Els actes del 125 aniversari del naixement de l’escriptor denier arrenquen amb una exposició i la presència del director de l’Institut Cervantes
Oblidat i silenciat durant dècades, com tants altres intel·lectuals, Juan Chabás rep per fi un reconegut mereixement. Part del seu llegat, custodiat per l’investigador Javier Pérez Bazo, ingressarà el dimarts 2 de desembre en la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes. La societat salda així part del deute contret amb un dels escriptors del grup del 27, amic de Rafael Alberti, Gabriel Miró o Federico García Lorca, gràcies a l’obstinació de l’Ajuntament de Dénia de projectar la seva figura al món. Ho fa quan es compleixen 125 anys del naixement d’un denier compromès que va sofrir l’exili i va morir jove, amb 54, a l’Havana (Cuba). Amb l’exposició que ahir s’inaugurava a la Casa de la Marquesa Valero de Palma, arrenquen les celebracions d’un aniversari al qual s’ha sumat el director de la institució que custodia l’herència de les grans personalitats de la cultura en espanyol, Luis García Montero. 
L’exposició Juan Chabás, la mirada atenta de la Generació del 27 ocupa dues sales de la planta baixa de la Casa de la Marquesa, seu també del Museu Arqueològic de la Ciutat (MAC). Una de les sales està centrada en la relació de Juan Chabás amb Dénia, la seva ciutat natal, i el seu punt de referència literari i vital. Fotografies procedents de l’Arxiu municipal, del Museu Etnològic i de l’Arxiu de Javier Pérez Bazo permeten il·lustrar aquesta trajectòria vital. També s’exhibeixen obres com el bust que li va realitzar a Cuba l’escultor Enrique Moret, donat a la ciutat de Dénia; el quadre que li va dedicar Joan Castejón; un dibuix de Rafael Alberti i dibuixos de Pérez Carrió, així com documentació rellevant. Entre aquesta última el periòdic El País. Diari Republicà de la Marina que Chabás va dirigir. Es coneixen únicament dos números originals, precisava l’arxivera municipal, Rosa Seser, que al costat de la poeta Àngels Gregori ha comissariat la mostra.
Precisament, en la Caixa de les Lletres es dipositarà un facsímil del periòdic i la imatge que il·lustra la postal que serveix de presentació a l’exposició. En ella apareix Juan Chabás amb l’uniforme de capità de l’exèrcit republicà abraçat pel casero de la seva residència d’estiu, Antonio Casamayor.
Luis García Montero va ressaltar en el col·loqui posterior que va mantenir amb Àngels Gregori en el Centre Social el compromís de Chabás amb la causa republicana, que com Miguel Hernández va defensar amb les armes. Ja a Itàlia, durant una beca en els anys 20, va escriure diversos articles contra el feixisme. En 1930, recordava Seser, s’afiliaria al Partit Socialista Radical. Posteriorment militaria en Esquerra Republicana i finalment, en temps de guerra, en el Partit Comunista.
Com a nexe entre les dues sales en les quals es desenvolupa l’exposició, es reprodueix part d’una famosa fotografia del grup de la Generació del 27, feta a Sevilla el 16 de desembre de 1927 i atribuïda a Pepín Bello, en la qual apareixen Rafael Alberti, Federico García Lorca i Juan Chabás.
La segona sala repassa la biografia de Juan Chabás: el trasllat familiar a Madrid, els anys de formació, els viatges i vivències, les primeres obres, el pas per la Residència d’Estudiants i la seva implicació amb l’anomenada Generació del 27 i la Guerra Civil i l’exili. També el periple de París a l’Havana, acompanyat pels seus pares, la seva amistat amb intel·lectuals en l’exili, com Max Aub, el matrimoni amb la seva última esposa, Aida Valls, els temps d’universitat i la seva primerenca mort a l’Havana en 1954.
S’exposen els originals, primeres edicions, de l’obra de Juan Chabás. Les primeres obres de poesia, de difícil localització, els treballs de traducció, les novel·les originals i els diversos assajos, al costat de dibuixos originals de Chabás, un poema manuscrit i la màscara mortuòria de l’autor, obra d’Enrique Moret.
Han col·laborat, cedint part del material exposat, la Fundació Cultural Miguel Hernández, Javier Pérez Bazo, la Fundació Max Aub i la Residència d’Estudiants.
El paper de les humanitats
Luis García Montero va parlar en el Centre Social de la Generació del 27 i del paper de les recerques de Javier Pérez Bazo i Joan Carles Fogo per a retornar el protagonisme perdut a Juan Chabás, figura fonamental en aquest grup d’escriptors que va voler recuperar l’herència del passat per a acabar de modernitzar el país. Entre els autors oblidats va citar alguns poetes i també a diverses dones, com Josefina de la Torre o Concha Méndez. En el cas de Chabás, enemic de la dictadura, “va haver-hi un desig clar de mantenir en silenci la seva figura”, va assenyalar, al mateix temps que va lloar la qualitat de la prosa de les seves novel·les inicials.
Luis García Montero: “La riquesa d’una comunitat és la seva cultura”
El director de l’Institut Cervantes va aplaudir “estratègies culturals amb intel·ligència” a nivell municipal que treuen de l’oblit als seus autors més pròxims per a retornar-los al món. Va afirmar en reiterades ocasions que “la riquesa d’una comunitat és la seva cultura” i va afegir que “la millor manera de comprometre’ns amb el futur és saber heretar el millor del passat”.
Durant la xerrada que va mantenir amb Àngels Gregori no va amagar la seva desconfiança cap als qui menyspreen la memòria i també cap als qui reneguen de la ciència i de la tècnica. Va defensar que les humanitats, entre les quals es troba la poesia, han d’anar de bracet de la ciència i de la tècnica si es vol que aquestes dues últimes treballen per a l’ésser humà i no en contra seva, al mateix temps que va advertir del perill dels populismes orquestrats en una estratègia de comunicació que ens fa robots.
García Montero també va al·ludir a la reivindicació que fa Chabás en una de les seves obres del respecte a les llengües. Respectar la llengua és, va dir, respectar la identitat i la diversitat.
Espectacle, reedició i conte
Algunes de les activitats confirmades per a l’any vinent, organitzades amb motiu del 125 aniversari del naixement de Juan Chabás, són l’espectacle “Juan Chabás i Maria Ibars: una conversa inacabada”, que protagonitzaran l’actriu Mercedes Sampietro i el poeta Mario Obrero, amb la col·laboració de l’Agrupació Artística Musical de Dénia; la presentació de diverses obres relacionades amb l’autor (un conte infantil escrit per Javier Pérez Bazo i Juan Ramón Torregrosa, amb il·lustracions de Nina Llorens; la reedició de la seva obra Sin velas desvelada; i el llibre Los espacios habitados de Juan Chabás, de Juan Carlos Fogo) i una taula rodona participada per l’equip de comissariat de la commemoració del Centenari de la Generació del 27 que impulsa el Ministeri de Cultura: Raquel Lanseros, Marifé Santiago, Andrés Soria i la mateixa Àngels Gregori.
Des de l’Ajuntament s’han organitzat també sessions amb alumnat de primària i secundària per a difondre la figura i obra de Juan Chabás i un espectacle infantil, Nyas Chabás!, amb Dani Miquel.
