DÍDAC VENGUT
Josep Miquel Rosselló és bisbe de l’església evangèlica i ha tornat al seu poble natal, Benissa, després de molts anys de predicar ben lluny d’Espanya. Ha estat en 55 països d’arreu de tot el món, que es diu prompte, i ara, amb la dona i la filla, inicia una nova etapa vital i espiritual on ha hagut de retrobar-se amb els arrels i continuarà exercint el seu ministeri des de casa, mai millor dit.
PREGUNTA: Què li va portar a dedicar la seva vida al ministeri pastoral? 
RESPOSTA: Tenia 20 anys i estudiava a Alacant. Vaig tindre un encontre amb Déu, en el qual vaig tindre la certesa absoluta que Déu existia i m’estimava. Que totes les meues errades, les coses que havia fet dolentes i tots els problemes de la vida eren fruit del pecat humà. Del nostre egoisme i de les nostres pròpies lluites. Arran d’eixe encontre, quan anava a l’església i llegia la Bíblia, veia dos versions del món.
P: Com recorda els seus primers anys creixent a Benissa?
R: Com una experiència de vida. Jugava amb molts xiquets i recorde que hi havia molta llibertat. Els diumenges anàvem a missa i tenies els júniors, la confirmació, etc. L’església formava part de la vida del poble i vaig créixer amb eixa certesa.
P: Quin paper van jugar els seus familiars i la seva comunitat d’origen en la seva formació espiritual?
P: Mai he deixat de creure en Déu i això és degut a la comunitat que teníem. La meua fe està basada en el descobriment de les escriptures però gràcies al fet de viure eixa fe en comunitat.
P: En tot cas, va optar per l’església evangèlica.
R: Sí, soc un bisbe anglicà que és part de l’església protestant. Això va ser un poc accidental perquè vaig visitar diferents esglésies i vaig descobrir que el primer bisbe anglicà era de Benissa. Vaig visitar l’església que tenien a Alacant i vaig decidir seguir eixe camí.
P: Ha estat molt de temps fora d’Espanya. En quins països ha impartit la seua doctrina?
R: He estat en 55 països diferents fent obra. He viscut més a Anglaterra, als Estats Units i a Brasil. Però he estat a Ucraïna quan la guerra va començar, al Sudan, a Haití, a Veneçuela i molts més.
P: Què ha aprés de tot aquest període?
R: He descobert que la gent de València som uns privilegiats.
P. Per què diu això?
R: Perquè vivim molt bé, molt. La gent no se n’adona que la vida és molt barata. A Colòmbia, per exemple, amb 50 dòlars poden acabar amb la teua vida. Ací vivim molt tranquils. El nostre dia a dia no es dona en altres parts del món.
P: Ara ha tingut l’opció de tornar a Benissa, cert?
R: Sí. Vivia a Brasil i em van oferir anar a Anglaterra. Vaig ajudar a revitalitzar la parròquia després d’un moment de crisis. Va ser una etapa de sis anys i era el moment d’eixir i que arribara un altre rector. Podia tornar als Estats Units però vaig veure senyals i no estava segur de fer-ho. Els meus pares estan majors i tenia l’oportunitat de tornar al meu poble. Jo soc un bisbe auxiliar per a Europa i dona igual on visca. És un moment perquè la meua dona i la meua filla coneguen els meus arrels. Estic redescobrint el meu poble.
P: Vol implantar una església a Benissa?
R: Ara estem reviscolant una església. Entre el 2003 i el 2007 vaig viure ací i vaig obrir una església que va funcionar fins al 2014 o 2015. La gent encara està però no tenia ningú al front. Ara no sols tenim residents europeus sinó també molta emigració dels països de l’est i també de Sudamèrica. Hi ha una demanda i una fam de moltes persones que busquen alguna cosa més.
P: Però té ja un lloc físic?
R: No, ens reunim en cases. Una vegada que tens una comunitat fixa ja decideix o no de llogar algun local. Nosaltres tenim un sistema parlamentari, tant en la parròquia com a nivell diocesà. Estem en el procés de buscar un dia per a fer un acte públic i dir que estem ací.
P: Quina ha estat la seva formació teològica i ministerial?
R: Tinc tres llicenciatures, una de Filosofia, un altra de Teologia i una tercera d’Estudis Bíblics. I tinc un mestrat de Teologia.
P: On va estudiar o es va preparar per a ser bisbe?
R: No estudies per a ser bisbe. He fet estudis a Espanya, a Anglaterra i als Estats Units.
P: I quan va ser ordenat en el càrrec?
R: Vaig ser ordenat massa jove, sols amb 30 anys, l’edat mínima que et demanen per a ser-ho. Era, en aquell moment, el més jove. Vaig ser elegit per unanimitat en el sínode i després vaig ser ratificat pel col·legi de bisbes.
P: Quina funció té un bisbe de l’església?
R: Som els pastors, els que cuidem i caminem juntament amb el clergue. Quan eres un pastor, portes una vida molt solitària. Aleshores, tu cuides d’ells. Cuidem de tot i per això cada dia és molt diferent. Treballes amb associacions culturals, projectes socials, amb la vida de l’església, etc.
P: Quines diferències veu en la pràctica de l’evangeli entre els llocs on ha treballat?
