Cal veure com d’econòmics li han eixit a l’Enguera els aldarulls que es van produir al seu camp diumenge passat, d’un calibre tal que obligaren l’àrbitre a suspendre el partit en el minut 92 de joc, quan faltaven cinc minuts més per posar fi a l’encontre que l’enfrontava al Pego CF. I tot plegat per la sèrie de despropòsits amb què el Comitè de Disciplina ha decidit resoldre la situació d’una manera, es podria dir, rocambolesca. Primer, perquè desestima el recurs que va presentar l’Enguera, presumiblement amb la intenció de rebaixar unes sancions que presumien que podrien ser importants. Segon, perquè les desestima basant-se en què dona per feta la —cite textualment— “presumpció d’encert i veracitat” d’allò que l’àrbitre ha anotat en l’acta arbitral, i que no s’aporten arguments ni proves de pes per a descartar aquest privilegi que se li atribueix al col·legiat per la seua innata naturalesa d’imparcialitat.
Però és que allò que anota el col·legiat en l’acta, ni més ni menys, és que un grup d’uns 80 aficionats de l’equip local van començar a insultar, escopir i xiular els jugadors de l’equip contrari, i que també hi hagué moviments per la graderia i es va produir alguna baralla. A més, hi hagué una tangana després del gol de penal del conjunt visitant, cosa que obligà el trio arbitral, finalment i amb bon criteri, a suspendre el partit. I, a més a més, aquest no va poder reprendre’s perquè la Policia no podia garantir la seguretat de les persones davant l’estat d’ànim latent al camp.
Doncs bé, amb tota aquesta explicació que recull l’acta, i amb tota la “presumpció d’encert i veracitat” que se li vulga donar, resulta que el Comitè amb prou faenes sanciona l’Enguera amb 337,50 euros, el club que es va vore incapaç de frenar els aldarulls i de garantir la seguretat dels allí presents. No es decreta cap tancament de camp ni res que s’hi assemble. Però és que, a més, al Pego CF el Comitè li imposa d’entrada la mateixa sanció econòmica, entenent que el fa corresponsable dels fets al mateix nivell que el club local.
En cap cas es tenen en compte els moments de patiment i angoixa que pogueren passar els integrants de l’expedició pegolina i fins i tot el trio arbitral, que se sentiren intimidats, segur que més d’un, en certs moments d’aquella vesprada-nit.
Doncs res, amb prou faenes set partits de sanció que es reparteixen tres jugadors locals. En el cas de les sancions esportives, menys mal que la Federació no aplica el mateix criteri d’equanimitat que en el capítol econòmic i eximeix l’expedició pegolina de qualsevol sanció de partits. I menys mal, també, que dona l’encontre per finalitzat amb el marcador d’1-3 favorable al Pego.
Per la resta, res de res. Els vuitanta que va assenyalar l’àrbitre en l’acta campareu de nou a plaer en el pròxim partit a casa. Quasi no hauria fet falta que l’Enguera al·legara a l’acta, perquè la sanció no ha pogPer la resta, res de res. Els vuitanta que va assenyalar l’àrbitre en l’acta campareu de nou a plaer en el pròxim partit a casa. Quasi no hauria fet falta que l’Enguera al·legara a l’acta, perquè la sanció no ha pogut ser més insignificant.
Ja va passar alguna cosa semblant amb el final amb aldarulls al Safor Gandia–El Verger, en aquest cas en Segona FFCV, fa unes setmanes. Amb prou faenes hi hagué càstig.
En fi, i aquest últim cas, l’Enguera–Pego, es resol justament el mateix dia que s’ha sabut que, ja era hora, el València CF ha expulsat un individu —perquè no podem dir-li aficionat al futbol— del Sector 5 que feia no sé quant de temps proferint insults racistes a jugadors i a tot aquell que passara pel seu davant. Però no ho fa per iniciativa pròpia ni perquè siga una actitud que cal erradicar del futbol, sinó perquè els fets foren denunciats públicament i judicialment per un periodista que, com a aficionat, ha hagut d’aguantar durant molts diumenges la pluja d’improperis que llançava el susdit.
En fi, que ací no passa mai res, però res de res, fins que un dia passe alguna cosa —esperem que no— i després ja veurem.
Per cert, ens consta que el Pego està molt, però que molt enfadat per aquesta resolució, fins al punt de qualificar-la de “lamentable” i “deplorable”.
En conclusió: guanya el Pego, perd el futbol.
