L’atleta de Pedreguer és el millor espanyol classificat en uns CrossFit Games
L’atleta de Pedreguer Calum Clements ha tornat a fer història. Participar per segon any consecutiu en els CrossFit Games el catapultava en el més alt d’una modalitat esportiva que cada vegada té més seguidors en el món. El jove no sols ha sigut un dels quatre europeus que ha arribat a la final de 2025 sinó que, després de la seua celebració, es consagra com el millor espanyol classificat en la història dels jocs. Amb una més que meritòria setzena posició en aquesta competició internacional, celebrada entre l’1 i el 3 d’agost a Albany (estat de Nova York), supera el lloc 18 aconseguit per l’espanyol Aniol Ekai en 2024. És a més el segon europeu millor del món.
La setzena posició el converteix en el segon europeu en la classificació mundial
Calum Clements assoleix la meta que s’havia marcat: quedar per damunt de la posició número 20 que va aconseguir en 2024 a Dallas. Fa uns mesos, en una entrevista concedida a Canfali Marina Alta, es mostrava convençut que era capaç de fer-ho. “Com diu el meu entrenador, enguany cal anar a fer-los cosquerelles als de dalt”, indicava. Mikel Izquierdo, un referent en l’esport del CrossFit, no s’equivocava. 
L’atleta de la Marina Alta es va mantindre en el Top-20 dels CrossFit Games durant tota la competició, arribant a guanyar el seu heat en el sisé esdeveniment (acabant tercer en la classificació global). Es catapultava així al lloc dotzé a falta dels esdeveniments de l’últim dia. Va tornar a Espanya amb RM en back squat i amb un digne i meritori setzé lloc en els Cross Fit Games 2025.
Content però no satisfet
Des del Box d’entrenament que regenta a Dénia, Calum Clements assegurava hui divendres haver tornat “content però no satisfet”. Ha vist el seu objectiu complit, recordava, però no es conforma amb això. L’any que ve ho tornarà a intentar amb la intenció de quedar entre els deu millors. “Vull més, sé que puc fer més, que puc arribar més lluny”, indicava amb un somriure. El seu no és ambició, és exigència. I amb eixa senzillesa que el caracteritza explica que en la competició no va plantejar les coses del tot bé.
“Sé que puc arribar més lluny, l’any que ve intentaré quedar entre els deu primers”
Les dues últimes proves del tercer dia no van eixir com ell volia. “En una vaig eixir massa lent i, arran d’això, en l’última vaig eixir massa ràpid”, comenta. Amb la mateixa modèstia, reconeix que “ho vaig fer malament” i diu ser conscient que “puc arribar a ser millor”.
A Albany, el nivell era molt alt. Només hi havia 30 finalistes (l’any passat van ser 40) i “als europeus no ens ho van posar gens fàcil per arribar allí”. Dels quatre atletes d’Europa, només el d’Anglaterra va quedar per davant d’ell, amb l’onzena posició.
Ara toca descansar. Però Calum Clements anuncia que treballarà intensament per a tornar a estar en els CrossFit Games i quedar entre els deu primers. “Jo sé que el meu sostre no és eixe, durant el cap de setmana vaig estar en la posició dotze i catorze, vaig veure opcions de estar allí”. “Sé que puc arribar a més”, insisteix, “i l’any que ve rematarem el treball”.
En aquests segons jocs, s’ha notat molt millor, “més competitiu, més complet”. L’any passat es veia lluny dels primers del món, “els veia un escaló per dalt”. Ara no tant i, de fet, ha guanyat algunes proves. “Veig que puc arribar a salvar eixe escaló”, puntualitza, “el meu entrenador sap quines són les meues debilitats i ja s’encarregarà d’apretar-me”.
De moment, intentarà classificar-se per al Rogue Invitational, una competició en la qual es participa per invitació i només dos atletes ho fan per classificació.
L’atleta de Pedreguer assegura que la seua pretensió no és guanyar diners. Adverteix als qui practiquen crossfit i vulguen competir a nivells més alts que “si eixa és la intenció, a mig camí t’ho deixaràs”. “Per a ser ací ha d’agradar-te molt. “No has d’anar a buscar la fama o la remuneració econòmica, t’ha d’agradar en sí aquest esport, molt. Si no t’agrada molt, molt, a mig camí pararàs”, afig.
No aconsella a qui estiga començant que es pose com a meta arribar als CrossFit Games, “ha de ser gradual”. “Abans em posaria un objectiu més real, alguna cosa que puga aconseguir enguany, o dins d’un any”, matisa. Anar escalant a poc a poc, com ell ha fet, perquè “si des del principi et planteges que aniràs als Games, ho veig malament, et cremaràs”. Cal posar-se “xicotets objectius que pugues anar aconseguint a poc a poc, si no tens cap minialegria t’estavellaràs”, insisteix.
Anar als CrossFit Games no li ha canviat la vida. “Continue igual”, afirma. Encara que enguany, els ha gaudit un poc més perquè era més conscient d’on estava, “no estava tan nerviós, intentava gaudir de cada moment”. Va comptar amb el suport del seu germà i els seus amics, a més de l’entrenador, que el van acompanyar en aquesta aventura. “No m’he sentit sol, sabia que estaven en la graderia i això sempre et dona tranquil·litat”, precisa.
