La història dels espanyols que alliberaren París i lluitaren contra el feixisme
França va tapar durant molts anys que la unitat que va entrar a París el 24 d’agost de 1944, alliberant l’Ajuntament de la capital francesa i, unes hores més tard, detenint el general Dietrich von Choltitz, comandant de les tropes nazis d’ocupació, amb tot el seu Estat Major, estava formada majoritàriament per soldats republicans espanyols que van lluitar amb el bàndol aliat. Els fets es van traure a la llum molts anys després i ara una exposició al museu de Cavallers 3 de Dénia, antiga Casa de la Marquesa, explica amb detall el que va passar. La història de Martín Bernal, un combatent de Zaragoza, s’utilitza com a fil conductor i per entendre millor aquells homes que lluitaren per dos banderes tricolor -la de la República Espanyola i la francesa- i en contra del feixisme. 
La Novena Companyia -coneguda popularment com La Nueve- va formar part de la Divisió Leclerc i no sols va ser la primera a entrar a París. Després de l’alliberament de la capital francesa, La Nueve es va dirigir al front alemany, on participaria activament en la presa del Niu de l’Àguila, el refugi vacacional d’Adolf Hitler als Alps Bavaresos.
Els espanyols exiliats que formaren part de la companyia s’havien allistat a l’exèrcit francès fugint dels camps de concentració africans. En un primer moment estigueren a les ordres del govern titella de Vichy. S’uniren després a les forces franceses lliures i lluitaren al nord d’Àfrica amb la Divisió Leclerc. Combateren també a Gran Bretanya i, a les ordres del capità francès Raymond Dronne, i junt amb els tancs del 501 Regiment de Carros de Combat, el blindat ‘Guadalajara’ va ser el primer a entrar a la Plaça de l’Ajuntament de París. “Somos rojos espanyoles”, deien als francesos que els abraçaven.
Els republicans espanyols de La Nueve, de la qual formaren part uns 22 valencians, participarien també en la desfilada oficial del dia 26 d’abril de 1944, amb els vehicles que escoltaven De Gaulle, i continuarien lluitant a Alemanya. Sempre amb el convenciment que després alliberarien Espanya del feixisme. Un somni que no farien realitat, com va comentar Enrique Gómez Arnás, president de l’Asociación Recuperación Memoria Histórica de Aragón (ARMHA) i coordinador de la mostra.
Acabada la guerra, ningú va recordar els 16 espanyols de La Nueve que quedaven vius en arribar la pau. Martín Bernal, el protagonista de la mostra, es va retrobar amb el seu germà, que va poder eixir viu de Mauthausen, i junts van muntar una sabateria a París. L’últim supervivent de la companyia, Rafael Gómez Nieto, va morir el 31 de març de 2020, amb 99 anys d’edat, a Estrasburg. Se l’enduria la covid-19 després d’haver sobreviscut a dos guerres.
L’exposició “La Nueve. Un antifascismo emocional” forma part de la programació de les Jornades de memòria democràtica Memòria i futur 2025 que organitza l’Ajuntament de Dénia. Es pot visitar fins el 4 de maig.
Les jornades continuen dimecres 16 d’abril amb la projecció del documental Los 42 de Septfonds, de TVE, i una xerrada de l’arxivera municipal, Rosa Seser, sobre els documents personal de l’Arxiu de Dénia. Serà a les 19.30 h. a la Biblioteca Municipal.
Las jornadas continúan el miércoles 16 de abril con la proyección del documental Los 42 de Septfonds, de TVE, y una charla a cargo de la archivera municipal, Rosa Seser, sobre los documentos personales del Archivo de Dénia. Será a las 19.30 h. en la Biblioteca Municipal.
