Claudia Martínez i Diego Gallego obtenen les mencions honorífiques entre les més de quatre-centes obres presentades
El veredicte del jurat de la XLIX edició del Certamen de Pintura Contemporània Vila de Pego ha atorgat els 5.000 euros en metàl·lic del primer premi al díptic “Sense títol” de la malaguenya Julia Matías Carralero, mentre que Claudia Martínez i Diego Gallego han obtingut les mencions honorífiques respectivament per “…potser també el paradís” i “Sense títol, negatiu II”. Les tres obres, juntament amb les quaranta seleccionades en la fase final, integraran la mostra que va quedar inaugurada anit amb el lliurament del guardó a la guanyadora per part del regidor de Cultura, Josep Mengual, i que romandrà oberta al públic fins al pròxim 28 de juny, en horari de dimarts a divendres de 17 a 20 hores i dissabtes de 10 a 13.30 h.
El director artístic de Pirelli Hangar Bicocca, Vicent Todolí, el professor de Didàctica de l’Art per la Universitat de València, Ricard Silvestre, la directora del MACA, Rosa María Castells, i la crítica d’art i de la plataforma Arte Informado, Marisol Salanova, han motivat la distinció en la “arriscada abstracció dispensada a través d’una obra de gran format”. Segons ha comentat aquesta última, “després de conéixer la identitat de la guanyadora, estem satisfets del veredicte pel que pot suposar d’impuls a la trajectòria d’una artista jove formada a l’estranger en llocs tan exòtics com Corea, que fins ara només compta amb una única exposició individual en el seu currículum”. 
El veredicte ha quedat formalitzat a l’acta en presència de l’alcalde, Enrique Moll, qui ha posat junt als membres del jurat i l’obra seleccionada per destacar el prestigi que atorga el certamen al municipi en matèria de cultura. “Igual la gent de Pego no li hem donat el valor que li correspon al certamen durant molt de temps, però a la vista de les més de quatre-centes obres presentades hauríem de començar a considerar la referència que suposa en el món de l’art contemporani la col·lecció dels artistes més prestigiosos que, a través del mateix, l’Ajuntament ha pogut incorporar al patrimoni municipal i que s’exhibeix a la primera planta de la Casa de la Cultura, on es troba el museu de la modalitat”.
PRÓXIMA REUBICACIÓ DEL MUSEU ETNOGRÁFIC
No obstant això, ha reconegut que la instal·lació compta amb mancances en matèria d’accessibilitat com a principal hàndicap, fet que ha motivat l’equip de govern a gestionar les ajudes oportunes per a solucionar-ho amb la instal·lació de l’ascensor corresponent. Per a Moll, “un dels principals inconvenients de tindre una Casa de Cultura en una vivenda d’època com la de la família Torres-Sala és la reduïda funcionalitat de la seua estructura, que no es pot modificar sense afectar el seu valor patrimonial, per això, una vegada traslladada la biblioteca de la planta baixa a l’antic col·legi Cervantes després de la seua adaptació corresponent, hem optat per reubicar en eixe espai la meravella de museu etnogràfic amb què comptàvem fins ara al segon pis, la qual cosa permetrà multiplicar el valor d’un dels més complets dedicats al cultiu ancestral de l’arròs a la Comunitat Valenciana”.
