“Emprendre és una manera d’aconseguir els teus somnis”
Verónica Deambrogio treballa amb més de 500 joves de la comarca d’entre 14 i 20 anys. Vol despertar en ells la llavor de l’emprenedoria entesa no com una manera de guanyar diners sinó com una actitud davant la vida. Es tracta de despertar en ells valors, actituds i habilitats que els serviran en el seu dia a dia, al marge del sector en el qual treballin. I tot perquè emprendre, segons la seva manera de pensar, implica resiliència, perseverança, creativitat, intel·ligència emocional i moltes coses més. “Qui emprèn només per diners, es desmotiva quan acaba els diners, així de clar”, assegura. Aquesta percepció vital la treballa en col·legis i instituts de Dénia, Benissa, Calp i Teulada. I més enllà de la nostra comarca perquè desenvolupen el seu projecte en altres llocs com les Illes Canàries. A més, donen formació al professorat a través d’un conveni amb la Universitat d’Alacant.
PREGUNTA: Com va arribar a treballar en l’àmbit de l’emprenedoria juvenil? 
RESPOSTA: Jo soc professora d’equitació i tenia un centre hípic. Em vaig adonar que em faltava aprendre sobre gestió financera i vaig començar a educar-me sobre aquest tema. Després vaig traslladar aquest coneixement a les persones a través del Receptari Financer, d’una manera pròxima i amena relacionada amb el menjar.
P: Llavors, tot és fruit d’una necessitat personal. no és cert?
R: Sí, va començar com una necessitat personal i després em vaig formar d’una manera autodidacta. Vinc d’una família d’emprenedors allà a l’Argentina. I després pensem la manera de traslladar tot aquest coneixement a les aules.
P: I que li va portar a enfocar-se específicament en joves d’institut?
R: Amb l’Escola de Joves Emprenedors busquem crear una mentalitat emprenedora, no que muntin un negoci. Però tot amb vista a tenir una actitud davant la vida. Els adolescents estan en una etapa crítica del seu creixement i el somni de molts d’ells és ser funcionari.
P: Hi ha moltes més opcions, entenc
R: Sí, el que busquem és obrir el món, donar a entendre que hi ha altres visions i que poden tenir una mentalitat i una actitud emprenedora, independentment del sector en el qual treballin. Treballem amb joves de 14 fins als 20 anys
P: On desenvolupen aquest programa?
R: Estem des de 2016 a Benissa, Calp i Teulada amb un conveni amb els tres ajuntaments. I després, en el 2018, es va sumar Dénia amb la meva companya Laurence Boucheron.
P: En què consisteix el programa que esteu duent a terme en els instituts
R: El paraigua en el qual desenvolupem totes les iniciatives és l’EIX. Fem activitats extraescolars i busquem que siguin gratuïtes perquè entenem que aquesta formació ha de ser s’accessible per a tothom.
P: Quines habilitats o competències es treballen amb els alumnes?
R: Des de treball en equip i confiar en un mateix fins a oratòria, parlar en públic, intel·ligència artificial i tenir una actitud emprenedora davant la vida, resiliència, perseverança, creativitat, intel·ligència emocional, etc. I ensenyem a l’escola què és el consum responsable a través de jocs.
P: Quina és la metodologia perquè els joves s’enganxen al tema de l’emprenedoria?
R: Aprendre fent, tot és experiencial i vivencial. La teoria és important però també la pràctica. Quan ensenyes actituds, valors i habilitats també cal aplicar-les. Van superant reptes i desafiaments i, a poc a poc, es van convertint en persones emprenedores. El que busquem és que es diverteixin mentre aprenen.
P: Quin tipus de projectes solen sorgir d’aquests tallers?
R: No busquem que munten una empresa, perquè són molt joves, sinó que tinguin la llavor de l’emprenedoria dins d’ells.
P: Quina visió de l’emprenedoria creu que tenen els joves avui dia?
R: Molts tenen una visió distorsionada. Creuen que es tracta de criptomonedes, que emprendre és fer-se milionari i tot es redueix a fer diners. Emprendre és una manera d’aconseguir els teus somnis i els diners és producte o una conseqüència del treball ben fet. El que emprèn per diners, se li acaba la motivació quan s’acaba els diners.
P: Diria que tenen esperit emprenedor o és una cosa que cal despertar?
