La soledat no desitjada en la infància i adolescència en l’entorn de Pego i les Valls a escena

La Mancomunitat de Serveis Socials de la zona aborda el fenomen en les II Jornades Socioeducatives

L’agudització del fenomen de la soledat no desitjada en l’àmbit rural constatada en els recent estudis, com a diferencial del fins ara manifestat en les grans ciutats, ha motivat a la Mancomunitat de Serveis Socials de Pego i les Valls a dedicar-li les II Jornades Socieducatives.

La problemàtica ha estat abordada per especialistes en la matèria com la pediatra del centre de salut de Pego, Daniela Maria Capurro; el coordinador d’Esports de l’Ajuntament de Pego. Josep Llorca; l’orientadora de l’IES Enric Valor de Pego; Lucía Fullana; i la psiquiatra divulgadora en salut mental i escriptora, Maria Velasco.

Publicidad

Aquesta última, ha fet valdre la seua experiència com a psicoterapeuta a través de tallers de teràpia i mentoring a advertir de la potencial perillositat de les conseqüències de la soledat no desitjada per a la salut mental dels més menuts tant des del plànol físic al augmentar la mortalitat com a l’hora d’afrontar l’aprenentatge amb un estat d’ànim òptim per a mostrar-se receptius.

LA RELACIÓ FÍSICA AMB LES AMISTATS COM ANTÍDOT

“Tenim que donar-nos compte que estem en un moment social de canvi, on sembla que tot és més fàcil i està a cop de clic i que estem més connectats pel fet de poder parlar per whatssap, però realment hi ha alguna cosa que té continuar amb les costums de tota la vida com els moments familiars per tal de no deixar-los tan sols amb les noves tecnologies que semblen les substitutes per a tot, i facilitar la relació física amb els amistats”, ha manifestat per a nomenar com un dels remeis els sopars en família a l’hora d’evitar que els seus membres ho facen mirant una sèrie, que sòl ser malauradament el que impera en la societat actual.

Pel que fa a l’extensió als xicotets nuclis de població d’un problema que va emergir entre les generacions més joves a les grans ciutats malgrat estar rodejades de gent, ha matisat que el mon rural ja no és el d’abans d’arribar a ell les plataformes d’internet. “I no és ja el estar amb gent sinó com s’està amb la resta de persones amb que comparteixes espai vital, perquè hui en dia els xiquets i joves tenen menys oportunitats d’encontre entre ells que en altres temps, i quan ho fan amb els adults en la majoria d’ocasions aquests últims estan pensant en altres qüestions fruit de l’espiral d’exigència comporta el mon laboral de l’actualitat”, ha sentenciat abans de posar-se a signar exemplars del llibre Criar en salud mental del que figura com a autora, el qual han adquirit molts dels congregats.  

Per la seua banda, la regidora de Serveis Socials de Pego, Merxe Bolta, donava la benvinguda als vora cent-cinquanta inscrits en la segona edició de les jornades socioeducatives en les que la mancomunitat de la matèria – que abasta tant al municipi com a l’Atzúvia, la Vall d’Alcalà, la Vall d’Ebo i la Vall de Gallinera-.

“La soledat no sorgeix per no tindre persones al teu voltant, sinó per no poder comunicar el que es important per a tú, o per sentir que les pròpies opinions són inacceptables per a altres”, apuntava per a afirmar que “des de la mancomunitat apostem per una prevenció i una intervenció integral i multidisciplinar per a acompanyar i recolzar a totes les famílies que ho necessiten amb les ferramentes dels nostres professionals”.

       Aquesta consideració ha estat compartida per l’educadora i coordinadora de les jornades, Raquel Nadal, per a precisar que una prevalença del 25,%% d’eixe segment d’edat declara sentir-se en eixa situació, segons les dades de l’Observatori Estatal de la Soledat no desitjada referents al 2023. En concret, segons ha detallat “al llarg dels anys hem pogut anar comprovant en la nostra intervenció un canvi del model familiar que ens ha portat d’atendre a famílies multiproblemàtiques marcades per absentisme greu, sobre tot a l’inici de l’etapa d’ensenyament secundari, falta de rutines higièniques o baixos recursos econòmics, a trobar-nos amb progenitors i progenitores desbordats amb horaris laborals infinits que dificulten una criança present. Factor aquest últim que, indica, comporta un ús i abús de les noves tecnologies, ja no tan sol per part dels més joves, sinó també dels adults ja siga per treball o per la necessitat de desconnectar i evadir-se.

       A tot això, remarca, s’ha unit un canvi en l’estil de criança on s’ha passat d’un estil autoritari en la seua majoria a un altre permissiu. “I no ens enganyem tant un com l’altre son negligències parentals, pel fet que els extrems, siguen del costat que siguen, mai són positius”, ha conclòs.

Suscríbete al boletín de noticias

Pulsando el botón de suscribirme aceptas nuestras Política de privacidad y Términos del servicio
Publicidad