Vicent X. Contrí presenta a casa el seu homenatge al grup que ha sabut convertir la festa en un crit col·lectiu
Res no és casual. I la història de La Fúmiga, tampoc, assegurava Vicent X. Contrí, autor del llibre que repassa la història d’un dels grups que més fort ha pegat en els darrers anys dins l’àmbit de la música en valencià. Així mateix, no és cosa de l’atzar que la formació de la Ribera plegue. Ho farà l’any que ve, a la tardor, quan sembla que tot s’adorm. Però no, la seua música no s’adormirà perquè no té data de caducitat. Com tampoc la té una banda que ha sabut connectar amb el públic fent música de carrer. La Fúmiga se’n va però no caduca. Simplement, se li ha posat data de consum preferent, com deia Àrtur Martínez, el cantant del grup, fent broma sobre un adeu que es va programar fa uns anys. 
La Fúmiga. Havia de passar no és només un llibre sobre un grup de música. És un homenatge viu a una manera de fer, de sentir i de compartir, afirma l’autor, periodista i crític musical. Explicava dimecres en la Biblioteca Juan Chabás de Dénia que ell va ser el primer sorprès en conèixer la decisió de posar pany i forrellat a la seua trajectòria. Quan els va comunicar la seua intenció d’escriure el llibre la decisió estava presa. Així que es va haver de posar les piles per fer-ho en temps rècord. Del resultat no cal parlar-ne: “Encara no havia eixit i ja estava la segona edició en marxa”.
El llibre recorre deu anys en la trajectòria d’un grup nascut d’una colla d’amics d’Alzira que feien música. Músics de banda, de xaranga, que havien tocat també per festes en alguns pobles de la Marina Alta. Vicent X. Contrí, que ha comptat amb la col·laboració estreta dels protagonistes, esguita de records, testimonis i anècdotes, imatges inèdites i lletres que han marcat una època.
“Érem -indicava Àrtur Martínez- músics de carrer que no hem tingut mai la voluntat de ser protagonistes”. Perquè el protagonista és el públic i la seua, afirmava, “una història col·lectiva”. Un manual, afegia Contrí, per a futures formacions musicals.
Des d’aquell Karrasketon memorable, passant per Mediterrània, Espremedors, Adictes a viure, L’orquestra del Titànic, Llavors, Ja dormiré… i tantes altres, durant deu anys han passat moltes coses. Però res hagués estat possible i el projecte de La Fúmiga hagués sigut insostenible sense un equip tècnic dedicat per complet al grup, subratllava el cantant. Part de culpa la tenen també Mark Dasousa, a qui va nomenar expressament, i la passió amb què un grup d’amics es bolcava en tota esta història. L’amistat ha sigut la clau de l’èxit, una amistat que s’ha mantingut des del principi fins el final i que ha sigut també la clau de posar una data per a plegar que no té marxa enrere.
En l’any 2022 es posava per damunt de tot eixa amistat i es marcava un horitzó per a dir ‘fins aquí’: octubre de 2026. I així sembla que serà.
Quant al panorama musical, Vicent X. Contrí i Àrtur Martínez es van mostrar convençuts del moment dolç que viu la música en valencià i la professionalitat dels projectes emergents en un moment en què torna a fer falta l’activisme cultural. Davant els programadors, reivindicaren també una major presència de dones en els escenaris donat que gairebé el 50% de la producció de música en valencià és de dones, uns números que no es tradueixen en els cartells dels festivals, per exemple.
Davant una sala plena, formada per públic de totes les edats -com el que ompli els seus concerts- Àrtur avançà que en l’actuació de comiat en el Roig Arena cantaran amb La Fúmiga altres cantants i grups emergents. Eixa serà però un altra història que potser algun dia tornen a Dénia per a contar-nos.
PÒDCAST JOVE. Àrtur Martínez va participar també dimecres a Dénia en el Pòdcast Jove, on va compartir anècdotes i històries de la seua trajectòria musical amb l’equip del programa i el seu conductor, Kevin Carrió. El programa especial va permetre els joves que van participar-hi fer preguntes i conèixer millor el cantant. L’activitat, oberta a tot el públic, es va realitzar en el Casal Jove.
