Toni Fornés, nascut a Gata, s’ha jubilat ara fa uns dies com a agent de la Policia Local de Dénia, on ha exercit, en distints llocs, durant les últimes tres dècades. Ha vist créixer Dénia des del punt de vista demogràfic i també policial. La considera una ciutat “tranquil·la”, pel que fa a la seguretat ciutadana, i entén que per a exercir la seua professió fa falta molta “paciència”.
PREGUNTA: Els xiquets tenen un innat sentit de la vocació que els decanta des de ben menuts per triar per al seu futur professions com la de bomber, policia o fins i tot veterinari, entre altres. D’on li ve això de ser Policia? 
RESPOSTA: La meua motivació ve de més fadrinet. Vaig fer la mili en la Guardia Civil i em va agradar.
P.: D’aquella experiència a la mili, què és allò que el va enganxar per a continuar?
R.: Supose que allò d’ajudar al ciutadà, m’agradava estar dins d’eixe ambient.
P.: Imagine que accedir en aquells temps al cos de la Policia Local no seria tan complicat com ara…
R.: Hui ha canviat tot molt. A banda de fer les oposicions, que també es demanava en aquells temps, hui hi ha molta cosa més, de formació i en tots els sentits. Abans a l’agent li donaven el talonari de denúncies i ja t’apanyaràs.
P.: Va començar a Gata i li va agradar. Però hi ha certes professions que millor fora de casa que dins, i esta sembla ser una d’elles, veritat?
R.: Sí, perquè és cert que en el poble d’un mateix et coneix molta més gent, hi ha vincles familiars i d’amistat, i això ho fa tot molt més diferent. Treballar en el teu poble en esta professió és molt delicat. No queda massa bé, diríem. En el meu cas, només vaig tindre l’oportunitat de venir-me’n a Dénia ho vaig fer.
P.: Què esperava de Dénia, quines expectatives tenia?
R.: Pensava que, en ser un poble més gran, hi hauria més companys de professió en el cos, com així va ser, que podrien ajudar-te en les feines pròpies de la Policia. A Gata no hi havia eixa estructura, i calia fer-ho tot un mateix. Ací a Dénia la feina es reparteix entre més gents.
P.: Com l’han acollit a Dénia?
R.: Molt bé, la veritat. He tingut “jefes” molt bons, i companys estupendos. He tingut molt de gust de treballar ací a Dénia tot este temps.
P.: Ha canviat tot molt en trenta anys?
R.: Per suposat, ha canviat tot molt, i la Policia també. Com del cel a la terra. En tots els sentits, en la manera de treballar, en les lleis que et donen ferramenta per a treballar millor… Quan vaig entrar era tot molt diferent, calia fer de tot, fins i tot d’agutzil.
P.: Segur que abans, quan eren menys agents, es coneixien tots. Són iguals les relacions ara que hi ha més professionals?
R.: Quan vaig entrar eren entre 45 o 50. Ara hi ha més de cent, però al final acabem coneguent-nos tots i la veritat és que hi ha “bon rollo”.
P.: Tres dècades donen per a molt, segur que se’n recorda d’alguna experiència difícil en tot este temps.
R.: La veritat és que Dénia el tinc com un destí molt tranquil. Res així fora de lloc. També he de dir que, per les circumstàncies, no he fet mai torns de nit, que solen ser els més complicats. He estat de motorista, de rural, i últimament de manteniment, i la veritat que no he patit situacions massa conflictives.
P.: Des del punt de vista policial, com consideraria Dénia?
R.: Un lloc molt tranquil. Cert és que a l’estiu s’ompli de turistes i sembla tot un poc més caòtic, però en línies generals res fora d’allò normal.
P.: Quin fet és el que més l’ha marcat en tota la teua trajectòria?
R.: El que més m’ha marcat en tota la meua trajectòria ha estat la Dana de València. Ho recordaré tota la vida, els dies que vam estar allí treballant formant part d’un grup de companys, i va ser molt fort. Encara tenim contacte amb agents de Paiporta i això és una cosa que es quedarà ahí gravada per sempre.
P.: Molts anys de motorista en el cos de la Policia Local, segur que ha posat moltes denúncies.
R.: (jajaja) Onze anys de motorista. La veritat és que sí. El trànsit és molt complicat ací a Dénia. A la gent li molesta que el denuncies, però no hi ha més remei. En el tema de tràfic acabes molt estressat.
