La naviliera factura un 16% més i redueix la petjada de carboni en un 15% per passatger
Els usuaris de les línies internacionals augmenten un 68% gràcies sobretot a les noves rutes del Marroc i Algèria
Els sòlids resultats econòmics de Baleària en 2025 consoliden el seu lideratge en el transport marítim a Espanya i reforcen la seva posició a Europa. En el passat exercici, la naviliera amb seu a Dénia va facturar 801 milions d’euros (+16% respecte a l’any anterior), va experimentar un creixement de l’EBITDA de 170 milions (+29%) i un resultat de l’exercici de 63 milions d’euros (+152%) que el president de la companyia, Adolfo Utor, ha qualificat d’“històric”. Però no sols això. L’empresa se situa al capdavant mundial de les navilieres en processos de sostenibilitat i descarbonització, aconseguint baixar en emissions i costos i, per tant, incrementant la competitivitat, destacava Utor en la presentació de resultats de l’exercici passat i principals fites.
Amb una plantilla de 3.100 treballadors -el 98% indefinits en el cas dels empleats directes a Espanya-, Baleària va moure 6.518.000 passatgers i 8.392.00 metres lineals de càrrega, un 15%i un 10% més, respectivament, que en 2024. El president de la naviliera va atribuir bona part de l’èxit i la competitivitat de l’empresa als seus empleats, remarcant l’aposta que des de la naviliera es fa per la formació, la joventut i el talent femení, així com l’especial atenció que es dedica a la cohesió dels equips que conformen la plantilla.
BASE FINANCERA ROBUSTA
Per a Adolfo Utor, els bons resultats econòmics de 2025 demostren la solidesa d’un model empresarial que ha permès a la naviliera consolidar “una base financera robusta que ens permet afrontar amb garanties una nova etapa d’expansió”.
Les rutes amb les Balears continuen sent el principal mercat de la naviliera, si bé el pes de les connexions amb el nord d’Àfrica -tant nacionals com internacionals- és ja similar.
En l’última dècada, ha duplicat el nombre de clients. El major increment l’ha experimentat en 2025 el trànsit internacional, que ha crescut un 68%, amb prop de dos milions de passatgers i el Marroc i Algèria, amb l’obertura de noves rutes, es consoliden com a mercats importants.
Utor ha subratllat la importància del transport de càrrega, un segment que representa el 36% de la facturació i que és essencial per a garantir la logística dels territoris on opera la naviliera. En aquest sector, el Marroc es dibuixa com a eix estratègic amb el 29% del volum total de càrrega, si bé Balears, amb un 59%, continua situant-se al capdavant.
Acompanyat pel vicepresident de la companyia, Guillermo Utor; el director general, Georges Bassoul; i la directora de comunicació, Pilar Boix, el president de Baleària ha recordat el compromís de la naviliera d’aconseguir les zero emissions netes en 2050 i la seva aposta per fer de la sostenibilitat un factor estructural de competitivitat empresarial. Més de la meitat de la potència propulsora dels seus vaixells pot operar amb gas natural o biogàs, la qual cosa situa a la companyia en líder a Europa en l’ús de combustibles alternatius, ha subratllat Utor.
Entre les fites més rellevants en matèria de sostenibilitat, ha citat l’avarada del Mercedes Pinto -prevista per a juny- que serà el tercer fast ferri amb motors duals de la naviliera, així com el fet de cobrir tres de les seves rutes amb biogàs, que permet operar amb zero emissions netes. La seva aposta per l’electrificació es reforça amb l’inici de la construcció de dos fast ferries de propulsió 100% elèctrica alimentats per bateries i amb connexió OPS per a la ruta Tarifa–Tanger City, destinats al primer corredor verd entre Espanya i el Marroc.
Malgrat l’augment de l’activitat (1,9 milions de milles navegades, un 1,5% més), Baleària ha reduït la seva petjada de carboni total en 13.500 tones de CO₂ equivalent (-1,4%). La millora és encara més significativa en termes relatius: -2,85% d’emissions per milla navegada, -15% d’emissions per passatger i -12% per metre lineal de càrrega. Així mateix, la intensitat de gasos d’efecte d’hivernacle ha disminuït un 5,25%. “La descarbonització no és només una obligació normativa, és una responsabilitat empresarial i una oportunitat estratègica”, ha detallat Utor, que ha recordat que el cost de les normatives europees mediambientals ha estat de 19,5 milions d’euros (+116%). La companyia considera que l’anticipació en inversions i la millora contínua de l’eficiència energètica són claus per a minimitzar riscos i reforçar la seva competitivitat en un entorn normatiu cada vegada més exigent.
COMPROMÍS TERRITORIAL
El compromís de Baleària amb la societat i els territoris on opera es posa de manifest amb diverses actuacions, com donar prioritat als proveïdors de proximitat. El 90% dels seus proveïdors són nacionals i el 77% locals.
També es fa evident en el full de ruta de la Fundació Baleària, amb convenis amb 396 entitats i una agenda completa d’activitats al llarg de l’any que amplien l’impacte social de la companyia més enllà de l’activitat estrictament empresarial.
L’adquisició d’Armas i la terminal de València
Amb prop de 28 anys d’història a la seva esquena, Baleària va fer un pas més a l’agost en la seva línia d’expansió amb la signatura dels acords per a l’adquisició de la naviliera Armas Trasmediterránea, pendent d’autorització per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). L’operació permetria a la naviliera reforçar la seva presència a les Illes Canàries. Però el vistiplau de Competència s’està dilatant en el temps més de l’esperat. Adolfo Utor no ha ocultat la seva preocupació per una situació de bloqueig que no fa més que accentuar la deterioració creixent de la flota d’Armas i les seves línies.
El president ha recordat que Baleària és una empresa de capital 100% nacional amb una àmplia trajectòria i un projecte a llarg termini. “Estem preparats per a assumir aquest repte -ha dti- amb responsabilitat i visió de futur”. Ha parlat de la dimensió estratègica d’aquesta operació per a la cohesió territorial nacional i ha afegit que “Espanya necessita operadors marítims sòlids, amb dimensió suficient per a competir amb els grans grups internacionals i garantir la connectivitat de tots els territoris”.
De tancar-se l’operació, el grup reforçaria la seva presència a Canàries i incorporaria 15 ferries i 1.500 empleats al grup Baleària. Tot això està en joc i aguantar l’espera no és fàcil perquè les conseqüències -com la forta inversió en una flota cada vegada en major deterioració – poden ser irreparables.
L’empresari denier ha fet al·lusió al compromís d’operar amb les Illes Canàries des del port de Cadis, en lloc de fer-lo des del de Huelva com ara, i ha reconegut l’entrada en el projecte de socis canaris “solvents i de prestigi” -amb una representació d’entre el 30 i el 40%, i “a l’altura” del soci que Baleària va tenir durant 18 anys a Balears, Abel Matutes.
La naviliera que presideix Utor ha presentat una petició per a construir una terminal de passatgers en el port de València que està també a l’espera de resposta. Amb una inversió pròxima als 30 milions d’euros, la terminal es construiria en els Molls del Túria -on ara operen els vaixells de Baleària- i, en principi, el servei seria únicament per a ferries. “Si ha de ser per a creuers, serà -ha puntualitzat el president- però no tenim vocació creuerista”, ha afegit.
