Les xifres no enganyen. El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), més conegut popularment entre els usuaris de les platges de Dénia com ‘corriolet’, està en regressió. De les onze parelles comptabilitzades en 2021, aquest any només es té constància que hi haja cinc en les seus prop de vint quilòmetres de platges d’arena. Les mesures adoptades per a garantir la permanència d’una espècie que es troba en alt risc d’extinció en la Comunitat Valenciana no estan donant el resultat esperat. La massificació de les platges i la presència cada vegada major de depredadors són la causa principal que estiga en retrocés. Els seus grans enemics, a més de l’ésser humà, són les mascotes que caminen soltes per la platja.
El corriol camanegre nidifica en platges arenoses, bé en aquelles que presenten una vegetació arbustiva dispersa o en platges pràcticament senes vegetació que conserven en la sorra abundants restes dipositades per la marea, com és el cas de la posidònia. A Dénia, un dels pocs llocs del litoral de la província d’Alacant on el corriolet posa els seus ous, ha triat les platges de Les Deveses, l’Alberca i Les Bassetes. També nidifica a Santa Pola i Torrevella, una parella a la platja del Muntanyar de Xàbia i, ja a la província de València, a Oliva. A les Salines de Calp, va desaparèixer fa anys. 
Les mesures de protecció adoptades a les platges no són suficients per a garantir la permanència de l’espècie
El cens que maneja Acció Ecologista Agró comptabilitza 11 parelles a Dénia en 2021, xifra que va augmentar significativament a 15 l’any següent, en 2022. Des d’aleshores, la població ha anat en descens. En 2023 van ser 12 les parelles controlades; en 2024, només 9; i en 2025, a penes 5.
Durant l’època de cria, que va des del mes d’abril fins entrat ja el mes de juliol, i des de fa diversos anys, grups ecologistes, voluntariat i l’Ajuntament de Dénia col·laboren per a protegir els nius i garantir la continuïtat de l’espècie. Les mesures adoptades a aquest efecte passen per la preservació dels arribatges que treu la mar i diposita en la sorra, entre els quals es troben gran quantitat d’insectes i invertebrats que serveixen d’aliment per a l’espècie. També la neteja manual i no mecànica de les platges -que té com a conseqüència la destrucció dels hàbitats naturals-, la prohibició de portar animals solts i la delimitació amb malla cinegètica d’algunes zones on pot criar el corriol camanegre, així com els nius.
La femella realitza normalment dos postes i en la primera s’alterna amb el mascle per a incubar els ous. El niu sol estar en àrees obertes o amb poca vegetació i pròxim a l’aigua. L’ou s’incubarà durant un poc més de 20 dies i tots dos progenitors es faran càrrec de les cries durant aproximadament un mes, encara que ja podran alimentar-se per si mateixos.
Els enemics
La principal amenaça a la qual s’enfronta l’espècie és la massificació de les platges, amb banyistes i usuaris que passen amb total impunitat sobre els nius o molesten als progenitors durant el procés d’incubació dels ous, que en general no són més de tres. També les gavines -que ataquen directament els ous- i el xoriguer, amb una població que ha anat en augment en els últims anys i la presència continuada dels quals s’ha detectat en llocs com el castell o algunes urbanitzacions situades al costat de les platges.
Joan Sala, d’Acció Ecologista Agró, que participa en el projecte de protecció de l’espècie, explica que el xoriguer ataca igualment els exemplars joves que els adults. L’any passat, va ser el causant de la mort de sis polls de corriolet nascuts en la zona de l’Alberca.
Hi ha un tercer gran enemic: les mascotes. “Gats i gossos no han d’anar solts per la platja”, assenyala Sala. Encara que existeix la prohibició de portar a les mascotes a les zones de bany, opina que una major presència policial en època de cria seria necessària. El voluntariat fa el seu paper però no és suficient, “i si l’ajuntament contractés a algú que s’ocupés de la vigilància, possiblement la mortalitat seria menor”, afegeix.
Una altra de les mesures que proposa Agró és l’increment de les àrees delimitades amb malla cinegètica a la platja per a facilitar la cria i evitar l’atac d’animals solts.
Joan Sala -autor de la foto de portada- subratlla que la desaparició del corriolet suposa una pèrdua de biodiversitat i l’empobriment de la fauna del litoral de la comarca. Recorda la importància de la posidònia en l’alimentació d’esta i altres espècies que a partir de la segona quinzena d’agost passen per esta zona en el viatge de migració cap a Àfrica.
El corriolet, com ell recorda, porta milers d’anys aquí. Campanyes de sensibilització i educació ambiental poden contribuir al fet que aquesta lluita que des de l’administració i diversos col·lectius s’ha mamprès done resultat. No alterar els hàbitats naturals, protegir les dunes, eliminar espècies exòtiques, portar a les mascotes amb corretja -si la seva presència està autoritzada- i respectar els senyals que ens conviden a no acostar-nos als nius ni molestar als polls i els seus progenitors són actuacions que poden contribuir a garantir la supervivència de l’espècie. Mantenir la biodiversitat és mantenir l’equilibri dels ecosistemes i d’ella depèn la supervivència del planeta.
- La població valenciana de ‘corriolet’ ha disminuït significativament. Segons dades de SEO BirdLife, s’estima que entre un 52 % en els últims 15 anys i fins un 70 % en els últims 30. La Generalitat Valenciana comptabilitzava 204 parelles nidificants en 2023 enfront de 259 en 2020.