R: En cada lloc hi ha diferències culturals molt significatives. Organitzativament, la vida en els països anglosaxons és molt bona, als Estats Units fan moltes donacions i a Amèrica Llatina em sorprèn l’alegria, la felicitat i el goig. A Àfrica, la fe, perquè he vist miracles que no he vist en altres llocs. A Àsia es fa una vida espiritual molt interna.
P: Dos bisbes evangèlics en un poble com Benissa. Això no és normal, veritat?
R: El bisbe Cabrera va ser el primer bisbe anglicà però és una figura molt poc reconeguda. Va ser un referent molt gran en la seua època però, com que era protestant, no se li ha donat la importància real que va tindre. La seua obra poètica és espectacular, va escriure molt himnes que encara es canten i va traduir moltes obres.
P: No és una casualitat, vol dir?
R: Jo crec que no perquè Benissa té algun aspecte espiritual que no s’ha explorat. Tenim molts rectors, missioners, etc. El nom de Benissa vol dir “fill d’Isa” però molta gent no sap que Isa vol dir Jesús, la tribu de Jesús. Tenim una herència espiritual molt forta.
P: Quines persones han estat els seus referents?
R: Noms que la gent no coneixerà com C.S. Lewis, John Stott i J.L. Packer com a pastors i teòlegs.
P: Com ha estat l’acolliment de la comunitat local cap al seu projecte eclesial?
R: De moment encara no ens hem obert al poble. Estem en una fase inicial i, a més, encara estic en un procés d’adaptació perquè he viscut més temps fora que a Benissa.
P: Com defineix la teologia i l’estil de culte de la seva església?
R: És molt bíblica. Tenim un dictat que diu “mostra’m que allò que ensenyem no és contrari a la paraula de Déu i ho canviarem”. En el culte utilitzem música contemporània i els membres hi participen. Tots els membres aprenen i poden qüestionar, si volen, al propi retor.
P: Què li sembla més important transmetre a una nova generació de creients?
R: Fe, alegria, goig i esperança en el món que vivim.
P: Quines diferències veu entre l’església evangèlica i les altres confessions cristianes?
R: L’església evangèlica ha crescut molt per la immigració. És molt més activa en l’evangelització, en la vida espiritual però, alhora, no és tan popular o pública com la catòlica. A més, entenem que la fe impacta en totes les àrees de la vida.
P: Quina és la seva visió per als pròxims 5 o 10 anys?
R: Servir a Déu i crec que puc ajudar a Benissa com a poble. Tenim molts contactes en aspectes socials, econòmics, culturals, etc. En els últims anys, han vingut anglicans i han invertit més de 3 milions d’euros en propietats i negocis. La gent que viu per la fe també es mou per la fe. Hi ha quatre o cinc famílies dels Estats Units i Anglaterra que volen vindre a viure a Benissa.
P: Quin paper creu que ha de jugar l’església evangèlica?
R: Espanya ha perdut la fe i intentes omplir el buit amb altres coses. L’evangeli ompli eixe buit, és la peça que falta d’un puzle. Eixa peça és Déu i sense ella no som complets.
MOLT PERSONAL
P: Què recorda del dia de la seua ordenació?
R: Vaig tindre el privilegi que tota la meua família va vindre als Estats Units. I també altra gent de la comunitat. Va ser molt emocionant i més perquè la meua família no és anglicana.
P: Quin consell donaria a joves que senten una cridada cap al ministeri pastoral?
R: Que paga la pena. Hui en dia, ser revolucionari és ser pastor.
P: Hi ha algun passatge bíblic que resumeix la seua missió?
R: Sí, Esdras 10:4. Este versicle diu: “alça’t, fes allò que hages de fer i nosaltres estarem amb tu”. Per a mi això ha estat una crida vocacional.
P: Moments més desafiadors i més gratificants?
R: Era un bisbe molt jove i idealista. Vaig ser criticat i acusat de moltes coses que no eren veritat. Va ser un moment molt dur de despertar de l’idealisme. Allò més gratificant, veure la fe de la gent i el desig d’aprendre.
P: És un bisbe amb gran activitat en xarxes socials?
R: He tingut diferents etapes. A Brasil era molt actiu i vaig fer un blog amb més de 600 articles. I també al facebook però va arribar un moment que em van aconsellar parar un poc. Ara, però, necessite ser més actiu però si tinc ajuda.
P: És una manera d’arribar als joves?
R: Sí, però ara tinc molt de treball i és difícil.
P; Instagram és una bona plataforma d’evangelització?
R: Sí, i tant, i Tik Tok també. Hi ha un despertar de joves gràcies a estes plataformes.
P: Va ser el bisbe més jove, no?
R: Sí, en el moment de l’ordenació era el més jove del món si parlem de l’església evangèlica. Ara no ho haguera acceptat.
P: Per què?
R: Era una gran responsabilitat. Era el responsable de set o hui parròquies i, després de dos anys i mig, ja n’eren més de 1.200 a trenta països. Passava sis mesos a l’any viatjant.
P: Sempre ha estat un gran defensor de la seva llengua vernacla. Parla valencià habitualment?
R: Ara que he tornat a Benissa, sí. Em sent orgullós de la llengua, de la cultura, dels arrels i, a més, soc del Llevant. Per a ser del Llevant, necessites fe.
