La Unitat de Cardiocare de l’Hospital Sant Carles de Dénia posa el focus en els riscos derivats de la fibril·lació auricular i la insuficiència cardíaca, patologies que afecten el correcte funcionament del cor i que estan estretament relacionades podent coexistir en molts pacients, la qual cosa agreuja el seu pronòstic i complica el seu tractament.
El Dr. Emilio Galcerá, cardiòleg de l’Hospital HLA Sant Carles, explica que “la fibril·lació auricular és el tipus més comú d’arrítmia cardíaca. Es caracteritza per batecs irregulars i ràpids en les aurícules del cor. Alguns dels principals factors de risc que poden portar a desenvolupar aquesta malaltia són la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat i malalties valvulars”. “Els símptomes de la fibril·lació auricular”, continua, “poden variar des de palpitacions, fatiga i marejos fins a episodis asimptomàtics que dificulten el seu diagnòstic primerenc. A més, aquesta arrítmia augmenta significativament el risc d’accidents cerebrovasculars a causa de la possible formació de coàguls en el cor”.
Per al doctor, “la insuficiència cardíaca és una condició en la qual el cor no pot bombar sang de manera eficient per a satisfer les necessitats del cos. Pot ser causada per diferents malalties, incloent-hi la hipertensió, l’infart de miocardi i la pròpia fibril·lació auricular”. Els símptomes de la insuficiència cardíaca inclouen dificultat per a respirar fatiga, retenció de líquids i inflor de cames i turmells. 
La fibril·lació auricular i la insuficiència cardíaca sovint coexisteixen i es potencien mútuament. La fibril·lació auricular pot contribuir al desenvolupament d’insuficiència cardíaca en reduir la capacitat de bombament del cor i augmentar la càrrega de treball d’aquest. Al seu torn, la insuficiència cardíaca pot predisposar a l’aparició de fibril·lació auricular a causa de la remodelació estructural i l’augment de la pressió en les aurícules.
El tractament de totes dues malalties ha de ser individualitzat i multidisciplinari, tal com es realitza en la Unitat Cardiocare. Per als especialistes del centre, l’objectiu principal, en el cas de la fibril·lació auricular, és controlar la freqüència cardíaca, restaurar el ritme normal quan sigui possible i prevenir la formació de trombes mitjançant medicació anticoagulant. D’altra banda, el tractament per a la insuficiència cardíaca inclou l’ús de medicaments com els blocadors β, inhibidors del sistema renina-angiotensina-*aldosterona i diürètics per a eliminar l’excés de líquids, canvis en l’estil de vida, com el control de pes, l’exercici físic i la reducció del consum de sal. En alguns casos, es poden emprar teràpies avançades com l’ablació per catèter per a la fibril·lació auricular o dispositius com el desfibril·lador implantable o el marcapassos resincronitzador per a la insuficiència cardíaca. Tot això té com a objectiu millorar la qualitat de vida i el pronòstic del pacient.
