Agró demana la suspensió del projecte de Tamarits

Los ecologistas denuncian que carece de informe de impacto ambiental, infringe la Ley de Costas y la protección del dominio público

Les al·legacions adverteixen dels efectes ambientals i paisatgístics sobre el litoral

Prop de 6.000 signatures ha rebut la petició remesa a la Generalitat Valenciana perquè paralitze la construcció d’un centre d’oci a la platja, al costat del port de Dénia, en la zona de Tamarits. Acció Ecologista Agró ha al·legat contra la concessió de 7.000 metres quadrats de terreny públic que s’han tret a licitació amb aquesta finalitat. En el seu escrit, el grup ecologista adverteix que el projecte pateix de la preceptiva avaluació d’impacte ambiental i alerta també dels seus efectes ambientals i paisatgístics. El termini de presentació d’al·legacions, a una actuació que ha aixecat la reacció en contra d’una part important de la població, amb recollida de signatures i manifestacions incloses, finalitzava hui divendres.

Les al·legacions que Agró ha remès a la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori incideixen en una vulneració del Conveni Europeu del Paisatge i la normativa autonòmica de protecció paisatgística. Apunten als “efectes irreversibles o difícilment mitigables” de l’actuació “en implicar una ocupació física i visual permanent de la primera línia marítima”.

GIF animado
Publicidad

En el seu escrit, el col·lectiu ecologista indica que l’Administració no disposa de la base tècnica necessària per a determinar si la concessió -per un període de trenta anys- és compatible amb l’entorn per haver-se omès l’estudi d’impacte ambiental, “la qual cosa vicia de nul·litat el procediment d’autorització”. Precisa també que la introducció d’una instal·lació hostalera de nova planta com la que es pretén aixecar -amb edificis de 9,5 metres d’altura sense comptar el soterrani- no figura entre els usos autoritzats en el port i altera l’equilibri de l’ordenació portuària vigent. És, per tant, incompatible amb el planejament del port i territorial, afegeix.

Principi de servei públic

La concessió, segons va anunciar fa ara un mes la Conselleria, aniria destinada a la construcció d’una instal·lació d’oci i hostaleria sobre sòl públic. Alguna cosa així com un beach club, amb bars, piscina i hamaques.

Al·lega Agró que “l’atorgament d’una concessió per a fins hostalers desvia el domini públic portuari de la seva funció essencial, vulnerant el principi de servei públic que regeix les concessions demanials”. Troba a faltar així mateix un informe que acredite l’interès públic portuari o general que puga tenir la instal·lació projectada i denuncia que no s’ha facilitat la participació pública en tot aquest assumpte, ja que únicament s’ha publicat l’anunci de licitació i no s’ha proporcionat la documentació tècnica completa del projecte, els informes ambientals o paisatgístics, “ni informes suficients sobre la ubicació exacta, extensió i afecció ambiental amb, almenys, mesuraments topogràfics”.

Les al·legacions fan referència també a una infracció de la Llei de Costas i dels principis ambientals de protecció del domini públic marítim-terrestre. Aclareix l’escrit que la zona afectada, Tamarits, no és únicament un bé de titularitat estatal, sinó un espai de protecció ambiental, l’objectiu de la qual és garantir la integritat física i ecològica del litoral i l’equilibri dels sistemes naturals que el conformen (platges, dunes, penya-segats, ecosistemes marins i costaners).

Sobre aquest tema, puntualitza que la Llei de Costes estableix que l’ús comú del domini públic marítim-terrestre “és lliure, públic i gratuït” i que només es poden autoritzar usos privatius quan siguen compatibles amb la seva naturalesa, amb l’ús públic i amb l’adequat estat ambiental del litoral. Contempla també la llei que les ocupacions del domini públic hauran de ser les imprescindibles i mantenir-se “amb el mínim impacte ambiental i paisatgístic”. “La concessió demanial plantejada”, afegeix, “no compleix cap d’aquests criteris: no és un ús necessari ni compatible amb la preservació del litoral; implica ocupació permanent i artificialització d’un espai públic costaner; genera externalitats ambientals negatives, com a contaminació lumínica, sonora i de residus, que alteren l’equilibri litoral i marí”.

Finalment, l’escrit fa constar que la instal·lació d’oci i hostaleria projectada “per la seva naturalesa comercial, transforma un espai públic natural o semipúblic en un àmbit d’ús privatiu intensiu, vulnerant el principi de prioritat de l’interès general ambiental sobre l’interès econòmic”.

Acudir als tribunals

A més de demanar la suspensió de la concessió i que s’elabore el preceptiu informe d’impacte ambiental, Agró sol·licita l’obertura d’un nou procés d’informació pública i que, si és el cas, se done trasllat de l’expedient a l’Advocacia de la Generalitat per a declarar la nul·litat de ple dret. Joan Sala, representant de Agró a la Marina Alta, ha qualificat la construcció d’un beach club en els Tamarits d’ “autèntica barbaritat” i ha assegurat que si no es paralitza l’actuació acudiran a la via judicial.

En la roda de premsa en la qual es van donar a conèixer les al·legacions, Sala va estar acompanyat per Juan Carlos Esteve, veí de la zona de Tamarits, i Nina *Stelmakh, de Dénia Voluntariat Mediambiental. Esteve va exhibir diverses fotografies sobre l’estat de l’àrea afectada en els últims anys, algunes de la retirada de sorra de les dunes en 2017 per a regenerar la platja i altres de la “neteja” que es va realitzar en 2019, que la va convertir en una espècie de “paisatge llunar”. “Però la naturalesa és tan sabuda que a poc a poc s’ha anat regenerant”, va remarcar per a donar compte del seu potencial natural.

La documentació sobre els plans de la Conselleria ha estat remesa a la Comissió Europea, va explicar Nina Stelmakh, qui va subratllar també la importància de protegir els ocells i les dunes de la platja. Va informar a més d’una proposta d’actuació del seu grup per a rehabilitar aquesta àrea, que va presentar com “una alternativa verda al taulell”.

Joan Sala va voler deixar clar que el nom en castellà de l’espècie arbustiva que dona nom a la zona afectada és taray i no tamarinde. Taray és la traducció al castellà de tamarit, el seu nom en valencià. El tamarindo és un arbre tropical que es tradueix en valencià com tamarinde.

Suscríbete al boletín de noticias

Pulsando el botón de suscribirme aceptas nuestras Política de privacidad y Términos del servicio
Publicidad