“La base de l’èxit és la professionalitat”
La presidenta de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Marina Alta (AEHTMA), Amor Lydia López Peligero, forma part de la junta directiva de l’entitat des de fa més de 25 anys. És la propietària de l’Hotel Villamor, un establiment de 22 habitacions situat en Les Marines que va ser construït pel seu pare. Va obrir les portes en 1972 i en els seus inicis va funcionar com un hostal on també es donaven menjars i sopars. Ha sigut objecte de diverses remodelacions i ara s’anuncia com a hotel boutique. Des d’ell gestiona també el bloc d’apartaments contigu, del mateix nom.
PREGUNTA: Està de moda això de l’hotel boutique. Què és realment?
RESPOSTA: Un hotel xicotet que cuida el detall, on tot està molt personalitzat.
P: La seua és una clientela fixa?
R: Al llarg de tants anys tens una clientela fidel en apartaments. Però la clientela es fa major i els models turístics canvien. Això de les famílies que passaven un mes sencer s’ha acabat. Les vacances s’han acurtat. Potser ara atraiem més a gent jove, parelles. És un hotel only adults. Només admetem xiquets als apartaments.
P: També és pet friendly.
R: És una veta de mercat superimportant. En això hem sigut pioners. Hi ha més mascotes a Espanya que xiquets! Abans només eren estrangers els qui viatjaven amb mascotes, ara cada vegada és més habitual que hi haja gent que viatge amb elles. Solen estar molt ben cuidades.
P: Pregunta inevitable. Com ha anat la temporada?
R: És un bon any per al turisme a Espanya i en aquesta zona. Les onades de calor han influït negativament en el consum, a les terrasses, que en algunes hores estaven desertes. Ha sigut un estiu pesat. Però malgrat això, ha sigut una temporada bona.
P: Hi ha hagut anul·lacions per la calor?
R: No, no, ja se suposa que ací farà calor. Tenim la mar al costat i sempre hi ha brises, és un regulador i la fa més suportable. La gent ho sap. Aquest mes acabarà molt bé, no hi ha hagut cap temporal de fi d’agost i la gent ha continuat venint. Des de fa uns anys s’observa que setembre és quasi millor que juliol. Segons les enquestes que hem fet als nostres associats, maig i juny han sigut en 2025 millors que l’any passat. Juliol pràcticament igual i agost, bé, molt bé. La despesa mitjana si que ha baixat. Les estades a l’agost són molt cares i la gent redueix despeses, això es nota en els tiquets. Però els restaurants de més categoria no ho han notat, han treballat molt bé. És cert també, i eixa serà la tendència, que els restaurants redueixen horaris i que hi ha un dia lliure o fix de tancament, sobretot en els familiars. Ací venen molts turistes que tenen apartament o segona residència i ixen molt a menjar. La gent que ve gaudeix molt de la gastronomia i no deixa de ser un pilar fonamental que no deixem de fomentar.
P: En quatre dies ja tenim ahí el D*na.
R: Ja està pràcticament tot organitzat. A principis de setembre es presentarà a Dénia i a València i comptem amb tots els cuiners que Quique Dacosta ha anat convocant i que tenen una repercussió mediàtica. En la licitació dels llocs hi ha hagut molt bona resposta, s’han omplert de seguida.
P: El model del festival té futur?
R: Sí, la gent té un bon record i és en una data molt encertada.
P: Amb quins projectes va assumir la presidència?
R: La trajectòria de l’associació ja està marcada i seguirem amb l’itinerari d’activitats de l’any. Un dels reptes que teníem era donar un altre aire a la junta directiva. Passen els anys i s’ha de sumar gent d’altres generacions per a donar-li continuïtat. Potser eixe és el gran canvi, tenim membres més joves que són segona o tercera generació de famílies hostaleres de Dénia o de la comarca. I per descomptat volem augmentar el nombre de socis. Quasi som 400 i hi ha molts més establiments que es poden associar a la comarca.
P: Molts bars i restaurants.
R: Sí. Però el sector és cada vegada més professional. Obrir un local ja no és una aventura, és una cosa seriosa on u s’està jugant molt. El nombre de visitants continua creixent, però els costos del sector han augmentat moltíssim… personal, matèria primera, Seguretat Social, la pressió fiscal, la normativa… T’ho has de pensar bé. Crec que la base de l’èxit és la professionalitat. Cal estar a l’altura o, per contra, pots anar a tancament. En hotels, per exemple, els preus han pujat molt i en canvi la rendibilitat ha baixat, en el sector en general. En restauració parlem d’una rendibilitat que va del 2 al 7%, quan fa potser cinc anys estàvem parlant del doble. Per això no es poden donar pals a cegues. Un restaurant contracta un cambrer de més i s’està jugant tindre o no tindre beneficis.
P: El Cdt i el centre de formació professional són pilars bàsics per a la formació?
R: Hauria d’haver-hi més alumnes. Ací tenim el factor de l’emigració, que és fonamental. Només has de mirar les persones que hi ha en cuina i quines estan servint. Això és una realitat. I a vegades no s’exigeix el que s’hauria d’exigir. Però cal fomentar la formació i la seguretat. Mira si es donen menjars al llarg de l’any! Donem productes molt delicats i amb temperatures molt altes. La seguretat és fonamental.
P: Vivim del turisme?
