La baixada del de rústica proposada pel PP queda paralitzada arran de l’esmena de Compromís
Els grups de l’oposició d’Ondara han persistit en la postura manifestada fa un parell de setmanes en ple per iniciar l’expedient de cara reduir el tipus de l’Impost de Bens Immobles del 0,74% al 0,62 per al proper exercici a proposta del PP, malgrat l’informe de la secretaria-intervenció on s’ha advertit en la nova sessió extraordinària d’aquesta setmana que la reducció d’ingressos obliga a ajustar la despesa per garantir l’equilibri pressupostari i les regles fiscals.
El que sí que ha aconseguit el referit informe, que estimava la disminució en ingressos en 431.902,57 euros, és que Compromís esmenara la inicial proposta que incloïa també l’Ibi de rústica, per a, al remat, deixar-lo invariable en el 0,85% actual, i pal·liar eixa baixada en 40.964,95 euros. 
Així, la proposta ha eixit endavant amb els vots favorables de populars i valencianistes i en contra de l’equip de govern del PSPV.
OPOSICIÓ DEL PSPV PER “RESPONSBILITAT FISCAL”
El grup socialista ha defensat la seua oposició a la baixada de l’IBI en ares a la “responsabilitat fiscal” per mantindre els tipus actuals i assegurar la continuïtat dels serveis municipals i les ajudes socials. L’alcalde, José Ramiro, ha demanat expressament a Compromís “una reflexió per a que el poble puga avançar, i apel·lava a “fer polítiques d’esquerres i progressistes» davant les polítiques de dretes del PP com baixar l’IBI”.
En eixa línia, alertava que la reducció del tipus impositiu de l’IBI urbà pot posar en risc la capacitat de l’Ajuntament per mantindre els serveis públics fonamentals, en ares al referit informe emès al respecte pel secretari-interventor.
Ramiro ha eixit al pas dels arguments esgrimits des de Compromís, referent a la baixada de l’IBI que es va aprovar en 2022 i després la pujada acordada en 2023, per a incidir en que havia tingut com a motiu les restriccions fiscals vigents. Restriccions que, segons ha indicat, s’havien reactivat en el conjunt de l’estat amb la inclusió del sostre de despesa, que impedeix als ajuntaments utilitzar els estalvis acumulats -romanents de tresoreria- per a finançar polítiques públiques.
Així, ha fet constar que, tot i que Ondara disposa de 6 milions d’euros al banc, 4 d’ells estan bloquejats per aquestes normes i no poden ser gastats.
“L’Ajuntament ha de sobreviure amb els ingressos anuals, no amb els estalvis. Si poguérem utilitzar eixos 4 milions, potser sí que podríem plantejar una baixada, però ara mateix no és viable”, va afirmar abans d’esgrimir l’impacte econòmic d’una mesura que afecta directament a la capacitat de finançar serveis com Cultura, Esports, Promoció econòmica Polítiques socials i ajudes.
A més, segons remarca, l’Ajuntament té compromisos de despesa pendents, com ara 253.000 euros d’Aigües de València -per la liquidació del servei que ara passa a prestar l’Ajuntament-; 50.000 per a l’Escoleta Infantil, i altres partides que redueixen el marge fiscal, destacant la RPT de l’Ajuntament que està valorada en 250.000.
A banda, l’alcalde ha fet menció a que el grup valencianista havia format part de l’equip de govern fins els últims mesos de 2024 per a demanar als seus integrants “coherència” amb la política fiscal anterior. En aquest sentit, ha recordat que en octubre de 2023, l’executiu municipal -en eixe moment integrat per PSPV i Compromís- va aprovar el tipus del 0,74% per garantir uns ingressos suficients per a mantindre els serveis municipals, pel fet que, els aleshores socis de govern consideraven la pujada com a necessària i responsable, al temps que reconeixien que l’Ajuntament ha de ser un actor clau en el desenvolupament local.
Davant d’això, Ramiro ha qualificat la mesura aprovada com a “electoralista i que no contempla les restriccions fiscals actuals”. A més, ha subratllat que la proposta no afecta la part rústica amb l’esmena de Compromís, on la majoria de bancals paguen entre 15 i 20 euros, i per tant beneficia principalment les propietats urbanes de major valor. “El que es perjudica no és a Ramiro ni al PSOE, sinó al poble, que tindrà menys recursos per a fer polítiques públiques”, ha manifestat abans de demanar a ambdós grups de l’oposició “una abstenció responsable si no es vol votar en contra”, ja que, al seu entendre “sense els ingressos previstos, és molt difícil que el poble avance i cal garantir que l’Ajuntament tinga els recursos necessaris per a continuar oferint serveis de qualitat a la ciutadania”, ha conclòs.
