En febrer de 2025 obria les portes Pessic, el taller de ceràmica de Carolina Pastor Tudela. Llicenciada en Belles Arts, especialitzada en pintura, va fer l’enginyeria de disseny industrial i va treballar durant un temps en disseny gràfic a València. Per circumstàncies personals, va tornar a Dénia i va treballar en l’empresa familiar. Sentia la necessitat de fer alguna cosa creativa “i de tocar”. Es va apuntar a classes de ceràmica i “em vaig enamorar”, confessa. Iniciaria una etapa de formació en qüestions més específiques per tot arreu, incloent Alcoi (Alacant), Manises (València) i La Bisbal (Girona), on està l’escola de ceràmica més important d’Espanya.
PREGUNTA: Com va descobrir que la ceràmica era el que volia fer?
RESPOSTA: Va començar com un hobby. Al vindre de València, la setmana a Dénia es feia llarga, sobre tot a l’hivern. La meua germana em va dir que m’apuntara a alguna cosa que m’agradara. I es va convertir un poc en una obsessió. Em va passar com a molta gent que ve al taller, que té la necessitat de parar, de deixar el mòbil, de concentrar-se, de desenrotllar la part creativa. La gent ve i et diu, ‘estava esperant tota la setmana que arribara este dia per a tornar’. Això és el que em passava a mi.
P: La ceràmica està de moda?
R: Per una part, ara és més accessible. Però el que està realment de moda és parar, la teràpia. Igual que passa amb la meditació. Aquí pares, et manxes les mans, no pots tocar el mòbil. És desconnectar i desenrotllar la part creativa, trencar amb el dia a dia, la rutina, parar i dedicar-te temps a tu. I, a més de crear, el resultat és una cosa personalitzada, que has fet tu i que tens a ta casa.
P: I està també el valor de les coses artesanals.
R: Per suposat. S’aprecia i es valora.
P: Els productes artesanals són més cars.
R: El procés que hi ha darrere és diferent a l’industrial. Requereix més temps. En la indústria, en un dia pots produir centenars de plats. Ací, amb un fornet i dos mans, pots traure el que pots traure. Mai és el mateix. Els estrangers aprecien molt el treball a mà i no els importa pagar el que val.
P: Té alumnes estrangers en l’estudi?
R: En general, ve gent de Dénia. Jo parle anglés però no parle rus, francès, ucraïnès… Venen estrangers que parlen espanyol perquè per a portar el grup és més fàcil. Però en els tallers puntuals sí que s’apunta gent estrangera, perquè jo faig i ells un poc copien el que estic fent, segueixen els meus passos.
P: Quines tècniques treballa?
R: Les principals tècniques són el modelat, el torn i la colada. El torn el tinc però no em cap (riu). Sobre tot, jo faig modelat, que et dona moltes opcions per a fer peces. Les principals tècniques dins el modelat són el xurro, la planxa i el pessic. I d’ahí ve el nom de l’estudi. M’agradava que fora un nom en valencià i que tinguera alguna cosa a vore amb la ceràmica. Em va semblar divertit, fàcil de recordat i molt relacionat amb el que fem.
P: Només fan pessic?
R: Utilitzem també xurro, que m’encanta, per a fer peces grans i regulars. Vas unint-los, com els xurros de plastilina. La planxa et permet fer coses planes i dona molt de joc per a construir. Aquí, en les classes, aprenen les tres tècniques i també tècniques de decoració. I una vegada al mes, altres tècniques, perquè la ceràmica és infinita.
P: I la decoració?
R: Quasi totes les peces les esmaltem, però és un món molt ampli, hi ha moltes opcions. L’esmalt és la que més s’usa perquè t’impermeabilitza les peces i són aptes per alimentació, per exemple.
P: A l’hora de crear, busca la bellesa de l’objecte o la seua utilitat?
R: A mi m’agrada que siga mediterrani, jo em sent molt mediterrània. Busque que totes les peces tinguen harmonia entre elles i que em senta jo representada. M’agrada buscar les coses naturals, els colors neutres, els blaus… de la mar, del Montgó. Els esmalts que formule els batege amb noms molt d’ací, com Marineta, Rotes.
P: Explique’ns això de la seua obsessió amb les culleres de fang.
R: És un tema complicat en ceràmica per l’esmaltat. L’esmalt es fon com un caramel i si toca el forn es queda pegat a ell. No se sol treballar molt la cullera per la complicació que té acabar-la. És un món superinteressant per a fer proves i quan em sobra un poc de fang m’agrada fer culleretes.
