Integrar de manera saludable l’ús dels dispositius digitals en la infància i l’adolescència constitueix un dels grans desafiaments als quals ens enfrontem com a societat. Així ho posa de manifest un estudi realitzat recentment a Espanya en el qual s’ha premut l’opinió de més de 10.000 nens i nenes. La revolució digital ha deixat de ser un fenomen tecnològic per a convertir-se en una transformació estructural de la societat. L’accés a pantalles amb connexió comença a una edat molt primerenca i l’ús de xarxes socials i plataformes de vídeo es consolida abans fins i tot de l’adolescència. Als 10 anys, el 41% de l’alumnat, segons el citat informe, disposa ja d’un telèfon mòbil en propietat. Als 12 anys, la xifra ascendeix al 76%.
La setmana passada, Herminia Miralles, tècnica de la Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives de Benissa, va impartir un taller dirigit a joves de 12 a 14 anys per a aprendre a com construir el nostre món a través de les xarxes socials. Garantir el benestar de nens, nenes i adolescents en els entorns digitals planteja en la pràctica desafiaments complexos. Els riscos en la relació amb la tecnologia en la infància no són una novetat. El seu ús primerenc, intensiu i sense acompanyament té repercussions en el desenvolupament infantil que conviden a considerar el tema com una qüestió de salut pública. 
En l’estudi es parla de cibervictimización escolar, terme que es refereix a l’experiència de sofrir danys a través de mitjans digitals, com a xarxes socials, missatgeria instantània o plataformes en línia. Aquestes conductes poden incloure insults, fustigació, difusió de rumors o l’exclusió intencional de grups virtuals. Quan aquestes es presenten de manera repetitiva es parla de ciberassetjament. Les dades reflecteixen que els qui sofreixen cibervictimació escolar presenten també un major malestar emocional i una pitjor qualitat de vida.
Un altre fenomen és la violència digital en la parella que s’exerceix a través de mitjans tecnològics. Pot incloure conductes de control, amenaces, xantatges, difusió no consentida d’informació o imatges privades, així com altres formes de fustigació que limiten l’autonomia, la intimitat i el benestar de la persona afectada. Un de cada tres adolescents que té o ha tingut parella en algun moment de la seva vida refereix haver sofert alguna manifestació d’aquesta mena de violència de manera freqüent (almenys una vegada al mes).
L’ús de les xarxes socials en l’adolescència està estretament vinculat a la cerca de connexió social, l’expressió de la identitat i la construcció de relacions amb els iguals. Encara que ofereixen oportunitats per a l’aprenentatge, la creativitat i l’oci, també poden comportar riscos associats a la privacitat, l’autoimatge i l’exposició a dinàmiques de pressió social. Les noies presenten un comportament més actiu en les xarxes socials pujant amb major freqüència fotos o històries, coreografies o reels o participant en reptes virals.
Una conclusió de l’estudi és que més de la meitat d’adolescents comença a manifestar una certa necessitat de desconnexió de l’entorn digital.
Edat mínima d’accés
Aquesta qüestió ha estat tractada en el si del Parlament Europeu perquè hi ha una gran preocupació pels riscos per a la salut física i mental dels menors en internet: el 25% mostra un ús “problemàtic” dels telèfons intel·ligents. Els eurodiputats van demanar a la Unió Europea mesures ambicioses per a protegir els menors en internet, com una edat mínima edat mínima harmonitzada en tota la UE per a l’accés a xarxes socials, plataformes d’intercanvi de vídeos i companys de IA, als 16 anys, encara que permetent-ho des dels 13 anys amb consentiment parental. Fins i tot de va parlar de desenvolupar una aplicació de verificació de l’edat i la cartera europea d’identitat digital però a gratcient que aquests sistemes no eximiran a les plataformes de la responsabilitat de garantir que els seus productes siguin segurs i adequats per a les diferents franges d’edat. L’Eurocambra va suggerir que es pugui exigir responsabilitat personal als alts càrrecs de les empreses en casos d’incompliment greu i persistent, sobretot tocant a la protecció de menors i la verificació de l’edat.
Austràlia s’ha convertit en el primer país a prohibir les xarxes socials per a menors de 16 anys. Aquesta normativa, pionera a traslladar la responsabilitat directa a les plataformes digitals, exigeix a Facebook, Instagram, Threads, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord i Kick “mesures raonables” per a identificar i desactivar comptes d’usuaris per sota de l’edat permesa. Amb la nova normativa es pot sancionar a les empreses tecnològiques amb multes de fins a 49,5 milions de dòlars australians (gairebé 30 milions d’euros).
I tot perquè els adolescents estan sotmesos a una pressió creixent en els entorns digitals i l’exposició primerenca a xarxes socials pot agreujar problemes d’ansietat, baixa autoestima o aïllament escolar. Entre els riscos més citats figuren el ciberassetjament, l’engany pederasta (grooming), l’accés a continguts violents o misògins i la manipulació algorítmica. En el debat previ a l’aprovació de la normativa va pesar el testimoniatge de pares que van perdre als seus fills per suïcidi després d’episodis d’assetjament en línia o crisi de salut mental.
