Jorge Palomino entrellaça personatges històrics amb vivències personals en la seva primera novel·la
Ajuntar en un mateix llibre a Pablo Picasso, Ibn-al-Labbana, Miguel de Cervantes, William Randolph Hearst, Adolf Hitler i Maximiliano d’Habsburg no sembla tasca fàcil. Ells són només alguns dels personatges que apareixen en la novel·la de Jorge Palomino El Instinto Furioso. Comparteixen protagonisme amb moltes altres celebritats, de l’existència de les quals sabem en major o menor mesura, que ens conviden a viatjar per la història i en el temps. La novel·la s’estructura en una sèrie de relats independents que tenen com a fil conductor les vivències personals de l’autor. En el seu primer llibre publicat, tira mà de records i anècdotes que, d’un mode o un altre, han marcat la seva vida fins a arribar a Jesús Pobre, on resideix des de fa deu anys, o tal vegada més. Perquè les històries, i també el temps, es poden contar i comptar de moltes maneres. El seu és, sens dubte, un mode molt original.
El Instinto Furioso és una novel·la narrada en primera persona on la trama discorre per diferents escenaris. Madrid, Barcelona, Menorca, el sud de França, Colmenar de Oreja, Alcocebre, l’Havana, Andalusia, Venècia… I com no, Jesús Pobre i la Marina Alta, que tenen especial protagonisme. 
Al lector de la comarca li resultaran familiars la perruqueria de ‘el Blanc’, en la glorieta de Dénia, o la Charity Shop de Xàbia, que l’autor cita en capítols distints. Relata el desembarcament de Cervantes en el port de Dénia després de la seva captivitat a Alger i diverses anècdotes relacionades amb la vida de l’autor del Quixot. Enllaça també la segona visita de Sorolla a Xàbia amb la guerra de Cuba. Dos exemples de la capacitat que té Palomino per a teixir històries fent salts en el temps i relacionant-les amb altres fets, ja siguen vivències personals o de personatges cèlebres.
Jesús Pobre és per a Jorge Palomino una petita illa envoltada de terra pertot arreu i també un lloc segur. Allí gaudeix de l’olor de camp mullat, del paisatge del Bisserot i de nits de cinema a l’estiu, quan juntament amb la seva dona gaudeix de projectar i visionar pel·lícules sobre el tendal de la casa. Com a curiositat, recorda els noms que va tenir el lloc que ha triat per a fixar la seva residència després de la jubilació, que va tenir origen en una antiga alqueria musulmana anomenada Benisadeví. A la fi de 1936, en plena guerra civil, Jesús Pobre va adoptar el nom de Mongòlia, una denominació laica inspirada en el Montgó o tal vegada, segons una altra teoria, en la República Popular de Mongòlia. Amb el triomf del franquisme, tornaria a adoptar el nom amb el qual ara coneixem a l’entitat local.
La casa de l’autor de la novel·la degué ser un antic riurau. En les seves pàgines descriu el paisatge de tarongers que l’envolta i el lliga a l’època daurada de la producció de raïm a la Marina Alta i a l’exportació de la pansa -tan apreciada pels anglesos per a elaborar els seus plum-cakes- des del port de Dénia.
Entremaliadures de la infància, els viatges familiars en el Seat 600, la primera borratxera, el treball de discjòquei, l’esposa artista i els museus, les vacances amb els fills i altres experiències de vida, com aquella “memorable” de la música d’una desfilada de moros i cristians, s’entrellacen amb pinzellades de la biografia de Goya, Joseph Brodsky, Napoleó, Samuel Morse o Walter Benjamin, històries de la CIA, l’LSD, de la Segona Guerra Mundial o de la Guerra Civil espanyola. Un apassionant món on submergir-se a través de la lectura. Fer-ho ara a l’estiu és més que temptador.
