Benissa retira els pins secs i manté el matollar noble en el Passeig Ecològic del Litoral
Una localitat xicoteta com Benissa es pot convertir en un model nacional capdavanter en la gestió forestal sostenible adaptada al medi. I no ho diu qualsevol sinó una veu autoritzada, Jaume X. Soler, biòleg i botànic ben conegut a la Marina Alta. No cal més que recórrer el trajecte del Passeig Ecològic de Litoral per a comprovar-ho. Perquè, com se sol dir, una imatge val més que mil paraules i hi ha dos trams del recorregut en els quals ja s’ha actuat: el pinar del Cantalar, en la zona que va des de la Cala Llobella cap a la Cala Advocat, i en la de Fanadix. A colp d’ull s’observa la diferència evident entre la zona pública treballada i el pinar continu situat en propietat privada abandonat a la mà de Déu.
L’absència d’una gestió forestal integral i continuada ha derivat en un desequilibri que avui genera riscos ambientals, de seguretat i paisatgístics, comenta Soler. En una intervenció prèvia a l’any 2021 a la zona de la Llobella-Cantalar va permetre una reducció de densitat de pins -se’n van retirar vora 200- i una millora en el desenvolupament del matollar noble, amb un impacte ambiental positiu. Els episodis de sequera extrema han provocat la mort de pins joves en sòls pobres o prims. Això ha dut aparellat un estrès hídric per competència intraespecífica, amb pèrdua de vigor en les pinedes densificades. A més, l’augment de fusta morta afavoreix la presència d’insectes perforadors i hi ha perill de caiguda de pins morts per les zones transitades. Tot això sense oblidar el risc elevat d’incendis. 
Però, a més, a mig i llarg termini, segons apunta el biòleg, s’ha d’analitzar i planificar una gestió integral del territori forestal, modelitzar pautes de gestió segons hàbitat i maduresa dels ecosistemes i fer una revisió crítica de les actuacions executades en els últims 20 anys.
En el tram de la Cala Llobella-Advocat s’han retirat en esta actuació 80 pins en una superfície total d’unes dos hectàrees i en el Fanadix vora un centenar més. El tall i l’extracció de pins morts es complementa amb la retirada manual dels materials cap a punts d’acopi per a càrrega amb bivalva. Oscar Bordes, tècnic de la mercantil Benissa Impuls, comenta que “una part es tracta i es transforma en biomassa que després utilitzem com a combustible en la piscina municipal climatitzada”. El matollar noble, és a dir, llentiscle, aladern, ullastre, etc., es conserva i es fa un manteniment de grans pins secs no perillosos per tal d’evitar l’excés d’entrada de llum i afavorir la biodiversitat estructural.
En una segona fase es procedirà a la plantació d’espècies autòctones d’alt valor ecològic (ullastre, garrofer i arboç) i a la gestió selectiva del matollar noble amb podes i aclarides. A més s’eliminaran les plantes pirotífiques i invasores. Soler assegura que “ la gestió forestal moderna es basa en principis de gestió per hàbitats, adaptada a les dinàmiques ecològiques de cada zona biogeogràfica. “Aquest model”, continua, “redueix costos, fins a un 60%, augmenta la resiliència dels ecosistemes i facilita la planificació a llarg termini”. Per això, a les zones mediterrànies amb pi blanc es recomanen tractaments d’aclarida, podes i desbrossades controlades per modular la competència i estructurar el combustible.
VISIÓ NO REAL O DISTORSIONADA
La visió que tenim actualment de la vegetació de la Marina Alta, en general, “no és real, ni de bon tros”, indica Soler. I tot perquè les pinedes són arbres de períodes interglaciars, és a dir, de quan fa molt de fred. I ara, quan tot just estem en una època càlida, no gelada, caldria que dominaren els boscos de frondoses, amb carrasqueres, xops, etc., “però, malgrat tot, més del 80% del bosc valencià és pi”. En una cartografia de 1956 feta pels americans es va fotografiar tot Espanya i “en la imatge d’ací, s’observa que no hi ha pràcticament cap de pi, tot eren bancals treballats”, subratlla el biòleg.
Quan s’abandona l’agricultura i la ramaderia com a activitats productives i s’imposa el turisme i els servicis, es quan apareixen els pins “perquè són els primers que entren quan s’abandona un cultiu, hi ha un incendi, etc., i, per tant, s’han fet dominants”. Com que no hi ha hagut una gestió posterior del seu creixement, ara hi ha superpoblació o una densitat molt gran. “No és un bosc real a escala humana, en un medi antropitzat, i per això cal fer una correcta gestió del territori per hàbitats”, apunta Soler.
En este sentit, l’alcalde de Benissa, Arturo Poquet, considera que “les diferents administracions haurien d’abordar quin tipus d’arbrat requereix un territori com el nostre en un futur no molt llunyà, perquè són molts els arbres que pateixen alguna malaltia i per això cal reflexionar-ne”.
