L’exposició, que reuneix peces que s’exhibeixen per primera vegada, es podrà visitar fins el diuemnge 5 d’abril
Comença el compte enrere perquè l’exposició ‘Dénia, arqueologia i museu’ tanque les portes. Ho farà el 5 d’abril, després de quasi cinc mesos. Des de mitjans de novembre, el Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) ha exposat més de sis-centes peces de gran valor històric procedents dels fons patrimonials de Dénia i d’altres institucions. Algunes s’exhibien per primera vegada i altres han fet un llarg periple que els ha permés estar més a prop del seu lloc d’origen per poder formar part de la mostra. És el cas d’una placa de marbre epigrafiada del Visir Abu Amir Muhammad, del segle XI, que pertany als fons del Louvre de París i ha sigut cedida per a l’ocasió. Fins el diumenge 22 de març, s’havien comptabilitzat 29.589 visites a l’exposició, que ofereix el visitant un viatge al llarg de la història de la ciutat. 
El MARQ ha organitzat dos jornades de portes obertes el dissabte 4 i el diumenge 5 d’abril per acomiadar l’exposició ‘Dénia, arqueologia i museu’. L’últim dels autobusos que ha posat l’Ajuntament de Dénia per facilitar que la ciutadania puga accedir a ella -10 en total- tenia previst eixir dissabte 28, amb totes les places esgotades des de feia dies. Hauran fet ús d’este servei 423 persones, que han estat acompanyades en tots els casos per guies experts de l’àrea d’Arqueologia i Museus municipal.
Per primera vegada s’ha exposat de manera íntegra la col·lecció de bronzes andalusins de l’antiga Daniya, descoberts en la dècada de 1920 dins d’una gerra durant unes obres realitzades en el carrer Historiador Palau. Es tracta d’una de les col·leccions de bronzes més importants de l’Occident islàmic. Només una part forma part dels fons museogràfics de Dénia; l’altra és propietat del MARQ, d’on procedeixen també peces com el Tresor de la Penya de l’Àguila o la talla de fusta de la Mare de Déu del Roser (primera meitat del segle XVI), col·locada a l’origen en la Capella de Roser de l’Església de l’Assumpció de la Vila Vella del castell.
Altra imatge religiosa de gran advocació a la ciutat i que tampoc es troba a Dénia és la talla policromada de Sant Roc (segle XV) que s’exhibeix en una de les sales. Roc Chabás la va traslladar al Museu Catedralici de València l’any 1922 en un moment en què la devoció pel sant estava en decadència.
De destacar són també dos troballes realitzades per Roc Chabás en l’Hort de Morand: la figura de Neptú de bronze del segle II i el Sepulcre de Severina, cobert amb un mosaic importat del nord d’Àfrica, que va pertànyer a una deniera cristiana del segle V. Procedent com estes dos peces del Museu de Belles Arts de València és així mateix la figura de l’Orant, fragment d’un sarcòfag de marbre dels temps de l’inici del cristianisme que va ser trobat prop de l’ermita de Santa Paula durant uns treballs de transformació de terres.
El títol de ciutat atorgat en 1612 per Felip III acompanya el conegut quadre de l’expulsió dels moriscos de Vicent Mestre, de la Fundació Bancaixa, que ha sigut cedit també per a l’exposició. Peces totes elles que ens parlen d’una Dénia que ha fet vi, sabia i il·lustrada, poderosa, de fortes creences, oberta al mar, amb vocació comercial, que es va bolcar en la producció de pansa i que ha tingut una important indústria joguetera.
