El Dr. Emilio Galcera, especialista en Cardiologia de l’Hospital HLA Sant Carles explica que, “la pressió arterial és un dels paràmetres més rellevants per a valorar la salut cardiovascular. Fa referència a la força que exercix la sang contra les parets de les artèries tant durant la contracció del cor (sístole) com en la fase de relaxació (diàstole). Mantindre-la dins de rangs adequats és fonamental per a previndre malalties com la hipertensió arterial, l’infart de miocardi, l’ictus o el mal renal. No obstant això, el que moltes persones desconeixen és que els valors considerats normals poden variar al llarg de la vida”.
La pressió arterial no és un valor estàtic, sinó que canvia amb l’edat i està influïda per múltiples factors, entre ells l’estil de vida, la genètica i la presència d’altres malalties. Durant la infància i l’adolescència, la pressió arterial sol ser baixa, ja que les artèries són més elàstiques i el sistema cardiovascular treballa amb menor resistència. En estes etapes, els valors de referència depenen principalment de l’edat, la talla i el sexe. Encara que tradicionalment no s’associaven a problemes de tensió, en els últims anys s’ha observat un augment de la hipertensió en xiquets i adolescents, relacionat principalment amb el sedentarisme, el sobrepés i una alimentació poc equilibrada, la qual cosa reforça la importància de la prevenció des d’edats primerenques.
Entre els 18 i els 40 anys, l’habitual és que la pressió arterial se situe en valors considerats normals, al voltant 120/80 mmHg. Quan apareixen xifres elevades en este grup d’edat, solen estar associades a hàbits poc saludables, com el consum excessiu de sal, l’estrés mantingut, el tabaquisme, el consum d’alcohol o la falta d’exercici físic. A pesar que la hipertensió pot no produir símptomes, pot generar mal progressiu i silenciós en òrgans com el cor, el cervell o els renyons si no es detecta i tracta a temps.
A partir de la mitjana edat, especialment des dels 40-50 anys, el risc de desenrotllar hipertensió arterial augmenta de manera significativa. Amb l’envelliment, les artèries perden part de la seua elasticitat, la qual cosa obliga el cor a fer un major esforç per a bombar la sang. Este fenomen sol manifestar-se com un increment progressiu de la pressió arterial sistòlica. En esta etapa, els controls periòdics adquirixen una especial rellevància, ja que la hipertensió mantinguda s’associa a un major risc d’infart de miocardi, fibril·lació auricular, insuficiència cardíaca o accident cerebrovascular.
En les persones majors, especialment a partir dels 65 anys, és freqüent trobar xifres de pressió arterial més elevades. No obstant això, l’edat per si sola no justifica descurar el seu control. En l’actualitat, els professionals sanitaris individualitzen els objectius de pressió arterial tenint en compte l’estat general del pacient, el seu grau d’autonomia i la presència d’altres patologies. L’objectiu és aconseguir un bon control de la tensió sense provocar efectes adversos, com a marejos, caigudes o episodis d’hipotensió.
“La pressió arterial és un paràmetre dinàmic que evoluciona amb l’edat i està estretament relacionat amb els nostres hàbits diaris. Mesurar-la de manera regular i mantindre un estil de vida saludable -amb una alimentació equilibrada, activitat física regular i control de l’estrés- són mesures essencials per a previndre problemes cardiovasculars en qualsevol etapa de la vida. Comprendre com canvia la pressió arterial amb els anys ajuda a prendre consciència de la importància de la prevenció i de la cura del cor, per a gaudir d’una vida més llarga i saludable”, conclou l’especialista.
