Teulada ha estat la seu de les III Jornades de Memòria Democràtica de la Marina Alta. Jaume Buigues i Vila va presentar una ponència sobre els arxius com a custòdia del patrimoni documental i la protecció de la desmemòria. I tot perquè el País Valencià ha estat un territori prolífic en la generació de testimoniatges escrits que han configurat un patrimoni bibliogràfic i documental molt important. La sedimentació de la memòria escrita, diu Buigues, ha generat dipòsits documentals i bibliogràfics de rellevància singular que han donat lloc a la creació d’una quantitat considerable d’institucions de memòria, com són arxius i biblioteques, distribuïts per tot arreu de les comarques valencianes, on s’hi custodien.
Els arxius es defineixen per custodiar els diferents fons documentals i són centres de consulta imprescindible per al coneixement de la història. Els arxius es troben catalogats en el Cens de Patrimoni Documental Valencià, que engloba els arxius de la Generalitat Valenciana i els arxius històrics provincials, parlamentaris i municipals. Cal destacar l’Arxiu Històric Municipal de València, els fons documentals del qual s’hi remunten al segle XIII.
A casa nostra, cal esmentar l’Inventari dels Arxius Parroquials de la Marina Alta i Arxiprestat de Sant Vicent de la Font Santa, integrat per les parròquies d’Alcanalí, Benissa, Llíber, la Llosa de Camatxo, Moraira, Parcent, El Poble Nou de Benitatxell, Senija, Teulada i Xaló. A la parròquia de Santa Caterina de Teulada hi ha documentació des de 1614, tot i que manca el primer Quinque Libri i els llibres de Fàbrica, Racional (comptes) de visites parroquials. A la de Santa Maria Magdalena de Benitatxell, tenim documents des de 1768, perquè des de 1733 era una vicaria que depenia de la parròquia de Sant Bertomeu de Xàbia. I a Moraira, a la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats, es poden consultar arxius des de 1974, moment en què fou desmembrada de la de Santa Caterina de Teulada. 
Buigues assegura que “els arxius tenen per objectiu fer perdurable i duradora una informació, de qualsevol natura, la vida de la qual s’hi pretén allargar de manera indefinida. Registrada sobre diferent mena de suports que aspiren a superar allò efímer i transitori que pot resultar útil en l’esdevenidor”.
L’Arxiu Municipal de Teulada
Teulada comença a prendre forma a l’època medieval, s’erigí en Universitat l’any 1377 i se li designà i delimità el terme municipal per mossèn Pere Marc, procurador del Comte de Dénia i Duc de Gandia, l’any 1386. Tot el fons documental generat durant l’època floral es va mantindre dipositat a la Sala fins a l’any 1936, en què la Casa Consistorial fou assaltada i cremada la major part de la documentació allí existent. S’hi va salvar únicament el Registre Civil, que començava l’any 1871, i alguns documents solts.
Torna a generar-se documentació municipal a partir de 1936, la qual es conservarà en les dependències municipals de la Sala fins a l’any 1992, data que, amb la construcció d’una Casa Consistorial nova, es traslladarà el dipòsit documental al nou Arxiu Municipal, “a excepció d’allò que, incomprensiblement, la pròpia institució va expurgar o extraviar durant el trasllat”, subratlla Buigues. Des de l’any 2000, l’organització, la catalogació i la gestió tècnica de l’Arxiu Municipal de Teulada corre a càrrec del Servei Mancomunat d’Arxius de la Marina Alta. L’any 2003 es va encetar la publicació de documents relacionats amb Teulada.
L’arxiu teuladí no compta amb cap guia-catàleg del fons documental però des del Servei Mancomunat d’Arxius s’han elaborat articles de divulgació que s’han publicat en la Revista de Festes a Sant Vicent. Tot per tal de donar difusió dels seus continguts.
Dos acusats amb nom i cognoms
Si fem cas a la dissertació de Buigues, el patrimoni documental que s’hi conserva, malauradament, no representa la integritat del que va ser generat i utilitzat pels nostres avantpassats, ja que, en diferents etapes de la nostra història, el fons documental dels arxius ha estat past de la destrucció i la crema indiscriminada. I, com a exemple, menciona el cas concret de l’Arxiu Municipal de Teulada i els seus responsables, amb noms i cognoms.
El primer, Antoni Escortell Llobell, conegut com Vicariet, natural i veí de Teulada, camperol de 52 anys. Era el president del PCE i membre del Comité. Segons la Causa General, se’l considera “sospitós” d’haver pres part o participat en la crema d’imatges de l’església i de les ermites de la localitat i de la venda d’altars com a llenya, així com en peticions de diners i destrucció de l’ajuntament.
I, el segon, Evaristo Buenaventura Marcos Mur, natural i veí de Teulada, militar retirat -va ser cap-, de 32 anys i afiliat a CNT-FAI. Va estar en l’exèrcit i va ser detingut l’11 de maig de 1939, acusat de pertànyer al Comité Llibertari i de la crema de l’Arxiu Municipal.
