Roser Cabrera presenta la reedició ampliada del seu estudi sobre l’olivera
Afirma Francesc-Xavier Llorca, doctor en filologia catalana, que la seua narrativa és com el suc d’oliva blanqueta, una de les varietats autòctones més reconegudes i apreciades. Roser Cabrera és una apassionada de la llengua, de la cultura i del territori. Al llarg d’una dilatada trajectòria, ha investigat i ha rescatat paraules lligades a oficis de la terra i de la mar amb la voluntat de preservar formes de vida i mots en perill de desaparició. Del bancal al setrill. Estudi etnolingüístic de l’olivera i l’oli n’és una mostra. 
El treball amplia i actualitza una publicació anterior, de l’any 1986, per donar a conèixer els canvis que s’han produït en els darrers 40 anys pel que fa a les eines de treball, el paisatge i tot el que envolta la cultura de l’oli i l’olivera. També les paraules, és clar. “Noves paraules per a un nou món d’elaboració de l’oli”, indicava en la presentació del llibre, que ha estat editat per l’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia. Si abans el matxo, el trompellot, l’esportí i la gronsa eren vocables associats a l’almàssera, ara ho són la centrifugació, el decantador o l’àcid oleic.
Roser Cabrera inclou en el llibre material gràfic junt amb objectes, accions i expressions noves i en risc de desaparició. Ha sigut fonamental l’aportació dels seus ‘informadors’, com ella els denomina, que li han obert els ulls a un món nou de l’oli i l’olivera. Si abans els transmissors d’eixe saber fer eren persones majors, ara són també jóvens que se senten orgullosos del seu treball. “Un luxe”, deia Xaro -el nom amb què molts la coneixem- dimecres a la Biblioteca Juan Chabás de Dénia.
Els canvis en 40 anys afecten també l’almàssera. Res a vore les lluminoses i les asèptiques almàsseres d’ara -que com ella diu semblen laboratoris-, amb les d’abans, fosques, d’olors intenses i amb objectes d’espart, ferro, llanda i fusta penjats. L’acer inoxidable i els panels de control dibuixen un interior diferent.
També el paisatge exterior ha canviat. Els camps, els bancals i les muntanyes escalonades han sofert un procés de transformació, amb terres que han sigut amb massa freqüència colonitzades pel ciment i les urbanitzacions. Altres, abandonades.
Ara bé, el moviment transformador continua. L’olivera és un arbre resistent que ha aconseguit sobreviure a èpoques de sequera i que s’ha erigit en alternativa a altres conreus, com el de l’ametler, malmès per la xylella.
Cada vegada hi ha un interès major, especialment entre els jóvens, per defensar el patrimoni agrícola i recuperar els terrenys abandonats. Sense renunciar als vells consells dels avantpassats, els llauradors introdueixen nous conceptes i nova tecnologia que dibuixen un nou camp. Processos mecanitzats, fileres més separades, soques de diferents grandàries amb exemplars més joves, agricultura ecològica, terrenys muntanyosos recuperats, el reg per degoteig en altres casos…
L’autora del llibre fa esment també a un ampli moviment social i cultural al voltant de l’olivera que es veu reflectit en el naixement d’associacions i iniciatives que impulsen l’oleoturisme, rutes d’oliveres mil·lenàries, tasts d’oli, fires i altres activitats relacionades amb aspectes nutricionals o saludables de l’oli, amb l’estètica i els beneficis per a la pell o l’artesania. Per tant, assenyala Cabrera, sembla que el futur de l’oli i l’olivera no és tan pessimista com es pensava fa uns anys.
Investigadora incansable
De Xaro Cabrera, investigadora incansable, va destacar Francesc-Xavier Llorca la seua capacitat de treball i la seua sensibilitat per tractar el tema del seu últim llibre, per arreplegar la informació i transmetre-la als lectors. Del bancal al setrill. Estudi etnolingüístic de l’olivera i l’oli és, segons el professor de la Universitat d’Alacant, “una excel·lent monografia d’escriptura clara i amena i detallista”.
Llorca, que és autor també de diversos llibres sobre lèxic, toponímia i cultura popular, ha remarcat la important aportació de l’obra de Roser Cabrera al patrimoni etnolingüístic del País Valencià i la manera “completa i única” amb què ha estudiat en particular l’olivera i l’oli. Un món “esplendorosament tradicional”, afegia, “però moltes vegades invisibilitzat per la mirada urbanita”.
