“Si les dones paren, el món es para”
“El futur i el progrés de la meitat de la població no pot basar-se en el sacrifici de l’altra meitat”
El mal oratge va obligar a canviar de data un dels actes organitzats amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la lectura del manifest i l’actuació d’un grup d’artistes de l’Associació Valenciana de Circ, prevista per a la vespra del 8M. Traslladat al dilluns 10 -possiblement el motiu pel qual l’assistència de públic va ser menor que altres anys-, no va deixar de ser un acte reivindicatiu i de reconeixement. Reivindicació de “la igualtat necessària per a la llibertat i desenvolupament de les dones”, tantes vegades discriminades, com deia el regidor Javier Scotto, i sense les quals “la nostra vida seria molt pitjor”. I de reconeixement, precisava, cap el continu sacrifici que fan del seu present “perquè la resta tinguem futur”. “El futur i el progrés de la meitat de la població”, afegia el regidor d’Igualtat, “no pot basar-se en el sacrifici de l’altra meitat”. 
El lema de la campanya del Dia Internacional de la Dona ha sigut enguany La vida no se sosté sola: visibilització, càrrega mental i drets ha permés reconèixer el treball, participació i contribució de la dona en el dia a dia de les persones. És el cas de les dones netejadores, a les quals ha homenatjat enguany l’Ajuntament de Dénia.
Scotto va incidir en la idea que el treball de les dones passa desapercebut, no és reconegut ni visibilitzat. “Les nostres mares, iaies, germanes, filles, amigues o veïnes sostenen la nostra vida cada dia, en la neteja, en la compra, en la cura dels fills i dels majors”, recordava el regidor. I són estes tasques les que fan possible que el món no es detinga, “perquè si les dones paren, el món es para”. No són heroïnes de Marvel, puntualitzava, “però fan que la nostra vida puga funcionar”.
El representant municipal va fer menció d’un “anacrònic servilisme” i una història de desigualtat, discriminació i inseguretat, fins a situacions d’assetjament sexual, basats en una professionalitat i dedicació no reconegudes. Va parlar també de la càrrega mental de les dones que treballen dins i fora de casa, “moltes vegades amb situacions personals molt dures”, i va subratllar que, per part dels homes, el que cal fer no és ajudar a les dones sinó “ser corresponsables i assumir en igualtat el temps de dedicació a les tasques domèstiques”.
En el seu discurs va fer menció també a l’externalització del treball domèstic i de cura de les persones i a les treballadores que el sostenen, majoritàriament dones migrants que continuen enfrontant-se a la discriminació, la xenofòbia i a condicions laborals esclavitzants, moltes vegades per la seua situació personal i la falta de papers.
Totes eixes coses són les que fan que, a dia de hui, continuen escoltant-se les veus que clamen per una igualtat real entre homes i dones amb “el compromís”, com es posava dilluns de manifest en la Plaça del Consell, “de formar part d’eixa revolució que per fi canvie les coses”.
La intervenció del regidor d’Igualtat va donar pas a la lectura d’un manifest i a l’actuació de circ, amb números d’humor, dansa, acrobàcia i malabars. Tots ells, amb dones com a protagonistes.
Volem ser lliures, no valentes!
Tres alumnes de l’IES Historiador Chabàs van llegir dilluns el manifest del Dia de la Dona a la Plaça del Consell: Lucía Navarrete Gil i Yaiza Benítez Barea, estudiants de 3r d’ESO, i Sara Roig Palomares, de 1r de Batxillerat. Les tres van clamar, entre altres coses, per la igualtat i la desaparició de la violència masclista i del sostre de cristall al crit de “volem ser lliures, no valentes!”. El manifest deia el següent:
“Ací estem un any més totes reunides per reivindicar els nostres drets i per lluitar per una societat que siga més igualitària, on hi haja corresponsabilitat, igualtat d’oportunitats i on desaparega ja d’una la discriminació, la violència masclista, els sostres de cristall i la prostitució.
Avui en dia, les dones segueixen encarregant-se majoritàriament de les tasques de casa, de la cura dels fills i filles, de la cura dels majors… I la càrrega mental que hem de suportar ens cansa i ens farta! Algunes han hagut de renunciar a la seua carrera per falta de temps, per falta de conciliació! Volem estar amb les nostres famílies sense renunciar a la nostra professió.
La presencia femenina a les universitats és major que la masculina i així i tot els càrrecs directius són ocupats per homes majoritàriament. Encara que en aquest àmbit hem avançat i els últims anys hem aconseguit que el 40% dels llocs d’alta direcció siguen ocupats per dones, volem més, volem igualtat.
I què em digueu de la falta de referents femenins en diferents àmbits que se’ns han amagat durant tant de temps? Gràcies als nostres centres, al nostre professorat hem fet treballs de recerca per retrobar-nos amb aquelles dones que ens han donat tant en diferent àmbits. Així que xiques recordeu que res ens para, podem fer-ho tot. Som capaces en qualsevol àmbit, cabem en qualsevol lloc. Així que ànim el món és nostre!
Aquest dia també volem recordar a les dones que ens han deixat, víctimes de la violència masclista. Per les que van eixir i mai no van tornar. Xiques, no esteu soles! Ser dones no hauria de ser un acte de valentia sinó de llibertat.
Volem que els carrers siguen segurs i no malsons futurs!
Volem ser lliures, no valentes!
Què? Et canses de sentir-ho? Nosaltres de viure-ho!
Denunciem la discriminació, exigim la igualtat.
Hui estem ací defenent els nostres drets juntes, diverses, unides.
Juntes parem el món. Juntes dictarem el nostre futur. Està en les nostres mans. Som invencibles, som fortes, som resilients, som úniques, som dones!”.