P.: La Policia és sempre l’autoritat, però, ha canviat amb els temps el concepte eixe d’autoritat?
R.: Sí, bo. És cert que hui la gent contesta més. I que hi ha gent de tota classe, però mentre tu parles bé i et dirigisques bé a les persones, no té perquè haver problemes.
P.: Això és perquè té molt de temple i tacte per a este treball. Però quin pensa que seria el perfil més adequat per a la professió?
R.: Has de tindre molta paciència, perquè hi ha gent molt bona i altra que et tracta fatal. I cal molt de temple i saber estar.
P.: El tràfic horrible per Dénia. I tallar el trànsit pel Carrer Marqués de Campo, segur que els ha portat més d’un maldecap als agents.
R.: Sí, perquè es va haver de reconduir tot el trànsit pels voltants. I aleshores recorde que utilitzaven tanques per a impedir el trànsit pel Carrer Marqués de Campo, i desprès bolardos manuals, que havíem de manipular nosaltres mateix,… per sort ara és més fàcil.
P.: Ha tingut tres intendents distints. Què tal amb ells?
R.: Primer Andrés Tabernero, molt bé amb ell, i desprès José Espasa, també sense cap problema. Va tornar Tabernero i ara l’últim, Jovi Estruch, que ha sigut abans company de Policia i també molt bon element. Això si, eren caràcters molt diferents.
P.: Tampoc és que es vulga mullar massa. I en aquest últim tram de la seua carrera, quan ha fet de xòfer de l’alcalde, com s’ha portat de copilot l’alcalde?
R.: Tampoc és que xerràvem massa. Normalment anàvem acompanyats de regidors o altres persones. Però sí que és cert que hem mantingut algunes converses quan anàvem sols.
P.: Que tiraven més, cap a a València (Generalitat) o cap a Alacant (Diputació)?
R.: Cap a València, més cap amunt.
P.: I en eixes converses més íntimes que tenien, li comentava si era més de Sánchez o de González?
R.: (jajaja) De política no dec dir res, però la resposta en este cas és fàcil d’intuir.
Molt personal
P.: Toni Fornés, Guardagulles de Gata de malnom, que encara s’utilitza al seu poble natal.
R.: Sí. El meu avi va ser el guardagulles de l’estació del tren de Gata, i d’ahí ens ve el nom.
P.: No li haguera agradat ser guardagulles?
R.: Doncs no m’ho he plantejat mai. Sí que en casa es parlava de tant en tant, però mai s’ha plantejat seriosament el cas.
P.: Si no haguera sigut de Policia, en quina altra opció professional s’imagina?
R.: Una de les coses que més m’ha agradat, i que vaig treballar abans d’anar a la mili, va ser d’electricista.
P.: I a partir d’ara, jubilat. Què farà amb tant de temps per davant?
R.: Ara a viure, ara que estem una mica bé encara, a disfrutar de la vida i de la família.
P.: Quins són els seus hobbies?
R.: Els esports, sense dubte. Futbol, gimnàs,…
P.: A partir d’ara, a què vindrà a Dénia? Perquè segur que vindrà, no?
R.: Home clar, cada divendres a esmorzar amb els companys jubilats de la Policia (rialles), per no perdre contacte. Tenim un grup i ens ajuntem molt.
P.: La veu de l’experiència cal tindre-la sempre ben en compte. Quin consell té per als agents que comencen ara la seua carrera?
R.: La gent que entra nova es vol beure el món d’una xuclada. I això no és així, hi ha que anar poc a poc, i comprendre a la gent del carrer, perquè la gent, en la situació que està vivint-se hui, no es pot anar amb el látigo, cal parlar més.
P.: Té bancalet per a ocupar-se?
R.: Home clar. Tinc projectes per davant. L’horta, la caseta. Viatjar i conéixer Espanya,…
P.: Quan viatja, es fixa en la Policia del lloc?
R.: I tant. I és que a més col·leccione plaques de Policia, i cada vegada que vaig a algun lloc intente parlar amb la Policia i procure aconseguir alguna placa. Darrerament vam fer una exposició ací a Dénia que vaig muntar junt amb el regidor Javier Scotto i va donar molt bon resultat. En tinc més de 500.
