Les mans en la massa i el cor en la festa
Tota festa té la seua tradició, o més d’una. A Benissa, fa anys que els festers venen bunyols tots els dissabtes per tal de traure diners. Sembla que l’origen dels bunyols es remunta als temps dels romans i que també estaven molt presents a la cuina de l’Al Andalus. A la cuina cristiana, són unes postres molt tradicionals lligades a festes com Tot Sants, falles, Setmana Santa i Pasqua. I, ara també, a les festes de la Puríssima Xiqueta.
I tot té un perquè. Sis bunyoleres, Ana Morales, Maria Noguera, Ana Ausina, Lola Escrivà, Paqui Vidal i Ana Sala, han fet de pregoneres de les festes de la Puríssima Xiqueta de 2025. Elles han posat la veu a moltes dones que es desviuen i treballen fort els dies de festa, com ara les perruqueres, les modistes, les floristes, les netejadores, etc. Un sentit homenatge a tot un col·lectiu que va omplir de gom a gom la Basílica en un acte avançat enguany a fi que no coincidira amb la Setmana Santa. 
Una vegada acabada la missa, es va fer el pregó a la Basílica. En el seu discurs, les pregoneres van posar de relleu, com s’ha dit abans, la relació entre les festes i la tradició. Totes sis van contar des de quan fan bunyols i què significa per a elles la festa. La cosa de fer bunyols la van aprendre de la mare de ben menudetes però amb matisos o anècdotes. Paqui Vidal, per exemple, va dir que a sa casa no hi havia tradició perquè sa mare era catalana i feien altres tipus de postres. Ara bé, son pare es queixava pel fet que tenien moltes carabasses i no es feien bunyols. “Un dia”, diu Vidal, “vaig provar de fer-ne i, amb constància i paciència, cada vegada eixien millor”. “Mon pare”, continua, “estava ben orgullós dels bunyols que feia la filla i jo ben pagada de veure’l”. Ara en fa per als festers des de 2014 i “això em fa sentir-me útil, jove i amb energia. I, a més, satisfeta perquè la gent diu que els agraden molt”.
Quan va eixir de festera, allà pel 1995, Ana Morales va proposar fer bunyols tot l’hivern a casa de Carbonero. Ella va aprendre de sa tia Pepa i la primera vegada que en va fer tenia 16 o 17 anys. Feien un llibrell ple de bunyols, jugaven a les cartes i era un dia de festa. Al 2019, la seua filla major va ser festera i la van buscar per a estos menesters. “Crec que és una manera d’honrar al passat i de mantenir l’essència del poble. El bunyol és un símbol d’unió i de tradició”, segons les seues paraules.
Maria Noguera es relaxa quan pasta i fa els bunyols a soles a la cuina de sa casa. Des del 2013 col·labora amb els festers i “gràcies a esta faena he conegut molta gent de totes les edats i m’ha permés socialitzar de valent”. “Cada matí de dissabte”, continua, “em sent feliç i satisfeta. Les festes formen part de qui soc i fer bunyols és una manera de recordar ma mare”.
Ana Ausina va fer menció de la destresa que tenia sa mare a l’hora de fer bunyols. Va ser el seu home qui la va animar a fer-ne i, des d’aleshores, el bunyol és un element imprescindible a casa. Ara en fa per als festers des que la neta va ser festera perquè li va demanar ajuda “i ja no he parat perquè per la Puríssima faig tot el que puga”. És ben cert, segons va dir, que disfruta molt del fet de fer-los i també de compartir estos moments amb la resta de bunyoleres. “El sabor i l’alegria em recorda sempre tots els moments d’una tradició com són les nostres festes”, conclou.
Lola Escrivà fa vora 50 anys que viu al poble i se sent com una benissera més. La devoció i el fervor envers la patrona la va sorprendre positivament. “Ma mare em va dir que m’ensenyara a fer bunyols si me n’anava a Benissa i així va ser”, va dir Escrivà. Des del 2013 col·labora amb els festers “i la veritat és que mai n’havia fet amb tanta pasta. Però això m’ha donat peu a conéixer molta gent i crec que el bunyol connecta molt bé el passat i el present i esperem que tinga futur també”.
Ana Sala va ser la darrera a intervindre i va recordar que quan sa mare va faltar no sabia fer-ne. Va ser l’home que la va animar “i recordar que eixe dia va portar una colla d’amics per a provar-los”, indicà. Des del 2019 que en fa per als festers i viu la festa amb molt de sentiment gràcies a la inspiració que li ha transmès el seu germà. “Fer bunyols és mantenir viu l’esperit de la festa i de la tradició”, subratlla.
El president de la Comissió de Festes, Ivan Fernández, va dir que “estes dones fan bunyols i, alhora, història perquè són un símbol d’unió i d’identitat de tot un poble”.
