Una exposició recrea com era la ciutat en temps de Francisco Gómez de Sandoval y Rojas i el dol per la seua mort fa ara 400 anys
El V Marqués de Dénia, Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, és un personatge destacat en la història del municipi. Fou ell qui li donà el títol de ciutat en 1612, qui propicià tres visites del rei Felip III i a qui se li deuen la fundació dels convents de Sant Antoni (1588) i de les Agustines (1604), així com algunes millores en el castell. Quan es compleixen quatre-cents anys de la seua mort, el 17 de maig de 1625 a Valladolid, la ciutat recorda com era la Dénia d’aquell temps i com honrà l’home que la feu més pròspera. Una exposició organitzada per l’Arxiu Municipal al Centre d’Art l’Estació convida els visitants a descobrir-la i compartir la grandesa d’aquells anys, però també les misèries d’una població que s’alimentava principalment de pa i per a la qual havia un sol mestre d’escola que només ensenyava a llegir els xics.
Per a fer-se una idea de com era Dénia en el segle XVII, s’exposen plànols i mapes de l’època acompanyats d’informació interessant sobre la vida quotidiana. Si en l’any 1575 hi havia 1.700 habitants, en el 1634 -després del pas del Marqués- n’eren 2.400. Les dones que vivien soles eren mal vistes. Havien de casar-se i tenir molts fills -la majoria no arribarien a l’edat adulta- i el perill que elles morien en el part era molt alt. Les vídues podien ser econòmicament independents i les que anaven al convent de clausura serien monges de cor (si la família podia pagar la dot) o monges d’obediència (si no tenien dot). Les primeres resaven i cantaven i les segones cuinaven i netejaven. Podien dir-se Catalina, Anna, Isabel o Maria, però també Jerònima, Úrsola o Silvestra, per exemple. 
Hi hauria molts homes amb el nom de Joan, Vicent o Francesc, a més de Jeroni, Cosme, Melchior, Roc o Aníbal, entre altres. L’ideal per a ells seria viure de rendes, com els nobles. El més habitual era ser llaurador, amb poca terra o arrendada. Però hi hauria també mariners, pescadors, fusters, ferrers… pobres i esclaus. Metges, notaris, comerciants i llauradors rics estaven a un altre nivell.
El Consell pagava un mestre d’escola que ensenyava a llegir i escriure només als xics, tot i que aconseguir un bon mestre no era fàcil. En aquell temps, donaven els seus serveis 2 metges, 2 cirurgians i 2 apotecaris. Existia també la figura d’el saludador, que curava la ràbia. I el nombre de xiquets abandonats era molt alt.
La població s’alimentava principalment de pa i de carn; el peix es consumia en Quaresma i era aliment per als més humils. La beguda per excel·lència era el vi i havia el costum d’anar d’excursió a menjar. S’adjunta una recepta de clarea i un menú de 1627 a base de farina per a fer pa, salses, tonyina, peix, ous, formatge de Mallorca, melons i raïm. Els comensals, que anaren a la Cova Tallà, s’endugueren també oli i carbó.
La ciutat que tenia a Sant Roc com a patró feia una gran festa per l’Assumpció i pel Corpus, tenia vàries ermites i confraries, com la dels negres.
L’andana i el testament
La mostra explica com estava format el govern municipal i com els jurats de la ciutat es vestien amb les gramalles, fetes amb tela de domàs roig. El títol de ciutat -que suposà un augment del nombre de consellers i jurats i l’obtenció d’un segell- ocupa un lloc destaca. També es mostra una altra documentació, mai exposada fins ara, que ens acosta a la realitat de l’època.
El govern municipal anunciaria la mort i els actes en memòria de qui va ser el senyor territorial de Dénia durant 51 anys la nit del 5 de juny de 1625 en un acte solemne anomenat l’andana. Vestits de negre i a cavall, de dos en dos, amb torxes i fent sonar una campaneta a cada cantó farien córrer la notícia. Les exèquies i el cerimonial fúnebre se celebrarien l’endemà, de 8 a 9 del matí, en l’església major, a la Vila Vella. Enmig de l’església es posaria un cadafal cobert de negre amb un túmul rodat amb 12 torxes enceses i les armes del duc. Dénia li dedicaria 3 misses cantades.
En les seus últimes voluntats deixava una renda anual per als convents de Sant Antoni (570 ducats) i de les Agustines (100 ducats) i també per a l’hospital (300 ducats). Així mateix destina 3.000 ducats a repartir entre les persones pobres de Dénia i Xàbia i 500 faneques de blat per al pòsit de blat. L’única còpia completa coneguda del testament s’exposa en la sala, on també es pot veure una una imatge del duc-cardenal mort, procedent de l’església de San Pedro de Lerma
Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, V Marqués de Dénia i Duc de Lerma, va ser l’home de confiança de Felip III i el més poderós del seu regnat. Conten que era un expert en allò de l’especulació, la corrupció i el tràfic d’influències. Aconseguí que el monarca traslladara durant un temps la Cort a Valladolid per beneficiar-se de vàries operacions immobiliàries. El malestar creat per les irregularitats constants que se li atribueixen feia perillar la seua vida. La manera de salvar-la va ser sol·licitar el capel cardenalici. Alguns historiadors han posat en dubte algunes de les acusacions i han llençat la teoria que fou víctima d’una conspiració. Tot i això, ha passat a la posteritat la cançoneta que en aquell temps es feu popular a Madrid en relació a les seues malifetes : ‘Para no morir colgado, el mayor ladrón de España se viste de colorado’.
Conferències per al 22 i el 28 de maig
Els actes que ha organitzat l’Ajuntament de Dénia per a commemorar els 400 anys de la mort del duc de Lerma es completen amb dues conferències. El dijous 22 de maig, el professor de la Universitat de València Manuel Lomas, imparteix la titulada “¿El Mundo en declive?. El proyecto de galeras del duque de Lerma para Dénia”. I el dimecres 28, Ángel Campos, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, oferirà la xarrada “Una ciutat per al rei. El duc de Lerma i la transformació de Dénia en temps de Felip III”. Les dos conferències seran a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Dénia.
