La litiasi urinària, coneguda com a pedres en el ronyó, es caracteritza per la formació de càlculs en el tracte urinari. Aquests càlculs poden formar-se en els ronyons, els urèters o la bufeta i la seva grandària pot variar des de petits cristalls fins a pedres de major volum que poden arribar a obstruir el flux urinari i causar dolor intens.
El Dr. José Cánovas, especialista en urologia a l’Hospital HLA San Carlos explica que, “la formació de pedres renals es deu a l’acumulació de substàncies com el calci, l’oxalat, l’àcid úric i el fosfat, que poden cristal·litzar en l’orina”. “Un dels factors que pot afavorir l’aparició de càlculs”, afegeix, “és la ingesta insuficient de líquids. La deshidratació redueix la quantitat d’orina i afavoreix la cristal·lització de minerals”. Un altre factor és una dieta rica en sodi i proteïnes animals que incrementen l’excreció de calci i àcid úric en l’orina, a més d’aspectes genètics a l’hora de patir litiasi urinària.
Els símptomes de la litiasi poden variar segons la grandària i la ubicació del càlcul. Un dels més característics és el dolor intens en la zona lumbar o abdominal, conegut com a còlic nefrític. També és comú la presència de sang en l’orina, denominada hematúria, així com la necessitat freqüent i urgent d’orinar. Algunes persones experimenten dolor o ardor en orinar, acompanyat en uns certs casos de nàusees i vòmits, especialment quan el càlcul obstrueix el flux urinari. 
Per al diagnòstic dels càlculs renals es recorre a diverses proves en funció dels símptomes i el pacient. Una simple anàlisi d’orina pot detectar la presència de sang, cristalls o infeccions. Una altra prova freqüent és l’ecografia renal, una tècnica no invasiva que facilita la visualització. No obstant això, la tomografia computada és considerada com la més precisa per a localitzar i mesurar la grandària de les pedres i també es realitza en pacients amb símptomes de litiasis urinàries. Finalment, la radiografia d’abdomen pot també ser útil per a detectar uns certs càlculs.
El Dr. Cánovas explica que “el tractament de la litiasi urinària depèn de la grandària i la composició del càlcul. En molts casos una adequada hidratació acompanyada d’analgèsics permet que els càlculs petits siguin eliminats de manera natural”. Ara bé, en situacions on les pedres són més grans o causen obstrucció, poden requerir-se procediments específics. Un d’aquests tractaments és la litotrícia extracorpòria per ones de xoc, una tècnica no invasiva que fragmenta els càlculs per a facilitar la seva eliminació posterior. La ureteroscòpia és un altre procediment utilitzat per a extreure o fragmentar les pedres a través d’un endoscopi. En alguns casos, la cirurgia percutània pot ser necessària per als càlculs de major grandària. Davant escenaris recurrents, és fonamental realitzar modificacions en la dieta i, en alguns pacients, l’ús de medicació per a prevenir la formació de nous càlculs, segons Cánovas.
Mantenir una adequada hidratació és fonamental i es recomana beure almenys dos o tres litres d’aigua al dia. També reduir el consum de sodi i proteïnes animals, ja que poden afavorir la formació de càlculs. La incorporació de fruites i verdures riques en citrats, com els cítrics, ajuda a prevenir la cristal·lització de minerals en l’orina. Així mateix, és convenient moderar la ingesta d’aliments en oxalat, com els espinacs, la remolatxa, la xocolata i la fruita seca, per a minimitzar el risc de formació de pedres renals.
“La litiasi urinària és una condició freqüent que pot causar dolor intens i complicacions si no es tracta adequadament. Un diagnòstic primerenc, juntament amb canvis en l’estil de vida i l’alimentació, pot prevenir la recurrència de càlculs i millorar la qualitat de vida al pacient”, comenta l’especialista de l’hospital denier.
