El castell va ser presó per a tres-centes dones i nens entre agost de 1749 i novembre de 1750
Dénia va ser escenari fa 276 anys d’un intent d’extermini del poble gitano. El proper cap de setmana, els dies 21 i 22 de març, es rememora l’alliberament de les dones i nens menors de 7 anys que van ser tancats a dalt del castell entre l’agost del 1749 i el novembre del 1750. El divendres 21, Manuel Martínez, doctor en història per la Universitat d’Almeria, oferirà una conferència a la biblioteca municipal (19 h.) amb el títol Mai més. Homenatge a les dones víctimes de la ‘Gran Redada’ i el Projecte d’Extermini de 1749. – L’endemà, a les 11 h, se celebrarà al castell l’acte del 275è aniversari de l’alliberament de les víctimes de la ‘Gran Redada’, organitzat per la Federació Autonòmica d’Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA).
La ‘Gran Redada’ o “la Presó General de Gitans” es va produir a tot Espanya el 30 de juliol de 1749, una acció proposada i organitzada “en secret” pel marquès de l’Ensenada i que va comptar amb el beneplàcit del rei Felip VI, com recorda l’arxivera municipal, Rosa Seser. L’objectiu no era altre que arrestar per sorpresa i acabar amb els gitanos i gitanes, separant els homes i les dones per impedir la procreació fins a arribar a la seva extinció. 
Per l’estudi dels llibres de batejos i defuncions, se sap que al castell de Dénia, convertit en presó de dones i menors de 7 anys, van morir 5 dones i 21 nens petits, víctimes de la insalubritat i les epidèmies. Des de Dénia, les gitanes van ser enviades a Gandia i València. “Encara els quedava un llarg camí per ser alliberades”, indica Seser.
