S’ha documentat el sòl original de rajoles de fang i confirmar l’existència d’un centre de producció de ceràmica als segles XII i XIII
L’Ajuntament de Dénia ha realitzat la reparació del paviment del vestíbul de l’accés principal al cementeri municipal. La pavimentació presentava grosses irregularitats i desnivells provocats per les arrels dels ficus que s’allotgen a l’entrada del recinte. Davant la necessitat d’anivellar la superfície d’este sector, la Regidoria de Cementeri, dirigida per Pepe Doménech, ha propiciat les obres de reparació, que s’han desenvolupat sota la supervisió del Servei Municipal d’Arqueologia.
El cementeri de Dénia es bastí als afores del nucli urbà al voltant de 1813, en la partida de les Madrigueres sud, a la vora del camí de Xàbia i Gata a Dénia que, des d’aleshores, pren el nom popular de “camí del Cementeri”. Ocupa una parcel·la quasi rectangular, que amb els anys ha anat allargant-se cap a l’oest i cap al sud, arribant actualment fins al camí del Saladar.
El cementeri té al centre del mur nord l’accés històric (actualment n’hi ha d’altres). Es tracta d’un buit decorat al capdamunt per un frontó mixtilini. L’accés dona pas a un vestíbul que conté una capelleta al front, flanquejada de sengles arcs rebaixats que donen pas al recinte cementerial.
El vestíbul, igualment que la capella, presenten paviment de rajola hidràulica, en blanc i negre, amb una cronologia de principis del segle XX, amb els greus desperfectes referits. La intervenció ha permés documentar, per sota del paviment hidràulic i a la banda que enfronta la capella, un paviment de rajola de fang, rectangular, amb digitacions a la superfície i disposada “a la mescla”. Als laterals, les rajoles de pavimentació no presentaven digitacions superficials i estaven disposades a trencajunts.
Segons aquestes circumstàncies, es pot inferir que el Cementeri Municipal fou originalment bastit amb un accés directe a través de l’espai que hui ocupa la capella. Durant la reforma i ampliació desenvolupada sota els auspicis de Maria Josefa Morand Cardona, en 1843, es construiria la capella i es crearien els dos accessos laterals com els coneixem actualment, que foren pavimentats amb altres rajoles i un altre patró d’enrajolar. Amb posterioritat, es regularitza la superfície amb rajoles hidràuliques que segueixen un patró senzill de sanefes, propi de les primeres dècades del segle XX.
El Servei Municipal d’Arqueologia ha procedit a l’extracció controlada dels paviments de rajola hidràulica i de fang per a procedir a l’eliminació d’arrels i condicionar el terreny mitjançant una abeurada de 10 centímetres de gruix de formigó armat amb fibra, per aïllar els nivells de pavimentació respecte del terra i de posteriors arrels que pogueren créixer. S’ha dut a terme la recol·locació d’ambdós nivells de pavimentació seguint el patró exacte d’abans de l’extracció. Entre els dos nivells de pavimentació, paviment de rajoles de fang i hidràuliques, s’ha disposat una làmina d’impermeabilització per tal d’impedir l’ascens per capil·laritat d’humitats cap al paviment superior. Finalment, s’han instal·lat dues “finestres” de vidre de seguretat, de 2 centímetres de gruix, que permeten l’usuari la visualització simultània dels dos nivells de pavimentació.
La intervenció ha permés també confirmar l’existència al solar de l’actual cementeri d’un centre terrisser que produiria ceràmica entre els segles XII i el primer terç del segle XIII. Una intervenció d’adequació desenvolupada el 1992 en el sector denominat “cementeri dels protestants” va proporcionar vestigis d’un forn ceràmic així com un bona representació de la producció.