R: Crec que és una cosa que cal despertar. Tots tenim un esperit emprenedor perquè suposa tenir idees, treballar en equip, voler complir els teus somnis, esforçar-se, etc. Cal despertar aquesta confiança en un mateix.
P: Quines pors o bloquejos detecta més sovint en ells a l’hora de pensar a emprendre?
R: Generalment, la por al fracàs perquè està molt mal vist. Però els ensenyem que el fracàs és una altra manera d’aprendre. El fracàs ens dona una informació que abans no teníem i ens permet guiar el camí correcte.
P: Nota diferencies entre xics i xiques a l’hora de llançar-se a emprendre?
R: Les dones som més emprenedores. Ens atrevim més i, a aquestes edats, moltes vegades les xiques són més valentes que els xics.
P: Ha vist algun cas especialment inspirador o reeixit entre els joves amb els quals has treballat?
R: Sí, en una de les últimes activitats que organitzem va participar en la taula una antiga alumna de l’EJE. No s’atrevia a parlar en públic, era molt tímida, i ara ha canviat molt. Hi ha gent que s’amagava darrere d’una altra persona per a parlar i ara han superat aquestes pors.
P: Quin tipus d’impacte personal sol tenir aquesta experiència en els alumnes, més enllà de si després emprenen o no?
R: El que més aprenen a tenir confiança en si mateix, confiar en els seus talents i adonar-se que el fracàs és part del camí. Aprenen a perseverar, a aixecar-se i a seguir quan cauen.
P: Els instituts estan receptius a aquesta mena de
formació? Hi ha suport per part del professorat?
R: Sí, molt. Fem primer tallers en tots els instituts per a ensenyar el que és l’esperit emprenedor. Després els convidem a participar en els nostres programes.
P: Creu que el sistema educatiu actual fomenta l’esperit emprenedor?
R: Rotundament, no. Necessitem un canvi perquè seguim en un sistema educatiu del segle XIX per a joves del segle XXI. Un sistema pensat per a adoctrinar, fer el servei militar o treballar en una fàbrica i necessitem una revolució educativa. En l’era de la intel·ligència artificial, aquest mètode no té sentit, és obsolet. Cada vegada més, els joves senten que el que aprenen a l’aula està molt desfasat de la seva realitat. I això causa desmotivació.
P: Quins canvis faria o proposa?
R: Hauríem de fer que les classes siguin cada vegada més pràctiques i que tinguin un enllaç real amb la seva vida diària. Que vegin que el que estan aprenent el poden aplicar i fer servir. El que més necessitem és ensenyar-los a pensar, a qüestionar tot, perquè en l’era de la intel·ligència artificial cada vegada serà més difícil discernir que és el real del que no. Cal tenir capacitat de qüestionar i que tinguin creativitat. Saber adaptar-se als canvis.
P: Quin paper creu que juga la família en el foment de l’emprenedoria?
R: Molt, és molt important la família perquè també és un reflex. La seva relació amb el treball i l’economia. Molts joves no tenen accés a l’emprenedoria perquè els seus pares tampoc l’han tingut. No tenen les eines necessàries per a emprendre aquest camí.
MOLT PERSONAL
P: Què li agradaria aconseguir amb el teu treball en els pròxims anys?
R: Poder ajudar a més joves cada vegada. Que tots puguin accedir a aquesta mena de formació i que puguin desenvolupar els seus talents i habilitats.
P: Com veu el futur de l’emprenedoria juvenil a Espanya?
R: Es fan moltes iniciatives i cada vegada serà més necessari l’emprenedoria com una sortida laboral. Hi haurà moltes més persones autònomes i alguns emprendran per vocació i altres per necessitat. Cal dotar-los amb la confiança suficient.
P: Si hagués de donar un consell a un jove que vol emprendre, quin seria?
R: Que emprendre és com una muntanya russa, amb els seus alts i baixos. Val la pena pujar-se però és un viatge divertit amb pujades i baixades.
P: Què li motiva a l’hora de treballar amb joves?
R: Saber que estem sembrant una llavor que pot ajudar a canviar la societat.
P: I què és el més difícil?
R: Compartir la nostra visió. Que tothom se sumi a aquest projecte. Trobar entitats públiques que facin costat als joves i que vulguin desenvolupar aquestes habilitats.
P: Què és per a vostè emprendre?
R: Una forma de vida i crec que amb això t’ho dic tot