R: Sí, i el turisme és motor de molts altres sectors. Estem trencant molt l’estacionalitat, es percep als carrers. Els residents d’hivern ara no estan. La colònia internacional que viu ací molts mesos o lloga per a dos o tres mesos tornarà en un mes o mes i mig. I ells també mobilitzen el sector i requereixen serveis. També mèdics i hospitalaris. I no deixem de costat la seguretat. Dénia és una ciutat molt segura ara com ara i això és de valorar.
P: Vivim del turisme, però vivim per al turisme?
R: Dénia ha de ser una ciutat molt amigable per a les persones que vivim en ella, siguen o no turistes. Si aconseguim que siga una ciutat bonica, còmoda, segura amb bons serveis, és quan es converteix en una cosa atraient, com una flor a la qual venen les abelles. Però primer has de cuidar això i no oblidar-te de les persones que viuen ací. No m’agradaria mai que Dénia es convertira en un destí on els d’ací diguem ‘jo a l’estiu no vull estar ací’.
P: La turistificació i la gentrificació, de les quals tant es parla, poden acabar amb eixe atractiu que actua com a reclam.
R: Per això hem d’estar molt damunt. El turisme a Dénia, i a la comarca, no és un fenomen nou. Jo porte vivint d’ell fa 50 anys i sempre ha vingut molta gent. Mentre no canvie el model de vacances a l’agost, el que ocorre al ple de l’estiu no ho podrem controlar. Però la gent és ja cada vegada més conscient que hi ha altres èpoques de l’any per a anar de vacances i les fragmenta cada vegada més. Això l’estranger ho sap des de fa molt temps.
P: No estarem esgotant la gallina dels ous d’or?
R: Hem d’estar atents i abans d’arribar ahí adoptar mesures. Ací ja s’ha fet. S’han posat aparcaments en les cales o accessos per als vianants. Cal planificar. Seria trist morir d’èxit. Al final, crec que la bellesa i l’entorn superen tot això. Els capvespres i les albes ací són distints.
P: Som conscients del ric patrimoni gastronòmic que tenim?
R: Sí. Des que es va nomenar Dénia ciutat creativa de la gastronomia s’ha apostat per eixe pilar i està donant molts fruits. La gent ho valora i els que tenen un establiment es calfen el cap per a les tapes, Madrid Fusión, el D*na… Tenim un viver de professionals als quals tirar mà.
P: La creativitat i la imaginació es noten. Però què passa amb la cuina de sempre, les tapes i el receptari tradicionals?
R: Sempre hi haurà defensors d’eixe producte. Hi ha establiments que inverteixen molt temps i esforç a mantindre-lo. Jornades de tomaca, de salaons, embotit… Tot això no es perdrà. Al contrari, s’ha aconseguit donar-li valor. És un patrimoni de tots que hem de celebrar i que s’ha de mantindre. El saber fer de les cuineres d’abans s’ha de traslladar a llibres de cuina, receptaris… algunes falles ja els han fets.
P: És la segona dona que presideix l’associació i la segona presidenta propietària d’hotel. Casualitat?
R: Sí. Potser en el negoci d’apartaments i hotels sempre hi ha hagut dones al capdavant. Té molt a veure amb el manteniment, l’organització, la neteja… I també en les cuines. Quantes dones que estaven en l’ombra han estat sustentant negocis! L’homenatge que se’ls va fer va ser molt bonic i necessari.
P: Una altra dona que és ànima de l’associació. Què seria d’AEHTMA sense Reme Cerdà?
R: El seu compromís és sabut per tots. Ella és garantia, porta ací implicada tota la vida. Jo em vaig llançar amb la condició que estiguera ella. Però també hem de preparar el moment en què no estiga. Cal tindre-ho tot en ment.
Molt personal
P: La presidenta té vacances a l’estiu?
R: Sí. Fa molt que he aprés a delegar. He fet molta formació en el CdT. Soc llicenciada en Dret i tota la meua formació turística ve d’allí. Ha sigut per a mi una font de formació i de nodrir-me com a empresària que sempre agrairé. Per això valore moltíssim la formació. En eixos cursos he aprés a delegar. Un empresari no pot estar fent tot el dia d’home orquestra, gestionar-ho tot. Cal saber delegar i envoltar-se de bons equips, que potser és el més complicat, i buscar sempre un espai per a, com vaig aprendre en un curs, esmolar la serra.
P: És més de muntanya o de platja?
R: De platja. Però el tema de la calor ha fet que m’escape sempre algun dia a la muntanya. Faig moltes rutes per la comarca a l’hivern amb bons amics que les organitzen i a l’estiu m’agrada anar als Pirineus, que fa més frescoreta.
P: Un plat de la gastronomia de la Marina Alta.
R: Les tellines m’encanten. Un bon arròs i els peixos.
P: Per a estar al capdavant d’un hotel ha de ser necessària molta empatia.
R: El 90 per cent de la gent és molt bonica. Caldria premiar al que és fidel, al qual somriu tots els dies i no al que es queixa. Jo sempre he donat gràcies de treballar en aquest sector. La gent ve amb la seua millor energia, el que vol és percebre que tu vols fer-los agradable el que per a ells és el seu temps més preuat de l’any. Per això és important un bon acolliment, que estiguen segurs, que confien. El teu treball és fer que eixe moment siga especial. I això dona molta satisfacció.
P: Els clients demanen molts consells?
R: Sí. Els agrada el consell del local. M’han preguntat fins i tot en quina zona seria millor comprar una casa.
P: Què és el que més obliden a l’hotel?
R: Últimament els carregadors. És el que es deixen tots. 
