Havíem citat una reunió de la Junta Directiva de l’Agrupació, el 2 de desembre de 1953. Ampliant sobre el que allí es tractava direm que havien obert un crèdit de 45.000 pessetes amb la Caixa del Sureste, a pagar amb tres lletres de canvi, de caràcter trimestral. També es donava compte de la funció que havien organitzat el 9 de novembre al Teatro Circo, amb un benefici de 5.180 pessetes. S’informava de l’adquisició de 35 uniformes a Sucesores d’Agustín Villa, per import de 22.400 pessetes, i d’una peça de vellut granate, valorada en 500 pessetes i destinada a la bandera de la societat que brodaran les germanes Carmelites, amb la col·laboració desinteressada de vàries joves de Dénia. El 17 de febrer s’acordava l’acte per al 14 de març d’aquell 1954 al Teatro Circo destinat a la benedicció de la bandera, amb la intervenció de diversos oradors locals i el nomenament de la jove Enedina Escrivà Piera com a padrina. En aquell acte es lliurarien 40 uniformes als músics que ara integren la nova banda.
Nomenen com a vocal José Llorca Serer. I contestaven a la Foguera de Carolinas Altas, d’Alacant, acceptant la participació de la banda amb un pressupost per a les festes de Sant Joan, de 4.500 pessetes. Es dona compte de l’adquisició d’un flautí, propietat de la senyoreta Mª Rosa Pérez Morera, per 100 pessetes. I decideixen nomenar president honorari de l’Agrupació l’alcalde Antonio Muñoz Cardona, lliurant-li un pergamí.
Un acte ple d’emoció va ésser el relacionat amb la benedicció de la bandera, el 14 de març de 1954. Començava a les 10.30 del matí amb una missa a l’Assumpció, una posterior visita a les germanes Carmelites del col·legi, amb la banda de música. Allí els agraïren la seua col·laboració brodant la bandera. 
Continuaren amb un passacarrer pel poble, una visita a la casa de l’alcalde, que convidà la comitiva i després es dirigiren al Teatro Circo, on es dugueren a terme els actes. Parlaren Ricardo Bertó (vicepresident), el president Manuel Lattur Catalán, la padrina Enedina Escrivà, José Catalá Torres i Romualdo Catalá Guarner. La jove Rosita Oltra llegia un bonic poema original del poeta denier Vicente Atienza Ortolá. I una vegada finalitzats els actes tingué lloc el tradicional vi d’honor, al Café-Bar Neutro, habitual per a diverses commemoracions.
En la reunió del 14 d’abril de 1954 es tracta, principalment, els temes econòmics, que venen preocupant de sempre. Fan referència a cinc corregudes de bous organitzades per l’Agrupació en una plaça portàtil. Desconeguem quines podrien ser, però tingueren el resultat positiu de 6.718 pessetes de benefici. Altres ingressos, produïts per donatius, quotes i actuacions de la banda, des del primer de març al 12 d’abril foren de 9.130 pessetes. Però les despeses en eixe període arribaren a 16.047 pessetes, per factures diverses, professorat, músics, 40 gorres, uniformes, amortitzacions de la Caixa del Sureste. Aleshores tenien pendent de pagament 21.440,10 a Sucesores d’Agustí Villa; 20.000 pessetes al Banc de Bilbao; i 42.000 a la Caixa del Sureste. Però començaven a tenir patrimoni: 41 uniformes. El número de socis havia ascendit positivament: dels 200 inicials als 540 d’aquella data. Els passaren a la Falla Oeste un pressupost de 5.000 pessetes per la seua actuació. I estaven pendents de prestar a l’Ajuntament d’Ondara els que els havien demanat, pendent de conèixer el número de músics que poden anar allí. Econòmicament estaven en la corda fluixa. En una funció al Teatro Circo, que organitzaren per al 25 d’abril, tingueren un dèficit de 2.500 pessetes. La liquidació era la següent: recaptació, 4.458 pessetes. Despeses: 5.410 pessetes de la companyia, 110 els tramoistes, etc. El 12 de març de 1954 apareixien pendents els següents pagaments: a la professora Conchita Llopis, 250 pessetes, lloguer del Teatro Circo, 1.000, Caixa del Sureste, 38.500 pessetes; Banc de Bilbao, 20.000; Sucs. A. Villa, (uniformes) 21.000 pessetes; sastressa per la confecció de 10 uniformes, 1.000. Gratificacions a 17 músics veterans, 850. S’admetia la dimissió del tresorer Antonio Olmos, que era substituït provisionalment per Juan Bta. Ferrándiz Doménech.
El 24 de maig de 1954 s’acordava fer un donatiu de 100 pessetes cadascun dels directius per amortitzar la lletra de canvi del Banc de Bilbao. Antonio Olmos, ja dimitit, n’aportaria 500. S’acordava anar a Xàbia per arreplegar 1 baix, 1 soprano, 1 fliscorn i una caixa, instruments usats i propietat d’aquell Ajuntament, que els deixaria a l’Agrupació Artística Musical.
A la reunió del 12 de novembre de 1954 informaren del contracte per a l’actuació de la banda a Ondara, amb una dotació de 1.500 pessetes. I de celebrar una actuació al Teatro Circo el dia 22, per tal de celebrar la festa de Santa Cecília. Eixe dia era nomenat vocal de la Junta Directiva Joaquín Bordes Escortell.
El manteniment de la “disciplina” i el bon nom de l’associació va impulsar a la junta directiva el 7 de desembre d’aquell 1954 a acordar l’expulsió del platiller Roselló i el seu fill, el paperer. S’acordava l’adquisició de 2.000 pessetes de loteria per al sorteig del “Niño” de 1955. També a petició de la Foguera de San Blas d’Alacant, els presentaven el pressupost per a l’actuació de la banda en les festes de Sant Joan, amb 8.000 pessetes.
L’11 de gener del nou any presentaven els comptes dels pressupostos de l’any anterior -1954-, amb uns ingressos de 100,652 pessetes, que produïren un dèficit de 2.773,25 pessetes, que compensaven amb un préstec de Fermin M. Benito, de posterior devolució. Existien pendent de pagament 74.291,15 pessetes. I de cobrament, de l’empresa de la plaça de bous, 1.500 pessetes, per actuacions de la banda en becerrades del 12 i el 19 de setembre, i de l’espectacle “Carrussel” del 31 d’octubre, tot de l’any passat. Continuarem.
