El Jutjat Contenciós Administratiu d’Alacant dona la raó a l’Ajuntament de Calp en haver declarat la caducitat de la llicència que va concedir al desembre de 2017 a la mercantil Sol de Calp per a la construcció d’un hotel de dues torres de 35 altures en una parcel·la situada en l’avinguda Joan Carles I, pròxima a l’aiguamoll de Les Salines. Desestima, per tant, el recurs presentat per l’empresa i considera “conforme a dret” la decisió del consistori calpí.
L’Ajuntament de Calp va declarar la caducitat de la llicència després de comprovar que havia transcorregut el termini d’execució de la llicència sense que s’haguessin iniciat les obres i després de l’aprovació de la modificació D14 del Pla General d’Ordenació Urbana que contemplava noves normes urbanístiques a les quals no s’ajustava la llicència d’obres concedida.
Sol de Calp argüeix en el recurs que no procedeix la caducitat de la llicència per considerar que des que aquesta va ser concedida s’han produït una sèrie de circumstàncies que han impedit l’inici de les obres. I, en aquest sentit, es fa referència al recurs contenciós administratiu que va presentar la Generalitat Valenciana en 2018 que va comportar la suspensió de la llicència, el qual va ser finalment desestimat igual que el posterior recurs d’apel·lació, mitjançant sentència del TSJ, declarada ferm el 10 de setembre de 2021.
El Jutjat contenciós administratiu assenyala en la sentència que “la part demandant es limita a manifestar que vol executar l’obra, però això no és més que una simple declaració buida de contingut. Des de la declaració de fermesa de la sentència de la Sala de data 10 de desembre de 2021, no ha realitzat cap actuació material tendent a l’execució de l’obra”.
Així mateix, en la sentència es fa referència al fet que la mercantil no disposava de finançament per a executar l’obra així com a la modificació del planejament al qual no s’ajustava aquest projecte. “Com assenyala la jurisprudència, la llicència garanteix el dret a l’edificació, però no la inmutabilitat del règim urbanístic”, es destaca.
Es tracta d’una sentència en primera instància pel que cap recurs.