L’IECMA i l’Ajuntament de Dénia publiquen el segon volum de l’obra magna de Josep Ivars
La Xara presenta també la reedició del primer treball que va escorcollar en els orígens del poble
Un poble són les persones que el fan, que l’habiten. Elles són les que li donen caràcter, les que dibuixen el seu esdevenir i escriuen la seua història. La de La Xara va lligada a un nom, el de Mateu Ivars i Peiró, i a un ofici, el de pedrapiquer. Josep Ivars Pérez, arquitecte de professió, investigador i enamorat del seu poble, ha estudiat durant quaranta anys sobre eixa relació estreta, íntima ens atreviríem a dir, que han mantingut La Xara i la pedra picada. Fruit d’eixe treball de camp, de recopilació de dades, testimonis orals, fotografies i documents és la magnífica col·lecció titulada La pedra picada, que no pot més que qualificar-se com l’obra magna de l’autor. El segon volum de la col·lecció, que veu ara la llum, aporta nou material i les biografies de 59 professionals que es dedicaren a l’ofici de pedrapiquer.
Junt amb este nou volum de La pedra picada, s’ha fet la presentació també de la reedició de La Xara, un poble del segle XIX, treball que va rebre una menció especial en el I Certamen Literari Vila d’Ondara (1980) i que es va publicar ll’any 1981. Els autors van ser Pep Ivars Pérez i el seu amic Ricard Pérez Ivars. Dos llinatges els seus lligats als d’aquells primers pobladors que feren d’una terra erma i de ningú el lloc més adient per establir-se i encarrilar la vida i el seu futur professional.
La història de La Xara està lligada a la d’aquelles persones que feren del treball de la pedra un mitjà de subsistència i que, en certa manera, es veu reflectida en la resta de la Marina Alta. Robert Miralles afirmava en la presentació que “no es pot entendre la comarca sense la història dels pedrapiquers”. I a la seua empremta, la que han deixat en els pobles de la Marina Alta, anirà dedicat el tercer volum. La Xara, Dénia, Els Poblets, El Verger, Ondara, Benidoleig, Pedreguer, Beniarbeig, Sanet i els Negrals, Benimeli, El Ràfol d’Almúnia, Sagra, Tormos Orba i Gata són els pobles que han recorregut, un a un, Pep Ivars i Robert Miralles, que és junt amb Josep Andrés qui ha donat forma a la col·lecció.
Un llibre de tots
L’EATIM de La Xara s’ha fet càrrec de la reedició de La Xara, un poble del segle XIX, una demanda dels veïns de feia molt de temps que per fi ha obtingut resposta, com indicava l’alcaldessa, Maite Pérez Conejero. A tos els que han fet possible la publicació dels dos llibre va agrair Evaristo Ivars, germà de Pep, la seua implicació. Va posar de manifest la transcendència d’ambdós treballs i la importància que algú continue la tasca encetada. Al mateix temps, va fer una crida a la ciutadania perquè aporte a l’Arxiu Municipal de Dénia els documents que puguen contribuir a aprofundir en la investigació sobre el poble.
“Els pobles cohesionats, amb identitat, afronten millor els reptes de futur” (Ricard Pérez)
Per què dos joves veïns de La Xara van escriure un llibre sobre els orígens del seu poble? “Per l’estima al lloc on vam nàixer, perquè ens agradava saber i per les ganes de ser un poble”, explicava Ricard Pérez en la presentació. Necessitaven “una narrativa col·lectiva, una identitat” i havia poques coses escrites. Eren conscients que “els pobles cohesionats, amb identitat, afronten millor els reptes de futur”, afegia. I La Xara ho era.
Pérez va parlar de l’arribada dels pedrapiquers de Senija en temps de pansa, quan la burgesia emergent de Dénia necessitava construir cases ostentoses. “Sense l’economia de la pansa -reflexionava el coautor del llibre- igual seríem un altra cosa”. Va fer esment també de l’origen del nom del poble, de l’esperit comunitari que s’ha manifestat en les construccions comunals al llarg del temps i d’una de les fites més importants dels primers anys del segle passat: la inauguració del campanar durant les festes de 1927.
El llibre, afirmava Ricard Pérez davant una sala plena de gom a gom, “ja no és de Pep i meu, és de tot el poble”.
Crear cultura
L’Ajuntament de Dénia i l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta editen la col·lecció La pedra picada, un “ampli i ambiciós projecte”, assenyalava l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, d’una persona que ha investigat i ha defès el patrimoni al llarg de la seua trajectòria. Grimalt va destacar la qualitat de la publicació i el treball que han fet Miralles i Andrés, encarregats de l’edició d’esta col·lecció, recalcant així mateix que presentar el segon volum en el Dia de la Llengua Materna (el 20 de febrer) era, a més d’una satisfacció, un homenatge a la llengua de Pep Ivars i del poble.
“No es pot entendre la comarca sense la història dels pedrapiquers” (Robert Miralles)
La Xara, un poble menut i el més jove de la Marina Alta, va començar a caminar al mateix temps que els Estats Units, un paral·lelisme cronològic que va utilitzar Robert Miralles per fer visible “la gran historia” que hi ha darrere del poble de La Xara. “Rascant en el passat”, indicava, “Ricard i Pep han edificat la paret sòlida de la seua identitat”, estirant del fil fins arribar als primers pobladors. En el terreny on s’assentaren els descendents de Pere Ivars i Josepa Peirò, l’únic enemic conegut era la pedra que, gràcies a l’ofici del seu fill Mateu i aquells primers pobladors, esdevindria una autèntica mina d’or.
Miralles va qualificar de “majestuosa i monumental” l’obra de Pep Ivars sobre la pedra picada i va reclamar de l’administració la catalogació i protecció dels treballs del pedrapiquers que encara resten dempeus a la comarca.
“Impagable” és també la tasca de recuperació de les biografies de 59 pedrapiquers que ha fet Ivars, deia Rosa Seser, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA). De l’autor del treball va destacar la seua implicació en una entitat de la qual va ser fundador l’any 1985 -l’Institut- i que el va fer soci d’honor en el 2017. “Ha sigut un puntal nostre”, va subratllar, i és una satisfacció per a l’IECMA donar difusió a la seua obra, possiblement el que més motiva a un investigador.
Seser va destacar el suport que rep l’Institut de l’Ajuntament de Dénia, la qual cosa dona solidesa a la institució i contribueix a crear una autèntica cultura comarcal. No debades, amb 40 anys d’història i 630 socis fidels, és l’institut d’estudis comarcals més potent del País Valencià “i quasi m’atreviria a dir que de Catalunya”, afirmava la presidenta. Un motiu per a estar ben orgullosos “de la capacitat de la comarca de crear cultura, una cultura que li dona identitat”.
