són més freqüents casos d’ansietat, insomni, fatiga crònica o depressió entre jóvens treballadors, que no troben ni suport institucional ni cobertura suficient en el sistema públic de salut.
Quant a la desafecció política, el sindicat rebutja que es tracte d’indiferència. “És una generació crítica, activa i conscient, però que participa en els espais on se sent reconeguda i escoltada”, apunten. La falta d’adaptació de les estructures tradicionals, com a sindicats, partits o organitzacions socials, als nous codis de comunicació i als models laborals actuals (teletreball, plataformes digitals, cadenes de contractes temporals o beques eternes) és, segons CCOO, un fre per a construir respostes col·lectives eficaces.
Per a revertir esta situació, CCOO planteja una bateria de mesures: Polítiques públiques eficaces per a garantir l’accés a la vivenda, persecució del frau en contractes temporals i en l’ús de falsos becaris, aprovació de l’Estatut de les persones en formació pràctica no laboral, reducció de jornada sense minvament salarial, limitació del període de prova a un mes i reforç immediat de l’atenció en salut mental des del sistema públic, amb plans de prevenció en els centres de treball.
La denúncia del sindicat també mira més enllà de les nostres fronteres. “Mentres a les nostres comarques la joventut sobreviu sense casa ni certeses, en llocs com a Palestina milions de jóvens han sigut assassinats, desplaçats o condemnats a créixer entre ruïnes”, afirma el comunicat. CCOO condemna “el genocidi a Gaza perpetuat per Israel” i expressa la seua solidaritat amb una joventut “a la qual no sols se li nega una vida digna, sinó el dret a viure”.
Per a l’organització, no pot existir justícia social sense justícia internacional, i la defensa dels drets juvenils ha d’incloure la pau, els drets humans i la vida.
Joves de CCOO ha difós este comunicat coincidint amb el dia de la Joventut, que es commemora el 12 d’agost. Segons afirma, “el que necessitem són polítiques a l’altura d’una generació que no es conforma amb sobreviure, sinó que vol construir la seua vida en condicions dignes. La joventut no és el problema: és part imprescindible de la solució”.
