L’ensenyament del valencià a les aules, un tema tan polèmic i d’actualitat, ha protagonitzat el debat d’este dimecres a les ones d’Onda Cero Marina Alta conduït per Alba Alborch i Sergio Dénia. Quatre veus representatives de diferents postures de la comarca es van enfrontar per abordar l’impacte de la nova llei de plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. Els convidats foren Rafa Carrió, regidor de Normalització i Lingüística de Compromís, Félix Redondo de Vox, Jaume Fullana, representant de la CAPEV, i Susanna Mut, membre de Gent de Dénia i activa en diversos consells escolars.
La qüestió central va ser l’enfocament que ha de seguir l’educació lingüística a la Comunitat Valenciana, especialment pel que fa a la implementació del valencià com a llengua vehicular a les aules.
El debat sobre la imposició 
Rafa Carrió (Compromís per Dénia) va defensar amb fermesa la necessitat de mantenir el valencià com a llengua vehicular en el sistema educatiu. “Els pares que volen que els seus fills estudiïn en castellà tenen l’opció de fer-ho, però la societat valenciana ha de apostar pel valencià com a llengua pròpia”, va afirmar Carrió. La postura del representant de Compromís subratlla que el valencià no ha de ser una opció secundària o minoritària a les escoles.
D’altra banda, Félix Redondo (Vox) va expressar una visió diametralment oposada, acusant el sistema educatiu d’adoctrinar els alumnes. Segons ell, “l’objectiu d’aquesta llei no és promoure el bilingüisme, sinó imposar una sola llengua, el valencià, sense donar opció a les famílies que prefereixen que els seus fills estudiïn en castellà”. Redondo va criticar el que va considerar un “excés d’imposició” i va qüestionar les polítiques lingüístiques que, al seu entendre, exclouen una part important de la població que se sent més còmoda amb el castellà.
El paper de les universitats i els experts
El debat es va intensificar quan Jaume Fullana (CAPEV) va intervenir per ressaltar la postura dels experts i acadèmics. “Més de quaranta consells escolars s’han manifestat en contra de la imposició del valencià en l’educació”, va comentar Fullana, subratllant la importància d’escoltar la comunitat educativa. A més, va recordar que diversos sindicats, associacions de directors i universitats com la de València han emès manifestos en contra de les polítiques lingüístiques actuals, defensant que el sistema educatiu ha de respectar la llibertat d’elecció dels pares.
Per la seva banda, Susana Mut (Gent de Dénia) va fer èmfasi en el consens que va existir en el passat, quan les polítiques lingüístiques es decidien mitjançant l’acord entre tots els actors educatius. “El que hem de fer és escoltar els experts”, va dir Mut, apel·lant a la necessitat de construir un model plurilingüe que afavorisca l’aprenentatge tant del valencià com del castellà. Va afegir que el vertader repte rau a aconseguir que els estudiants dominen ambdós idiomes de manera equilibrada, una cosa que, segons ella, la llei actual no aconsegueix.
El futur del sistema educatiu valencià
Al concloure el debat, els participants semblaven coincidir que la qüestió no és si el valencià ha d’estar present a les aules, sinó com garantir que l’ensenyament siga efectiu i respectuós amb els drets dels estudiants i les seves famílies. En paraules de Jaume Fullana: “L’educació plurilingüe no és pel nombre de llengües que apareixen al currículum, sinó pel nombre de llengües que l’alumnat acaba dominant”. Un punt sobre el qual tots els participants semblaven estar d’acord, tot i que amb matisos importants.
Mentrestant, la tensió persisteix sobre quin model lingüístic ha de prevaler a les aules del País Valencià. La polèmica està servida, i la discussió sobre el futur del valencià a l’educació pública continua sent un tema de debat acalorat entre partits, sindicats, experts i famílies.
Pots escoltar el debat sencer en el següent enllaç:
