La polèmica sobre la política de vivenda a Xàbia segueix generant debat. Aquesta setmana, els portaveus dels grups municipals del PP (Pere Sapena), PSOE (José Chulvi) i Compromís per Xàbia (Carme Català) han posat de manifest les tensions entre diferents enfocaments, les necessitats socials i les implicacions econòmiques en un debat a ONDA CERO MARINA ALTA, conduït per Sergio Dénia i Alba Alborch. El debat es va centrar en la pròxima construcció de vivendes socials en un context on el turisme i la mancança de vivenda accessible han generat una gran preocupació en municipis com Xàbia.
Català va expressar la seua preocupació pels costos associats a la construcció de vivendes, assenyalant que les empreses adjudicatàries dels projectes obtindran beneficis excessivament alts. La portaveu de Compromís va criticar la política de la Conselleria, que, segons ella, afavoreix aquestes empreses en oferir-los condicions que els permeten obtenir grans beneficis amb baixos costos de producció.
D’altra banda, Pere Sapena, portaveu del govern local, va defensar la necessitat d’avançar amb el projecte de vivendes socials, argumentant que qualsevol alternativa podria ser encara pitjor. Va assegurar que, sense intervenció pública, seria molt difícil generar vivendes a preus assequibles, ja que les empreses privades són reticents a realitzar grans inversions en aquest sector. Tot i reconèixer algunes imperfeccions, Sapena considera que el projecte actual és una solució viable per oferir alternatives als joves, i en la seua opinió, el preu d’aquestes vivendes està regulat i és raonable per a aquells que volen accedir a un habitatge en propietat.
La controvèrsia de la piscina
Un dels temes secundaris que va sorgir durant el debat a ONDA CERO MARINA ALTA va ser la inclusió de piscina als complexos de vivendes socials. Català i Chulvi, portaveus de l’oposició, van argumentar que afegir una piscina és innecessari, donada la proximitat de la platja i els alts costos de manteniment d’aquestes instal·lacions a llarg termini. Van assegurar que aquests gastos addicionals podrien ser una càrrega per a les famílies que, amb sort, accediran a vivendes de preu baix. En canvi, Sapena no comparteix aquesta visió i va subratllar que la piscina és una característica atractiva per a les futures famílies, encara que aquesta postura no va ser ben rebuda per aquells que consideren que és un luxe innecessari en el context actual.
Català va proposar que, abans de continuar construint més vivendes, s’hauria de tenir en compte la situació actual del mercat, marcat pel turisme desmesurat i la proliferació de vivendes turístiques. Segons Català, la regularització de lloguer turístic i la fixació d’un preu màxim per als lloguers haurien estat mesures crucials abans d’emprendre nous projectes residencials. La vivenda buida i les vivendes turístiques il·legals són, per a ella, els problemes principals que cal abordar per frenar la bombolla immobiliària que ha disparat els preus a la zona. A més, va destacar que el preu del lloguer a Xàbia ha assolit xifres alarmants, superant els 1.100 euros mensuals, el que s’aproxima al salari d’una sola persona. En aquest sentit, va proposar regularitzar el lloguer i aplicar ajudes al lloguer per a famílies amb rendes baixes, abans de continuar amb la construcció massiva de noves vivendes.
Més pactes i col·laboració municipal
El socialista José Chulvi va subratllar la necessitat d’un gran pacte entre els grups municipals per abordar la qüestió de la vivenda de manera efectiva. Va destacar la importància d’incrementar el nombre de vivendes en lloguer públic i va proposar mesures addicionals, com una moratòria en l’emissió de llicències per a vivendes turístiques, que considera fonamentals per controlar els preus dels lloguers al municipi.
Chulvi també va advocar per limitar la conversió de locals comercials en vivendes, una tendència creixent que podria agreujar encara més la mancança de vivendes destinades als residents locals. A més, va proposar la creació de bonificacions i ajudes tant per als propietaris com per als inquilins d’habitatge habitual, amb l’objectiu d’incentivar el lloguer de llarga durada enfront de les propietats turístiques.
L’oposició va expressar la seua preocupació per les noves regulacions urbanístiques impulsades pel govern autonòmic, especialment pel que fa a la construcció de vivendes de menys de 40 m², la qual cosa, segons ells, podria afectar la qualitat de vida dels futurs residents.
L’alcaldessa “absent” respon
L’alcaldessa de Xàbia, Rosa Cardona, va excusar la seua presència en aquest encontre per una qüestió d’agenda, tot i que posteriorment va fer unes declaracions al mateix mitjà. Cardona és conscient de la problemàtica de la vivenda social i de la necessitat d’oferir solucions a la joventut local. En les seues declaracions, va posar èmfasi en que un dels objectius més importants de la seua gestió és evitar que els joves hagen de marxar del municipi per falta d’opcions de vivenda.
Cardona va destacar que els joves volen independitzar-se de casa dels pares, però per a això necessiten una vivenda que ofereixi espais adequats, com una terrassa o una zona de cuina-menjador oberta, i, en alguns casos, dues habitacions. L’alcaldessa va subratllar que el fonamental és poder oferir opcions de vivenda assequibles per als joves de Xàbia, permetent-los que es queden a viure i treballar al seu propi poble. Segons ella, “fer créixer Xàbia” i permetre que els seus habitants no hagen d’abandonar la localitat per a desenvolupar-se és una prioritat.
Cardona també va fer referència a la necessitat urgent de vivenda i va mencionar que l’Ajuntament necessita “sí o sí les 16 vivendes” que s’estan obtenint a través d’un procés de permuta. Aquestes vivendes no només estan pensades per a la joventut, sinó també per a aquells que necessiten allotjament temporal, especialment a través del Departament de Serveis Socials, que necessita espais per a persones que, per diverses circumstàncies, no tenen un habitatge estable.
Pel que fa a la grandària de les vivendes, Cardona va reconèixer que ha sorgit debat sobre la grandària reduïda dels pisos (minipisos), però va aclarir que el veritable problema no és la grandària, sinó la falta de vivenda. “L’important és tindre un espai on viure, no que siga més gran o més xicotet. El problema és no tindre vivenda”, va concloure.