P: Em consta que ha fet ja alguns encàrrecs per a hostaleria.
R: Des que vaig obrir m’han passat coses molt guais. Vaig aparèixer en la campanya del D*na, he fet peces per a López (Ca Seko), Les Freses, Magazinos, ara estic fent coses per al Cuc de Miquel Ruiz. A Dénia hi ha moviment i necessitat de coses noves. Em demanen també coses personals, per a cases, i ara estic treballant també amb una interiorista, Cristina Barona, per a un hotel que està entre Dénia i Xàbia. Treballar amb gent jove i fer projectes nous està molt bé, et dona molta energia, il·lusió.
P: Objectes de decoració, làmpades, culleres… Amb la ceràmica podem fer de tot?
R: Pots fer productes utilitaris, del dia a dia, i art. Pots fer fins allà on t’arribe la creativitat.
P: Embrutar-se les mans és del gust de la gent?
R: Els encanta. Comencen amb il·lusió però amb respecte. Però prompte se n’adonen que és fàcil aconseguir una peça que pots utilitzar. T’ho han d’explicar bé, clar. És una activitat que pot fer tot el món.
P: Ho poses al forn i es transforma. Màgia.
R: És com revelar una fotografia. El fang mana. Mana en els temps. I ho has de fer tot espaiet, controlar el assecat, quan entra al forn esperar un dia… Ací entren les alumnes revolucionades i se’n van tranquil·les, van baixant revolucions. Dic elles perquè la majoria són dones. Treballes molt la creativitat i la paciència. Si no pots anar a ioga o a meditació, ací pots fer una meditació activa, estàs treballant superconcentrada.
P: Qualsevol persona pot fer ceràmica?
R: Sí. Hi ha gent més cuidadosa, més perfeccionista, altra que li agraden les coses més rústiques o més refinada… Totes són peces molt interessants. Ix la personalitat de cada persona.
Molt personal
P: La menuda de Cani i Vicent ‘el peluquero’. Família d’artistes.
R: Els tres germans som creatius. Som artistes. Això s’hereta i es fomenta. Si estàs envoltada de creativitat es contagia.
P: No és vostè de tintes i bigudís.
R: He estat un temps en la perruqueria, però el meu futur no estava ahí. Va estar molt bé mentre trobava la meua vocació.
P: Què gran el seu germà Vicent! No li ha pegat a vostè mai per cantar?
R: Noo! Hem crescut amb música i la música sempre ha estat present, però no m’ha pegat mai per ahí.
P: Família fallera. Vosté fallera major infantil de la seua falla i de Dénia.
R: Tots fallers des que vam nàixer. Jo ja no estic tant dins les falles però sempre he estat vinculada a Port Rotes.
P: La falla del bot i la rialla
R: Sí. Ara en el 50 aniversari volem vestir-nos tota la família.
P: Han canviat molt les falles?
R: Per a mi sí, la gent amb què jo estava ha anat poc a poc desvinculant-se i no tinc tant el meu ambient. També perquè ara tot està més relacionat amb la festa, la nit, la beguda, i més acotat a un tram d’edat. Abans era més una família, rialles, disfresses… Era diferent.
P: El seu estudi (on estem fent l’entrevista) dona molta calma.
R: Normalment els estudis de ceràmica són espais bruts, desastres. Jo he volgut que fora agradable, acollidor, he mantingut peces originals, com les bigues de fusta, he posat colors càlids… Vull que qui entre se senta envoltat de bellesa. M’encantaria que a Dénia els establiments donaren més importància a eixes coses, a l’estètica. Altres pobles ho fan. Igual que les façanes. Ha de donar gust passar pels carrers, l’Ajuntament també els ha de cuidar més.
P: Si no hagués sigut ceramista, on s’imagina?
R: Jo sempre m’havia imaginat de pintora.
P: Està a temps.
R: Es poden fusionar pintura i ceràmica. Pots fer un mural o una pintura en un plat.
P: De quina peça està més orgullosa?
R: Vaig fer un plat amb una gamba dibuixada que m’encanta, li tinc molta estima i no vaig a vendre’l. També m’agraden molt les peces grans.
P: Què ha sigut el més estrany que li han demanat?
R: Una panxa d’embarassada.
P: Diga’ns alguna peça que no faria mai.
R: Eixa proposta encara no m’ha arribat. A vegades em demanen coses en un estil molt clàssic i a mi això no m’interessa. Preferisc donar el contacte de gent que ho fa.
