Loli Vicens: “El turisme que vaig conèixer fa gairebé tres dècades i el d’avui semblen dos mons diferents”
Tot va molt ràpid avui dia i el que és notícia a les vuit del matí deixa de ser-ho una hora -o fins i tot abans- després. La digitalització ha transformat profundament tots els sectors i el turisme no ha estat l’excepció. En els últims anys, les noves tecnologies han reconfigurat la forma en què els viatgers planifiquen, reserven i experimenten les seues destinacions. Des de les plataformes de reserves en línia fins a les experiències de realitat virtual i les solucions d’intel·ligència artificial, la digitalització ha obert noves portes i ha permès a les empreses del sector adaptar-se a les demandes d’un públic cada vegada més connectat i exigent.
La setmana passada, Benissa va rebre un premi com a Millor Destí Innovador en els Smart Travel News Awards. El concepte innovació lligat a turisme, com en altres tantes coses. Loli Vicens Márquez va estar a Madrid com a responsable tècnica de Turisme del municipi i ha viscut en les seves pròpies carns l’evolució constant del sector. La seva primera reflexió és contundent: “el turisme que vaig conèixer fa gairebé tres dècades i el d’avui semblen dos mons diferents”, assegura. I tot perquè, segons el seu testimoniatge, el visitant actual no es conforma a arribar, allotjar-se i gaudir del sol i la platja sinó que vol “sentir” la destinació, és a dir, conèixer la cultura, la gastronomia, l’entorn natural i la manera de viure de la gent. 
Les tres fites o moments clau que han marcat un abans i un després en la manera d’entendre el turisme han estat la digitalització, el salt dels catàlegs en paper a les reserves en línia; la professionalització del sector, amb l’entrada de nous perfils formats en màrqueting, gestió de destinacions i sostenibilitat; i la irrupció de les xarxes socials, que han canviat la forma en la qual el turista tria destinació més que qualsevol campanya institucional.
El model tradicional de sol i platja ha deixat de ser allò que ens diferenciava de la resta. “El que no té tothom és un territori amb identitat, amb tradició, amb espais cuidats, amb cultura i gastronomia autèntica”, comenta Vicens. Per això, avui arriba un visitant més divers, més informat, que compara, valora i ve amb una llista d’experiències -culturals, esportives, gastronòmiques, etc.- que vol gaudir en el territori i constitueixen un factor decisiu en l’elecció de la destinació. O, dit d’una altra manera, no són un factor secundari com era anys enrere.
DEMOCRATITZAR LA PROMOCIÓ
La tècnica de Benissa subratlla que el turista actual decideix destinació per una foto, una recomanació o un vídeo de 20 segons. Les xarxes han democratitzat la promoció i l’economia digital ha creat un turista que reserva ràpid, compara sense parar i exigeix respostes immediates. Això implica que cal actualitzar l’oferta constantment, ser transparents i competitius en preus i treballar bé la governança entre empreses i administració. “Cal comunicar de manera professional i apostar per una sostenibilitat real, no de postureo”, remarca Vicens.
Fa dues dècades, la sostenibilitat a penes figurava en les polítiques turístiques. Avui s’ha convertit en un dels seus eixos estratègics. Ja no es tracta únicament de protegir l’entorn natural sinó d’integrar plenament la sostenibilitat econòmica -garantir que l’activitat turística siga viable i genere valor per al teixit local-, la social -afavorir la convivència, l’ocupació de qualitat i el benestar de la població resident- i la mediambiental -la gestió eficient de l’aigua i l’energia, mobilitat sostenible, reducció de residus, protecció dels espais sensibles, etc.-. “Quan el turista paga per un allotjament eficient, pregunta per senderes regulades o evita destinacions saturades i això demostra que la sostenibilitat és un criteri de compra real”, segons la seva opinió.
Aquesta nova visió porta aparellada, com era previsible, l’aparició de productes turístics emergents lligats a la naturalesa -senderisme, cicloturisme o rutes paisatgístiques-, a una gastronomia de proximitat i activitats de turisme actiu, d’aventura i cultural. Per això, la desestacionalització en l’estratègia resulta fonamental per a la sostenibilitat econòmica del territori. Les destinacions de sol i platja necessiten això, identitat, per a continuar sent competitives i que el turista puga gaudir els 12 mesos de l’any.
La transformació del turisme ha fet que molts negocis hagen crescut quant a la professionalització perquè han entès que el turista busca qualitat i per això han diversificat serveis. “Això sí”, apunta Vicens, “el desafiament per al petit comerç continua sent la competència digital i la temporalitat”. Quant a les competències professionals noves que es requereixen avui, es parla de màrqueting digital, gestió d’experiències, atenció al client multicanal, capacitat d’interpretar dades (big data) i comunicació audiovisual.
Les eines digitals permeten planificar millor, conèixer els pics de demandes, promocionar de forma més eficient i tenir major control del comportament del visitant. Vicens considera que “permeten anticipar-se a la demanda, segmentar perfils de turistes, ajustar recursos i actuar amb rapidesa i eficàcia”. Amb tot això, la pregunta és si hi ha cabuda a altres innovacions que transformaran, de nou, el turisme. I clar que n’hi ha, segons la tècnica, i passen per la intel·ligència artificial aplicada a la personalització, la realitat augmentada en la interpretació del patrimoni, la gestió de fluxos turístics mitjançant big data, la mobilitat sostenible i intermodal i la digitalització completa de processos en allotjaments i destins.
Sobre el futur, “el que em preocupa és la saturació i la pèrdua d’identitat si no es gestiona bé”, diu. I el que més li il·lusiona és “que estem en un territori amb un potencial enorme per a fer un turisme de qualitat, respectuós, autèntic i sostenible”. I una reflexió més per a acabar en forma de consell per als qui dissenyen polítiques per a la nostra zona: “escoltar més el territori, les empreses, els veïns i els visitants. Apostar per la sostenibilitat real, per la digitalització útil i per preservar allò que ens fa únics. Si cuidem el que ens diferencia, el futur serà molt prometedor”. No hi ha més que prendre nota, a qui corresponga.
