L’artista i dissenyador gràfic, Toni Ortolà, presenta la col·lecció-catàleg Ratlla a ratlla en la Casa de Cultura
Si entenem com al·legoria com a “ficció en virtut de la qual un relat o una imatge representen o signifiquen una altra cosa diferent” en eixa definició encaixa perfectament l’estil amb que l’artista d’Ondara, Toni Ortolà, empra per a donar-nos la seua particular visió de la realitat, que ve moltes vegades associada a la crítica social.
El també dissenyador gràfic de professió -en els últims temps reconvertit a artista faller- ha presentat el catàleg Ratlla a ratlla amb el que arreplega una quarantena d’obres que suposen una selecció de les dues-centes que ha anat plasmant al llarg d’una trajectòria de catorze anys des de que una nit l’atzar el va impulsar a agafar bolígraf i paper per a tractar d’evadir-se de les pessimistes notícies que circulaven per tot arreu arran de la crisi de 2008. 
L’acte de presentació, contràriament el que és habitual, ha estat avalat per dos, diguem, “deutors” de la creativitat d’eixe do innat amb que compta Ortolà i de la generositat que atresora a l’hora de configurar portades de llibres com han estat el cronista d’Ondara, Robert Miralles, i l’escriptor també ondarenc Jovi Lozano-Seser.
Al primer li ha correspost el retrat vital d’aquella família que recala en l’Ondara dels anys seixanta del passat segle, aleshores de febril activitat botiguera en el moment àlgid de la taronja, per a muntar aquella primera impremta del municipi que suposa Gràfiques Ortolà amb el condicionant d’ evitar fer-li la competència a Pedreguer a la que havien treballat i que, al remat, li va donar al segons dels seus fills l’ambient de tinta, fulls, làmines, llàpissos i altre material per a desenvolupar un instint esdevingut en passió amb els anys. Passió que, segons ha pogut constatar el cronista, el porta a afirmar que “el realisme sense ratlles es fer una foto, i ell prefereix la ratlla”.
“Toni té en les seues mans uns autèntics instruments de percussió i és la seua particular manera de descarregar els nervis”. ha afirmat Miralles al que les experiències compartides com la maquetació del volum d’investigació històrica Ondara Segle XX l’han portat a qualificar-lo com “una persona que sembla parada però no indecisa, que encara que és suau de formes ho fa tot bo, dins d’eixa filosofia tan particular de que no patisques que si la cosa no té remei no cal fer-ho i ja se solucionarà si en té”.
UNS DIBUIXOS IMPACTANTS
Per la seua banda, Lozano-Seser ha posat el focus amb el difícil que resulta hui en dia traure un projecte com el catàleg mitjançant el crowdfunding i que haver-ho fet donava compte del calat de l’obra de un Toni que, al seu entendre “té en el traç la seua manera d’expressar”. Com a exemple d’això ha citat l’obra “El crit del País Valencià” que, segons ell, des de la intenció inicial de que la làmina fora l’objecte del guardó dels premis 9 d’Octubre Vila d’Ondara ha traspassat les fronteres comarcals per a constituir-se en tota una referència reivindicativa dels valors que li donen autòctons que li donen identitat i singularitat als valencians com a poble.
Així mateix, ha incidit en el fet que la portada per a la novel·la Després de maig abans de l’estiu li fora amprada a Ortolà de l’exposició protagonitzada en la Torre del rellotge d’Ondara haja estat una de les dos excepcions en les que l’editorial Bromera li ha deixat triar la primera pàgina a un dels seus autors. “Has aconseguit arribar a la gent que és el més important per a un artista” ha sentenciat.
Ambdós ponents han cedit la paraula a l’autor per a que remarcara el caràcter de recopilació de dibuixos realitzats amb la tècnica del grafisme superposant unes ratlles damunt de les altres per tal de donar textura i tonalitat al que surt de la transmissió del cervell al polze i d’aquest als bolígrafs marca Bic, amb incursions ocasionals cap a la cera Manley, l’aquarel·la o el pastel a l’hora d’ombrejar figures.
POEMA DEDICAT
L’explicació ha donat pas a la rapsòdia de la seua filla Lluna per a posar veu als versos “Gràcies a tú he aprés la importància/de la mirada/i gràcies a la teua història/ -de tinta als dits/ i temps-/ crec fermament/que podré passar tota la vida/fent allò que em fa feliç/ sense preocupar-me de tornar/il·lusòriament al principi/com en un quadre de Escher” els quals han quedat inclosos en el catàleg pel seu fill Sergi, i que han fet pujar uns graus d’emotivitat a l’acte.
La transcendència del llegat artístic del protagonista ha quedat palès al demanar la paraula entre el públic el novel·lista José María Fraguas de Pablo, provinent de la madrilenya Feria del Libro, ubicada en el parc del Retiro, al que el tancament d’aquest per calor la vesprada de divendres l’havia motivat a desplaçar-se a Ondara per tal d’homenatjar a l’autor de la portada de Desde el solitario mirador del olvido. El reconegut novel·lista ha demanat la paraula entre el públic per a deixar constància de l’impacte de la composició gràfica d’Ortolà amb que va il·lustrar la seua última obra entre els visitants de l’estand on signa aquests dies fins el punt de que l’editorial ha decidit posar-la en un lloc preeminent.
“MOLTES RATLLES,…AIXÒ SI,…NEGRES”
“Estic devanit de que el mon del dibuix m’haja portat a conèixer a tota la gent que aprecie i m’aprecia”, ha afirmat l’autor de La força de les mirades abans de procedir a lliurar per sorpresa cadascuna de les obres que en el seu dia van integrar eixa mostra als que els van deixar retractar amb aquelles mascaretes que suposen un mal record de l’aïllament social que va comportar l’època del COVID.
La crítica social, que sol canalitzar cap al surrealisme propi dels somnis, és reivindicada a la contraportada del catàleg en un to irònic “Moltes ratlles,…això sí, negres”. Tot un avís per a navegants.