No obstant això, el portaveu de Compromís, Lluís Fornés, emmarcava la proposta de baixada de l’IBI urbà com una mesura coherent amb la política fiscal aplicada en anys anteriors i beneficiosa per a la majoria de les famílies. En eixa dinàmica, feia menció que en 2023 es va justificar la pujada de l’IBI per garantir els serveis municipals, i que ara, en 2025, es proposava una baixada que afecta positivament la gran majoria de la població, ja que se centrava en els béns urbans i no en la part rústica, que representa una proporció menor del municipi.
A més, ha criticat que no s’ha convidat Compromís a participar en l’elaboració dels pressupostos municipals en anys anteriors, tot i que l’augment considerable de partides com la d’escoles esportives que ha passat de 270.000 euros en 2023 als actuals 384.000.
Fornés ha justificat la presentació de l’esmena abans en les comissions d’abans del ple que suposava entre 40.000 i 50.000 euros més per al pressupost de l’any vinent, i que malgrat això, el PSPV havies votat en contra. Circumstància que el va portar a preguntar-se si aquest vot contrari respon a una falta d’ingressos reals o simplement a un rebuig automàtic a les propostes de Compromís.
Pel que fa a la Relació de Llocs de Treball (RLT), Fornés ha aclarit que no és necessari abonar els 260.000 euros en un sol exercici, ja que, al seu judici, es pot fer un pagament plurianual, començant amb una partida de 80.000, que seria assumible dins dels pressupostos municipals de 2026. En eixa deriva, ha subratllat que tot i que 50.000 euros no cobreixen el cost total, sí que ajuden a pal·liar els efectes i a avançar en la implementació de l’RLT de manera responsable.
Per la seua banda, des del PP han reivindicat la viabilitat de la proposta de baixada de l’IBI urbà, recolzant-se en l’informe d’intervenció municipal, que confirma que sí és possible aplicar la reducció, tot i que requerirà ajustaments en determinades partides pressupostàries, com el capítol de despeses corrents i el capítol de transferències). El portaveu popular, Àlex Hernández, ha posat el focus en la liquidació pendent de la concessió del servei d’aigua, amb Aigües de València que ascendeix a 253.000 euros, com a clau. “Aquest deute no es va comunicar en el moment en què tots els grups van votar a favor de la desprivatització del servei i això posa en evidència la falta de transparència del govern actual”, ha denunciat per a criticar que els diners destinats a l’aigua s’havien gastat en altres àrees, i s’utilitze aquest deute com a argument per no baixar l’IBI.
Hernández ha aportat dades comparatives per evidenciar el que considera una mala gestió del govern municipal com les que en 2015, amb 6.800 habitants, el pressupost de personal era de 2.800.000 euros, mentre que en 2025, amb 7.500 habitants, la despesa en personal havia pujat a pràcticament el doble. Finalment ha conclòs que l’informe d’intervenció donava suport a la proposta del PP, i que les dades exposades deixaven en evidència la gestió del PSPV”, pel fet que, segons ha sentenciat, “noo calen més reflexions: el problema és de gestió, no d’ingressos”.
L’exposició del portaveu ha estat complementada pel regidor popular, Agustí Vaquer amb l’aportació de dades econòmiques que recomanaven la, segons ell “necessitat de baixar l’IBI urbà i frenar l’increment constant de la pressió fiscal sobre la ciutadania d’Ondara. En eixes xifres, segons matisa, els ingressos tributaris de l’Ajuntament han augmentat un 38% en els últims vuit anys tal i com es desprenia del fet que en 2017, els ingressos eren de 4.770.000 euros, mentre que en 2024 han arribat als 6.495.000. Tot això mentre la renda disponible de les famílies havia crescut tan sols un 18%.
Vaquer ha advertit que “s’està generant una estructura municipal desproporcionada, que s’està menjant al poble”, per a reclamar un canvi de polítiques que prioritze la sostenibilitat fiscal i el benestar de les famílies, ja que segons conclou “cada any es demanen més ingressos, més impostos, però la gent no pot seguir pagant a aquest ritme”.
