El programa de reintroducció de l’àguila comença a donar els seus fruits
Un exemplar criat en la marjal de Pego-Oliva torna dos anys després al territori que la va veure créixer
L’any 2023 van arribar a la marjal de Pego-Oliva cinc exemplars d’àguila pescadora, una espècie amenaçada al Mediterrani i que va deixar de criar en els penya-segats de la Marina Alta a la fi dels anys 70 del segle passat. Aquesta mateixa setmana, un d’aquells pollets que es va criar en la Muntanyeta Verda de Pego ha tornat al territori sobre el qual va realitzar els primers vols. La seua presència s’entén com un signe que el programa de reintroducció de l’espècie està començant a donar els seus fruits. Encara és prompte per a tirar les campanes al vol. Però no deixa de ser un indicador que corrobora que l’àguila pescadora pot tornar a fer niu i tenir presència a la comarca.
El jove exemplar va ser vist pel biòleg Jesús Villaplana fa uns dies en la marjal de Xeraco-Xeresa, en la veïna comarca de la Safor, mentre realitzava unes fotografies. Va obtenir diverses imatges sense imaginar que es tractava d’una de les àguiles del projecte de reintroducció de l’espècie en la Comunitat Valenciana, en el qual participa. Va ser ja a casa, quan va veure i va ampliar les fotografies en la pantalla de l’ordinador, quan va reconèixer les marques que permetien identificar-la.
Els exemplars anellats porten una anella de color que identifica el país -groga en el cas d’Espanya- i una altra anella de lectura vertical que porta incorporat un codi amb lletres i números. Aquest últim coincidia amb el dels pollets que es van criar en la marjal de Pego-Oliva en 2023.
Segons explica Joan Sala, l’impulsor del projecte de reintroducció de l’espècie a la Marina Alta, l’àguila pescadora albirada en la marjal de Xeraco-Xeresa -un dels territoris que degué sobrevolar en els primers passejos que va realitzar des de la Muntanyeta Verda de Pego, on es va criar- ha tornat del Senegal. Allí, en la desembocadura de diversos rius, és fàcil localitzar a les àguiles d’aquesta espècie durant l’hivern, on es desplacen a la recerca de millor temperatura. Ho fan travessant el desert del Sàhara, volant durant tres dies, sense fer parada i aprofitant els corrents d’aire.
Sala, aficionat com Villaplana a la fotografia, és un apassionat dels ocells. En la seua opinió, l’exemplar que ha tornat -un mascle de dos anys- és encara jove per a reproduir-se. Es considera que l’edat òptima és a partir dels tres anys. Explica que el mascle de la pescadora és filòpatra, té inclinació al territori i tendència a tornar on creu que va néixer. Per això, el projecte de reintroducció de l’espècie es basa en la cria dels pollets en el lloc al qual es desitja que tornen, que és on es fan autònoms i realitzen els primers vols.
La mortalitat és molt alta en el primer any de vida en totes les espècies. En el cas de l’àguila pescadora, se situa entorn del 70%. Els seus principals enemics són les basses de reg, les torres elèctriques i depredadors per a l’espècie, com l’àguila reial o l’àguila daurada.
Que haja tornat l’exemplar localitzat a la Safor, a 30 quilòmetres del lloc on es va criar, obri una porta a l’esperança. “A Andalusia i el País Basc”, indica, “els programes estan funcionant”. A la Marina Alta, des de fa dos anys i arran de la signatura d’un conveni amb la Conselleria de Medi Ambient, és la Fundació Migres, amb àmplia experiència a Andalusia, la que s’encarrega de gestionar el projecte. Joan Sala entén que per a fer les coses bé s’haurien de portar 20 pollets cada any, deu al parc natural de la marjal Pego-Oliva i altres 10 al Cap de Sant Antoni, com figura en el projecte. En cas contrari, l’actuació és incompleta i les garanties d’èxit són menors.
Des de l’Ajuntament de Xàbia hi ha voluntat per acollir l’arribada dels pollets de la pescadora, assegura. Els estudis de viabilitat que s’han fet són favorables perquè, entre altres coses, la reserva marina del Cap de Sant Antoni és garantia de la transparència de les aigües, una de les exigències del projecte. Precisament, en els penya-segats del cap va criar una de les últimes parelles de pescadora de les quals es té constància.
Però de moment, enguany els pollets arribaran de nou únicament a la marjal. Seran 12, els mateixos que l’any passat, i procediran igualment d’Escòcia. La xifra és bastant superior a la d’edicions anteriors (4, 3, 2, 1 i 5 exemplars) però “no són suficients”, insisteix Sala.
Jesús Villaplana i Joan Sala són autors, junt amb Itzaiar Colodro, Beatriz Reig i Francisco Atienzar, de la Guia de Camp de les Aus del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, publicada en 2022. Tots dos estan implicats en el projecte de reintroducció de l’àguila pescadora. Està previst que els nous exemplars arriben a partir de la segona quinzena de juny. Seran cuidats, alimentats i controlats per un grup de voluntaris i a principis de setembre, a les portes de la nova estació, emprendran el vol cap a terres més càlides.
