El 7 de febrer de 1955 nomenaven president honorari Fernando Egea González, de nom artístic Fernando Granada. Com han passat molts anys direm que era un notable actor, marit de la també destacada actriu Tina Gascó. Tots dos tenien la seua segona residència a Dénia i eren persones molt ben considerades en la vida social i cultural, i havien sigut declarats fills adoptius de la ciutat el 1946 per les funcions de teatre que, amb la seua companyia, havien donat a benefici del “Santo Hospital”. En la Junta Directiva era nomenat vocal Juan Bautista Peris Carrió. El 13 d’abril expressaven la seua condolència a la família de Juan Devesa Giménez, antic vocal de la Junta i ara difunt. El també vocal Antonio Olmos, director del Banc de Bilbao, s’ha absentat de Dénia, definitivament, i es decideix la seua baixa de l’Agrupació. Acorden designar Jaime Salvador “Motet” per a la gestió de cobrança de les actuacions de la banda en la plaça de bous en el futur. I a Benito perquè s’encarregue de la custòdia i conservació dels uniformes i instruments que no s’utilitzen. El dia 15 de maig es munta una Junta General Extraordinària al “Salón Diana”, del carrer del mateix nom. Allí es dona compte de la situació econòmica, manifestant l’estat deficitari de la societat, i es comunica tot allò relacionat amb la tasca que s’està realitzant per potenciar la banda o l’Agrupació, al temps que se li demana als presents una major col·laboració. El 4 de juliol decidiren agrair a la directiva de l’extinta Orquestra Somfònica la seua donació d’instrumental i altres bens, entre ells l’entrega de 4.820,65 pessetes en metàl·lic. I es prenen els acords següents: adquirir 1 requint i 1 clarinet usats, per 500 pessetes. No deixar cap instrument propietat de l’Agrupació, entregar-li al tresorer Ferrándiz els rebuts pendents de cobrament per actuacions a la plaça de bous, per tal que gestione el seu pagament. En eixa línia econòmica acorden demanar un crèdit de 15.000 pessetes a la Caixa del Sureste i amortitzar una lletra de 6.000 pessetes. Per altra banda presentaren un pressupost de 2.000 pessetes per a actuar en les festes de Setla i Mirarrosa. A la reunió del 16 de gener de 1956 sorgeix, altra vegada, el problema econòmic, que presenten 57.000 pessetes de pagaments pendents. Per solucionar-ho li demanen al president Manuel Lattur (pare) un préstec per eixe import, que el president accepta. Els ingressos del primer trimestre del 1956 ascendeixen a un import de 60.389,10 pessetes, contra 59.804 de pessetes. El 26 de març informen haver pagat els comptes pendents amb bancs i la caixa, amb el préstec rebut del president Manuel Lattur (pare) , a excepció de la lletra de la Caixa amb venciment anual. Tot embolicat. S’informa de l’envio de 1.000 pessetes al tenor José Doménech, per la seua actuació i promeses pel president. I s’acorda nomenar al tenor, d’ascendència deniera, president honorari de l’Agrupació. I de l’adquisició d’una trompeta, propietat de Mezquida, per 500 pessetes, així com de la liquidació de quatre uniformes per 1.900 pessetes. La reunió d’11 de juny d’aquell 1956 va resultar intensa. En ella s’informava de l’entrega de 3.500 pessetes al president a compte del seu préstec de 42.000. I es dona compte de l’entrega d’un pergamí al tenor José Doménech, de la donació rebuda de l’ex director Casimiri Sendra d’un clarinet baix, un fiscorn baix i un clarinet de 15 claus. S’acorda un donatiu de 1.000 pessetes. En eixa línia d’adquisició d’instruments li compren al també ex director de banda Fermín Ribes un clarinet de 15 claus, per 500 pessetes. Es produeixen algunes baixes per manca d’assistència i obliguen la directiva a demanar-los l’entrega de l’uniforme i l’instrument. Sembla que la disciplina inicial no resulta massa bona. I així la Directiva decideix cridar l’atenció del director Santiago Almiñana Gallart per a que porten en formació la banda en desfilades i vestisquen tots amb uniformes. Autoritzaven expressament el directiu Blanquer perquè firme manaments i cobre de l’Ajuntament les subvencions oportunes. El 17 d’octubre donen compte de la baixa d’alguns músics, per la mili, i el reintegre d’altres després de complida.
El 7 de novembre s’informa de l’adquisició de la casa Llunquet d’una trompeta per a educands valorada en 2.300 pessetes. Es parla de la confecció de tres uniformes per a educands. Per a reforçar l’economia han adquirit tres sèries de Loteria de Nadal. El 22 de novembre de 1957 la Junta dona compte de la defunció del primer director de la banda, Enrique Almiñana, i acorden transmetre el condol a la família i l’adquisició d’una corona per la Directiva i una altra per la banda. Cap a finals d’any havien amortitzat part del crèdit de la Caixa del Sureste, en 2.000 pessetes i en restaven 6.000. Encara no havien rebut resposta de la petició d’octubre a l’Ajuntament. El 27 de gènere de 1958 informaven d’haver rebut un donatiu d’Antonio Soler, de Nova York. I l’escrit de l’Ajuntament, augmentant la subvenció a 24.000 pessetes, però donant concerts diumenges i festius. La junta acorda acceptar-ho, però de donar sols concerts mensuals de febrer a agost. Reelegeixen el Predident i el Dipositari. El primer sol·licita la devolució de la resta del seu préstec -37.500 pessetes -, i la Directiva acorda, per manca de recursos, entregar-li els interessos, al 6% per trimestres vençuts, i comprometent-se a abonar-li el capital total en el terme d’un any, si així ho exigira. Un bon raonament acceptat per les dos parts. Ai, les finances… El 9 de febrer, en Junta general ordinària s’aprova l’informe de l’exercici anterior i també la reelecció de la Junta Directiva. Un mes després l’antic director de la Banda Nova -Casimiro Sendra- decideix tornar-se’n a Barcelona provisionalment, per raons econòmiques i abandona el seu grup d’educands que es traspassen a Santiago Almiñana, director de la banda. El 9 d’abril de 1958 abonen a Llunquet 401,15 pessetes per la reparació de vàrios instruments. I cobren 5.000 de la falla Centro que distribueixen així: 4.065 per als músics i 935 per a la societat. Per la processó de la Verge dels Dolors se’ls abona 600 pessetes, de les que distribueixen 457 per als músics. Així anaven les coses en pla “domèstic”. Pensem continuar.
